Una decisió històrica, a París
La sorpresa de dimecres és que l'esquerra francesa ha dit prou a la pinça al nas i ha deixat despullat Macron, que, com Sánchez, malda per tenir el poder personal i únic, al preu que siga
«A menys de cinc minuts de casa tinc dues clíniques dentals i tres salons de manicura»
'Un estiu a Galeusca' presenta cada diumenge a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza una narració d'un autor català, basc o gallec que serà traduït a les tres llengües
«Les enormes gomes del mercat immobiliari i turístic estan fent desaparèixer un barri que a més viu ara també una desatenció cultural i educativa que ens fa sentir encara més desemparats. Habitatge, seguretat, educació i cultura a la corda fluixa, poca broma»
«Les natures mortes eren la seva única opció, i va decidir treure’n tot el partit possible»
«Va triar una vida de solitud i risc per documentar el món vegetal abans de l’arribada de la fotografia científica i va fer del seu projecte artístic i intel·lectual la bandera de la seva independència»
«Ramon Barnils aconsellava esborrar el primer paràgraf que escrivies de cada peça»
«També va ser en aquest carrer on vaig prendre per primer cop consciència que podia morir en qualsevol moment»
«Renegaria d’aquesta frase però ara em repto a mostrar aquesta feblesa inaprofitable que l’estilogràfica ha intentat convertir en taques per raons científicament demostrables.»
«Descobreixes que els avis tenen un cos, que rere aquelles robes, aquells pentinats i aquelles ulleres hi ha un cos com el nostre, que ara és vell però que va ser jove»
«Solà no encaixa dins les presses amb què s’han de llegir els llibres quan són novetat, no correu a llegir-la, podreu fer-ho sempre que vulgueu.»
«Sort que ens queden els escriptors. Aquests dies he fet una exhaustivíssima enquesta sobre l’ús del xandall entre la gent del gremi i els resultats són esperançadors per al xandall –només per al xandall»
«Si amagues la tristesa ella s’escapa i surt de tu per on no t’ho esperes. Si la traeixes, ella et traeix a tu»
«Trobar un mirall en cada pàgina i preguntar-te com s’ho ha fet per reflectir-te amb la precisió de les lletres, i no trobar la resposta perquè els miralls només pregunten»
«Se t’emparra, ell sí com un lloro salvatge que busca pirata, a l’espatlla i et picoteja a l’orella i et diu que ha vingut per quedar-se, i que a partir d’ara a les fotos se t’hi veurà sempre aquell buit»
«Va quedant clar que ara mateix només passen les coses que es diuen, si no s’han dit, les coses no han passat»
«Palau Ferré va ser un pintor, escultor i ceramista tan auster, tan essencial, que va dedicar tota la vida al seu art sense que això li fes oblidar en cap moment la seva gent, el seu poble i el seu paisatge, i encara menys els seus valors.»
«El verb és observar; m’agrada dir-lo assaborint-ne totes les lletres i fixar-me en com qui m’escolta va rebent-les una rere l'altra, la o, la be, la essa..., com si fossin fitxes»
«Hi ha vint-i-cinc llibres en total, se’ls devia endur tots de cop? O els hi van anar portant els familiars? Com decideixes quins vint-i-cinc llibres t’enduus a la cel·la? Amb quin criteri?»
«Quantes dones més se’ns amaguen?, demanava aquella noia, quantes han quedat a l’ombra dels homes que les envoltaven, quantes queden per reconèixer, per atorgar-los el paper que mereixen en els llibres d’història?»
«Hi ha la veritat de l’escorça i la veritat de dins, i hi ha l’equilibri que hem de fer tots entre l’una, comuna, i l’altra, individual, per no caure en un buit de sentit que se’ns empassi»
«Afegiria un vernís de proximitat agradable saber que Joan Brossa es preparava l’entrepà de l’esmorzar ell tot sol al seu estudi, mitja barra de quart amb una llauna de sardines en escabetx»
«Qui l’ha llegida de petit, no oblidarà mai la història dels tres bandits i l’Úrsula, la nena òrfena que apareix per canviar la vida, i els colors, a tres malvats que no saben ser d’una altra manera.»
«El passat no és un lloc per viure-hi, però hi ha moments que és temptador oblidar aquesta veritat»
«Desobeiré un cop més aquest cos vell per fixar-me en el bosc, meravellar-me’n i dir-ho»
«L’asfalt fa de llenç i les pinzellades de pa i d’aus componen un fresc decadent de gana i desgana, de vida i brutícia; si ens ho poguéssim mirar de lluny hi veuríem un art vençut»