Com s’han de llegir les enquestes?
De moment la campanya és ben encarrilada per a l'independentisme i les enquestes confirmen la tendència: la majoria absoluta és a l'abast i Salvador Illa no es desenganxa prou per a estar tranquil
«Li demano, Maria, com acabo això que he escrit sobre tu?, i ella em diu que escrigui coses més interessants»
«La senyora, sense l’abric ni el caminador, amb les mans plegades damunt d’una faldilla de quadrets blancs i negres, sembla un ocell indefens.»
«Potser és que la cosa no va de mètodes, ni de manuals ni d’instruccions, sinó de mesurar la gent amb gent, d’apamar una persona des dins de la nostra persona.»
«Quan tot es fa a remolc d’uns resultats i anem fent un perpetu qui-dia-passa-any-empeny, els pedaços que anem posant acaben descosint-se i deixant sortir tot el que volíem amagar amb aquells sargits d’urgència»
«Quantes senyores de Chamberí serem capaços d’oblidar abans no canviïn les coses, quants articles com aquest, que no diuen res que no hàgim llegit abans?»
Tina Vallès conversa a fons amb l'escriptor Josep Maria Espinàs sobre l'ofici d'escriure
«No visc amb por. No és cap trauma. És que aquella cara no aconsegueixo entendre-la, no trobo que sigui la cara d’algú que t’acaba de robar»
«Ningú de fora del gremi sap què són, els mobles de bac, o això creu el pare»
«Quantes cagarades de gos devia trepitjar Perec badant, seduït per una finestra al capvespre que amb els llums encesos li mostrava l’interior d’una estança»
«De cop i volta se’ns obre tot un món que desconeixíem, el de les dones que fan riure. I com és aquest món? A qui fan riure? Com s’ho fan? Amb quina part del cos?»
«Va ser una punyalada la pregunta de Nour Salameh des de l’escenari del Pati de les Dones: 'No teniu curiositat per Síria?' El silenci posterior el vam mastegar»
«El silenci perfecte, absolut, es pot dir que no existeix, i imaginar-lo fa por, me l’afiguro com una absència tan palpable que se’t queda enganxada al fons de la gola i et fa boquejar»
«Ningú imagina un epistolari entre dos autors nascuts als anys setanta, perquè si s’escriuen pot ser que sigui per correu electrònic i tots sabem que un simple canvi d’ordinador o de compte de correu ens pot fer perdre tot el material susceptible d’acabar en un epistolari del segle XXI»
«Si emparento literàriament el nostre Espinàs amb el Palomar de Calvino és perquè trobo que l’un des de les pàgines dels diaris i l’altre des de la ficció intenten fer el mateix i amb les mateixes eines.»
«Tot gira al voltant de la memòria, no solament per als que escrivim, com deia Josep Pla, perquè 'la literatura no és més que un esforç contra l’oblit'»
«Som una ànima minsa dins d’una carcassa immensa i no recordem que tenim dents, urpes, músculs i un crit ferotge a la gola»
«Hi ha un altre camí que és el de parlar com si no tinguessis res a perdre perquè no pots perdre res més, parlar sense desesperar-te perquè ets conscient que l'esperança és l'únic que tens i l'únic que és teu»
«Tenir el cap ple de paraules d’altres homes, aquesta 'saviesa' que no ho és però que molts viuen confosos creient que ho és»
«El mercat que obre avui és un altre, de l'antic, en tots els sentits, només en té la carcassa»
«Deixar de demonitzar l'alumne-client per posar-se a la seva pell seria un primer pas interessant que no sé si tothom fa o està disposat a fer»
«El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la»
«Anar afegint pedaços a un cobrellit de 'patchwork' que si tot va bé acabarà sent el mapa amb què ens taparem de vells, quan el fred ficat ja dins dels ossos ens obligui a no bellugar-nos més»
«Aquesta manera de ser que l’únic que demana és un joc diferent de distàncies i permisos»
«La imitació és el motor de l’originalitat»
«Escriure no és una tasca diplomàtica. No hi hauria d'haver lloc per a l'amabilitat a la novel·la, qui es perdi que s'emprenyi, que per això estem farcits de sang i no de cacauets»