Un exèrcit d’aparences, els espanyols
L’octubre del 2017 Espanya va posar dempeus un exèrcit d’aparences que el pas del temps va resituant: no tenien, sense els errors de l’independentisme, la capacitat de frenar el procés
Tina Vallès
Arxiu
08.11.2018
Tantes maneres de caminar
«Quantes cagarades de gos devia trepitjar Perec badant, seduït per una finestra al capvespre que amb els llums encesos li mostrava l’interior d’una estança»
01.11.2018
Les dones fan riure
«De cop i volta se’ns obre tot un món que desconeixíem, el de les dones que fan riure. I com és aquest món? A qui fan riure? Com s’ho fan? Amb quina part del cos?»
25.10.2018
La crisi de la curiositat
«Va ser una punyalada la pregunta de Nour Salameh des de l’escenari del Pati de les Dones: 'No teniu curiositat per Síria?' El silenci posterior el vam mastegar»
18.10.2018
Tot soroll fa sa cambra
«El silenci perfecte, absolut, es pot dir que no existeix, i imaginar-lo fa por, me l’afiguro com una absència tan palpable que se’t queda enganxada al fons de la gola i et fa boquejar»
11.10.2018
Avui ja no veig el teu balcó
«Ningú imagina un epistolari entre dos autors nascuts als anys setanta, perquè si s’escriuen pot ser que sigui per correu electrònic i tots sabem que un simple canvi d’ordinador o de compte de correu ens pot fer perdre tot el material susceptible d’acabar en un epistolari del segle XXI»
04.10.2018
Espinàs, el nostre senyor Palomar
«Si emparento literàriament el nostre Espinàs amb el Palomar de Calvino és perquè trobo que l’un des de les pàgines dels diaris i l’altre des de la ficció intenten fer el mateix i amb les mateixes eines.»
27.09.2018
Un esforç contra l’oblit
«Tot gira al voltant de la memòria, no solament per als que escrivim, com deia Josep Pla, perquè 'la literatura no és més que un esforç contra l’oblit'»
20.09.2018
Nosaltres, el dinosaure
«Som una ànima minsa dins d’una carcassa immensa i no recordem que tenim dents, urpes, músculs i un crit ferotge a la gola»
13.09.2018
Per a què pot servir escriure
«Hi ha un altre camí que és el de parlar com si no tinguessis res a perdre perquè no pots perdre res més, parlar sense desesperar-te perquè ets conscient que l'esperança és l'únic que tens i l'únic que és teu»
06.09.2018
El que diuen els altres
«Tenir el cap ple de paraules d’altres homes, aquesta 'saviesa' que no ho és però que molts viuen confosos creient que ho és»
24.05.2018
El somriure esgotat del mercat de Sant Antoni
«El mercat que obre avui és un altre, de l'antic, en tots els sentits, només en té la carcassa»
10.05.2018
El camí del mig
«Deixar de demonitzar l'alumne-client per posar-se a la seva pell seria un primer pas interessant que no sé si tothom fa o està disposat a fer»
26.04.2018
La cambra dels mals endreços
«El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la»
12.04.2018
El cobrellit dels metecs
«Anar afegint pedaços a un cobrellit de 'patchwork' que si tot va bé acabarà sent el mapa amb què ens taparem de vells, quan el fred ficat ja dins dels ossos ens obligui a no bellugar-nos més»
15.03.2018
Timidesa botànica
«Aquesta manera de ser que l’únic que demana és un joc diferent de distàncies i permisos»
01.03.2018
Imita, que no ho aconseguiràs
«La imitació és el motor de l’originalitat»
15.02.2018
He sentit tanta enveja
«Escriure no és una tasca diplomàtica. No hi hauria d'haver lloc per a l'amabilitat a la novel·la, qui es perdi que s'emprenyi, que per això estem farcits de sang i no de cacauets»
01.02.2018
'Anna K.' fa divuit anys
«Rellegir ‘Anna K.’ ara que la novel·la fa divuit anys em feia por»
18.01.2018
Omplir el paisatge
«Il·luminats només per les llumetes de dins del cotxe i pels fanals ataronjats que ens fan una reverència eterna a banda i banda de l'autopista»
09.11.2017
La ràbia bona
«Atorgàvem a la calma uns poders que no té quan hi ha ràbies diferents en joc, quan no tothom entén el mateix per cada paraula que surt al diccionari»
26.10.2017
L’agenda guixada del bon catalanet
«Li va semblar que deu dies abans del dia més clau per al país era la data perfecta per revisar-se l'òrgan on concentra es podria dir que més del cinquanta per cent de la seva catalanitat»
12.10.2017
Nosaltres els emboirats
«Nosaltres els emboirats somiem dies clars, i mentre no arribin no farem veure que la boira no hi és»
03.10.2017
Pors compartides: pors vençudes
Una veïna que el dia 1 d’octubre va descobrir que hi ha veritats que arriben força després de dir-les: les pors són «menys pesades si es comparteixen».
28.09.2017
Regalo paraules
«És molt difícil escriure sobre aquests dies. És massa aviat per a tot»
14.09.2017
Bolonya tot l’any
«Què passa quan tornem de Bolonya i els dies de la fira ⎯o sigui: l’èxit de la LIJ catalana a Europa⎯ queden cada cop més enrere? Què passa aquí després d’allò d’allà?»
