La crida de l’Assemblea
És positiu en aquest moment de desconcert que el personal recorde algunes de les qüestions bàsiques –les més bàsiques, de fet– que ens han mogut a proposar la independència
"Des de la taula on escric, veig un tros del balcó de davant, el que tinc més atapeït. De fet, és al revés: el tinc més atapeït perquè és el que veig des de la taula on escric"
"M’interessa això, precisament: que no m’ho donin tot tan cuinat, que els lligams entre els diferents ingredients d’un text no siguin tan evidents, tan visibles"
"És com quan demanen a un escriptor què pretenia escrivint aquell llibre; quina pregunta més impertinent. Has escrit més de dues-centes pàgines i te'n demanen un resum com qui pidola la resolució d'un enigma"
Cinc anys després, torno a repassar el meu tram de carrer, cercant-hi canvis i rastres de la pandèmia
"Per escriure, les narradores sovint necessitem tornar a sentir que tot és narrable"
"De vegades ser esquemàtic és el més respectuós"
"Els marges cada cop són més amples i el camí del mig, el centre que tothom defuig, es va fent estret"
"Enguany que les circumstàncies pandèmiques obliguen a fer uns quants canvis, val la pena prendre nota de quins podrien ser beneficiosos a llarg termini"
"Vés amb compte, hi ha gent que si et veu signar un pròleg ja et penja l’etiqueta d’expert"
"El punt de llibre va néixer fa sis segles com a crossa de la memòria"
"I sents enveja també per la capacitat que té d’escapar ella com a autora mentre dibuixa i escriu, de fer-te escapar a tu també mentre la llegeixes i la mires"
"Com s’escriu sobre una pel·lícula sobre la qual no s’hauria de dir res de res, però que voldries que veiés tothom?"
"Ho diu la Miralles: 'L’art, com més senzill, més lectures hi pots arribar a trobar', i el camí cap a aquesta senzillesa és llarg"
"Per què hem vingut? El text, totes les que escrivim, el coneixem per força. No hi pot haver cap dona que escrigui i que no conegui aquest text de la Woolf"
"He tingut tantes vegades la sensació que havia de demanar perdó per ser dona i jove i pretendre escriure o traduir o tan sols corregir literatura"
"Només tenen això, els ho han pres tot, als que avui són joves, i només els queda posar-hi el cos, la veu, els crits i la ràbia"
"Qui podia continuar llegint aquella novel·leta mentre tota aquella altra trama es desplegava cada cop més enteranyinada amb cada nou subratllat?"
"El que pretens escrivint o dibuixant t’ho han de dir els altres, ho han de veure ells, els qui et miren o et llegeixen"
"Ves que no se’ns hagi de felicitar per no haver sortit encara a cremar coses cada vespre"
"Mandela només va posar els fonaments del que ha de ser el país, la casa de tots els sud-africans, en falta tota la resta, amb fonaments i prou no es pot viure"
"A la sèrie de Ruffalo les coses no encaixen, només passen, com a la vida real, però sense la voluntat de ser un documental, perquè és ficció i no se n’amaga"
"Si ens convertim en cossos sans i ben alimentats amb el cap buit, el futur pinta negríssim"
"Mira si té glaçons i se’n posa un al cafè. La foto d’ella a la porta de la nevera"
El problema és que quan escrius n'has de dir d’alguna manera, d'allò que escrius, ho has d’anomenar
"El món literari per a mi és com una selva plena de perills, bèsties desconegudes i plantes que no sé si són comestibles o verinoses"