Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
Tina Vallès
Arxiu
Tina Vallès
28.09.2023
Ottessa Moshfegh fa contes del fang
Pots estar vivint el moment més tràgic de la teva vida i alhora pensar la cosa més banal, i Moshfegh és especialista en això
21.09.2023
El rellotge s’atura al canell del cec
Tornarem al poblet de Galícia que la dictadura franquista va voler negar en tots els sentits, hi tornarem en cotxe, en un dia de boira i fred
14.09.2023
De vegades llegeixo així
Si li puc parlar dels colors de l’Alguer a ma germana és perquè sóc tercera generació
07.09.2023
Deixa’m doncs que ara et descrigui les oques
Escriure és no fer la foto i confiar en la paraula. Escriure és l’equilibri entre no fer la foto sinó explicar-la i mostrar però no dir
31.08.2023
Lligar-se als altres
No hi ha cap persona sola que pugui ser millor que un nosaltres
27.07.2023
Tu ets la noia silenciosa
Hi ha un ambient que és tot ell com un personatge, un silenci que és un paisatge, l’ambient parla, el silenci es veu
20.07.2023
Persones que vénen en forma de llibre
Els referents ens defineixen, però els no referents també: llegir en la teva llengua de creació la mena de literatura que vols escriure hauria de ser imprescindible
13.07.2023
La-primera-dona-que
El nom de Cecilia Payne es diu massa poc, per la immensitat del seu descobriment: de què són fetes les estrelles!
06.07.2023
El misteri i la mentida de Clarice Lispector
Lispector deia que no havia llegit Woolf i és mentida
29.06.2023
Totes dues alhora
Ephron i Dickinson no parlen entre elles, si mai hi pot haver un diàleg entre aquestes dues autores serà gràcies a qui les llegeixi
22.06.2023
De distància, crítica, acadèmia i lectors
Un llibre de Virginia Woolf. Un altre?, direu alguns. I no us hauria de contestar, perquè, aviam, el mercat està saturat de repeticions, i publicar Woolf per terra, mar i aire no serà mai repetir-se
15.06.2023
Només ho he d’anar dient
Escriure després de Woolf és construir aquesta nova posició, d’alguna manera, i és el que fa Lispector i que costa tant d’explicar perquè és entrar-hi quan t’enxampa amb la guàrdia baixa
08.06.2023
El privilegi d’amagar-se
Els únics que tenien el privilegi de poder decidir si s’amagaven o no eren els escriptors, les escriptores més aviat eren amagades, en passiva
01.06.2023
Doncs les penes com els pèsols
Una senyora que torna a casa, després d’un munt d’anys d’haver trencat tots els vincles familiars, perquè s’ha mort sa mare. Quants llibres s’han escrit amb aquest punt de partida? Molts. Ens en calia un altre? No. Però Canelles fa una altra cosa
25.05.2023
Etern inspirador Ginard
Heu vist mai una pàgina plena de crispetes? I de celles? I de llàgrimes? I d’orina? Sabeu que es pot dibuixar la mel? La tinta? El carbó? La rosada? I el festeig? I l’amor? I la por?
18.05.2023
Zambra, la talpeta i l’adjectiu "infantil"
És dient “literatura adulta” que m’adono de l’absurditat de dir “literatura infantil”
11.05.2023
Roger Mas, abraçada i enveja
La peça. La peça, Roger! La peça t’acull, la peça et segresta, la peça t’immobilitza alhora que tot el teu dedins balla espiritualment
04.05.2023
Aviam què s’hi pot fer
És un aviam-què-s’hi-pot-fer que em dic a mi mateixa quan obro el llibre llegit davant de la pàgina en blanc de l’article de la setmana. Això és el que faig jo
27.04.2023
Les flors són boniques però la vida fa mal
Les flors decoren, distreuen i també amaguen el que passa dins de la casa. L’àvia es refugia en les flors, la filla les odia i les enveja, la néta sap veure què amaguen les flors, sap veure que les flors amaguen alguna cosa
20.04.2023
De com m’enfado amb un llibre
Cent pàgines menys tindria el llibre si algú l’hagués editat, però alhora, llegir-lo en format esborrany és gairebé epifànic. Si l’entrevistador repeteix una pregunta, l’entrevistat en repeteix la resposta. A estones sembla un combat
13.04.2023
Passar una bona estona a l’exili?
Pot ser que el lector arrufi el nas davant de tantes cometes, tantes dates, tant d’exili, tanta història i es pensi que aquest llibre no li interessa, així que vull insistir en el que per a mi han estat els dos reclams a l’hora de llegir Poblet: el gènere de la crònica i el sentit de l’humor
06.04.2023
Un crit, molts crits
Crec en la memòria dels edificis. Via Laietana 43, l’edifici, si pogués parlar... A Torturades “només” s’hi recullen 22 casos, però allà s’hi va torturar (i s’hi tortura) molta més gent
30.03.2023
Mon avi ja és un personatge de novel·la
Tu no llegies ficció i ara n’ets un personatge. Ja t’ho he dit, aquests dies, uns quants cops, que sortim en un llibre. Bé, hi surts tu i jo t’acompanyo des d’una nota a peu de pàgina
23.03.2023
Tres pes i tres mirades
Desconfio dels que saben què escriuen ja des del principi, dels que ho tenen tot clar d’entrada: llavors per què escriuen?
16.03.2023
Trio ser baula de l’entusiasme
Pots enrocar-te en el teu any de naixement i la teva cronologia personal o pots intentar trenar la teva línia de vida amb la dels que et precedeixen i els que vénen darrere teu, tu tries
09.03.2023
Això un dia ho escriuràs
Escriure ja és assumir riscos, crear sempre és un acte de valentia, és creure que el que sortirà del teu cap, de les teves mans, pot interessar a algú, si això no és ser valenta, digueu-me què ho és
02.03.2023
Som àtoms i històries
Mireu quin paper podem tenir escrivint: la responsabilitat de fer pensar la gent, de fer avançar la ciència i d’acompanyar les generacions futures en un món cada vegada més... distòpic perquè no vam fer cas als científics
23.02.2023
La veritat que hi ha en un conte
Si no preguntes, no tens respostes, i si no tens respostes, pots viure en el dubte
16.02.2023
Una literatura viva
La literatura catalana fa goig, té salut, té públic, és llegida, escoltada, publicada i tornada a publicar
09.02.2023
Totes les paraules de Mònica Batet
«Em fa l’efecte que Batet, amb els seus llibres, s’ha proposat de fer un mapa d’Europa narrat —ho he pensat ara, en ajuntar tot el que ha escrit en disset anys: sis novel·les, un recull de contes i un assaig.»
02.02.2023
Escriure en realitat
És impossible explicar aquest llibre, i per això ho intento
26.01.2023
La meva dosi de comèdia
Voldré la meva dosi de comèdia: és aquí que fan llibres? I si us plau que diguin que sí
19.01.2023
Abraçada amb ce de casa
Catorze anys i anar canviant de casa cada dos per tres perquè t’apugen el lloguer, perquè s’acaba el contracte i no te’l renoven, perquè et desnonen
12.01.2023
La distància de la ficció
Miralles ha estat catorze anys escrivint 'Triomfador', i això es nota i s’agraeix, sobretot l’esforç o més ben dit la decisió de posar-hi la distància de la ficció, de no haver caigut en el parany de l’autoficció
05.01.2023
Balanç lector del 22
He traduït 7 llibres i n’he corregit 87. Sumats als 99 llegits, fan un total de 193 llibres llegits
29.12.2022
No és aquesta, la foto
Si diuen conyac, penso en ella. Només si diuen conyac. Ella, la meva primera mort. Sense plors
22.12.2022
Nadal en grisos monsonians
M’agraden els relats nadalencs que no són una exaltació de Nadal però tampoc se’l carreguen, que es belluguen en la zona dels grisos, que és per on solem moure’ns tots plegats
15.12.2022
La radiografia de Santa Llúcia
La novel·la és el que més interessa, els joves no guanyen premis, les dones en guanyen pocs, la poesia i la literatura infantil són les menys valorades
08.12.2022
Malalts d’escriure malalts
Mentre escric això em vénen al cap tots els llibres de gent guarida-però-no-lletraferida que he arribat a corregir... Històries de superació amb tota la bona intenció del món però il·legibles
01.12.2022
La impossible memòria col·lectiva
La veritat sencera, endreçada, completa, no es pot capturar, no es pot escriure, no ho pot fer ningú, ni una càmera, ni una gravadora, i molt menys una novel·la
