Tina Vallès

Arxiu
Tina
Tina Vallès
16.10.2020

El fil de la imaginació

L’observació, la memòria i la imaginació, les tres eines fonamentals per escriure, després de la lectura, per descomptat

Fragment de la portada de la revista xilena Cauce, juliol de 1985.
08.10.2020

Els fils de l'humor

Distància, tendresa, humor i bisturí, els quatre ingredients bàsics per fer els personatges propers sense que ho siguin massa

'Constructal 4' (2015), díptic fet amb fotografies i fils de cotó de l’artista xilena Juana Gómez.
01.10.2020

Tocats de mort?

«Tot plegat té molt de psicologia, actualment defensar la llengua demana una seguretat, una determinació i una rapidesa que depèn de quin dia potser no ens surt»

'¿La reunión será toda en catalán?', pregunten pel xat intern de la videoconferència.
24.09.2020

La incomoditat com a llavor

L’envejable debat sobre autoria, feminisme, crítica i autopromoció de les autores xilenes, es podria traslladar aquí, a casa nostra?

Fotografia: 'Oda al sostenidor' (2019), de l’artista xilena Janet Toro.
17.09.2020

Escriure amb els peus

«Em llanço a pensar com pot condicionar l’escriure el fet de tenir els peus lliures o atrapats dins de pell sintètica, posem per cas»

Qui ho diria, veient-lo tan seriós, amb la camisa cordada i la jaqueta fosca, que Victor Hugo escrivia despullat?
10.09.2020

Les llengües de Mòria

«Quantes llengües es parlen, es parlaven, al camp de Mòria? Quantes d’aquestes llengües estan amenaçades?»

Refugiats fugint del camp de Mòria en flames. Fotografia: Elias Marcou (Reuters)
03.09.2020

Sis mesos d'incertesa no són res

«La incertesa ara duu penjada al clatell la maledicció de ser la causa dels mals de tots. Però ella ja hi era, ella sempre hi ha estat»

30.07.2020

La bombolla de la tarda

«Saps què?, dedicaré el meu últim article de la temporada a les teves bombolles, li dic mentre passegem. Ah, per què?, em demana»

«La bombolla de la tarda són moltes bombolles.»
24.07.2020

Dins la cambra amb Clarice Lispector

«No pot ser que només calguin 158 pàgines per descriure una dona que entra en una habitació, la troba buida, n'obre un armari, hi veu un escarabat, l'intenta matar i després...»

Clarice Lispector l’any 1961. 'La passió segons G. H.' va aparèixer publicada tres anys després (1964), així que potser l’escrivia en el moment de la fotografia.
17.07.2020

Dos brots verds al món del llibre

«Un llibre no s'acaba quan surt d'impremta, tampoc quan arriba a la llibreria nou de trinca, tampoc quan ja és a casa del lector, més aviat tot just comença a viure!»

L’inevitable gel hidroalcohòlic en una de les parades del Mercat Dominical del Llibre.
10.07.2020

D'idees filó, frases insulses i novel·les com xurros

«Els qui escrivim solem viure enderiats amb els mètodes, ens agrada saber les interioritats de l’escriptura dels artistes que admirem, o més que saber-les, imaginar-les, fer-hi elucubracions»

Rachel Ingalls, autora de 'La senyora Caliban', una novel·la magistral que parteix d’una idea filó (il·lustració de Chloe Cushman per al New Yorker).
02.07.2020

Emmascarats com mai, enllaunats com sempre

«Per megafonia ens van recordant els consells de seguretat, la mascareta i la distància, i això enerva més d’un. Gairebé quatre mesos sense patir el cinisme i la mala praxi de Renfe, ja ho havia oblidat»

25.06.2020

Si ens hi fixem

«Fixar-nos en la natura ens salva, ens uneix, ens distreu, ens fa créixer i ens ajuda a viure fins i tot quan tot se’ns gira en contra»

Làmines de 'Les cuques' de Julià Guillamon, fetes amb Albert Planas.
19.06.2020

Panero i l’atzar de la lectura

Quan vaig buscar per primer cop el seu nom, el de Panero, a l’enciclopèdia de la biblioteca i vaig veure que era del 1948 el primer que vaig pensar va ser 'com la mare'

Fotografia: © Luis Magán
11.06.2020

Els verbs del morir

«El verb morir té una infinitat de calaixets a dins, hi caben totes les morts, és el verb més adient sempre»

Fotografia: ©Poppy Greens Home.
05.06.2020

Memòria de polígon

«Als polígons, i als seus marges, també hi ha una història que es pot contar, que es pot escriure, que mereix tantes lletres com el més bucòlic dels mons»

Fotografia: © Comajuan
28.05.2020

L'escola a casa dels privilegiats

«Ens hi juguem molt més que avançar o no avançar matèria: aquesta divisió entre uns nens i uns altres va en contra dels drets humans»

Fotografia: Paco Campos
21.05.2020

Això s’ha d’escriure

«Li brillaven els ulls quan em deia que no era cap història del passat, allò, que aquella noia era gairebé de la meva edat i que el que explicava era present, acabava d’ocórrer, encara fumejava, i s’havia d’explicar»

Carrer de Sallent dedicat a en Guillem Agulló i Salvador.
14.05.2020

El nostre quilòmetre de cada dia

«Se’m va glaçar l’espinada el dissabte abans de la primera sortida, quan vaig mirar quina distància hi havia entre casa i l’escola: quatre-cents metres. Llavors un quilòmetre fins on ens duria? No gaire lluny»

Un quilòmetre a la rodona des del carrer DE Ferlandina, 43, seu actual de Vilaweb, que avui 15 de maig fa 25 anys. I per molts anys més!
07.05.2020

Ens falten gestos

«Em torno una exageració de mi mateixa quan m’emmascaro. Em sento parlar i em faria callar, però veig que ningú més se’n sorprèn, que anem cap aquí»

«Sóc de les que es passen l’estona recol·locant-se bé el pontet de damunt del nas, donant forma al petit filferro ocult perquè se m’adapti bé.» (Imatge: © semFYC)
30.04.2020

La quantitat de te depèn de la tassa

«Tothom sap la tassa que té i el te que vol i amb una cosa i l’altra ha de saber trobar l’equilibri per no quedar-se amb set ni que la tassa vessi»

'Vintage tea cups', de Jocelyne Maucotel.
23.04.2020

La meva amiga llibretera

«La meva amiga llibretera té una bona colla de gent al darrere que se l’estima i li dóna suport sempre que cal, que celebra els seus èxits i la consola quan vénen mal dades»

Il·lustració d’Oliver Jeffers del llibre 'A Child of Books'
17.04.2020

El senyor Gargamel i els nens en bombolles de sabó

«Al senyor Gargamel els nens li fan nosa: fan soroll, jo no he escollit tenir-ne, no sé per què he d’aguantar els nens dels altres, criden massa, ara per què salten, ara per què canten...»

El senyor Gargamel d’aquest article és una suma de molts gargamels que corren pel món. Si algú s’hi sent identificat, és responsabilitat seva.
09.04.2020

Un edifici confinat amb Judy Garland

«La primera veïna que hi topa, la del tercer segona, s'espanta tant que tot de tomàquets, mongetes i pastanagues acaben escampats als peus de l'artista»

Una Judy Garland de cartró arran de les bústies.
02.04.2020

Aquesta gota d’ambre d’ara

«Vull saber quina olor fa aquesta incertesa, a quina olor associarem el record d’aquests dies quan ens mirem aquesta gota d’ambre d’ara des del futur»

Ambre bàltic amb insecte fòssil (imatge de Nikolas Jewellery)