Balanç lector del 22

  • He traduït 7 llibres i n’he corregit 87. Sumats als 99 llegits, fan un total de 193 llibres llegits

Tina Vallès
05.01.2023 - 21:40
Actualització: 06.01.2023 - 00:56
VilaWeb
El meu top 10 de 2022.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Emily Dickinson, Mercè Ibarz, Vivian Gornick, Ann Beattie, Julian Barnes, Imma Monsó, Tillie Olsen, Maria Mercè Marçal, Grace Paley i Núria Perpinyà: què tenen en comú? Són les autores (ja em disculparà el femení, el senyor Barnes) que més he llegit l’any 2022, el meu top 10. Dels 99 llibres que he llegit enguany, de les cinc primeres autores n’he llegit tres, i de les cinc últimes, dos. Ja vaig dir no fa gaire que Ibarz, Monsó i Perpinyà són la santa trinitat de la narrativa catalana, per a mi. A Dickinson hi vaig tornar gràcies al magnífic Las ciudades de papel, de Dominique Fortier, una de les lectures destacades de l’any, per a mi. A Gornick m’hi va portar Ibarz, a Paley, m’hi va portar Gornick, la Marçal també és culpa” d’Ibarz, Barnes va ser una debilitat d’estiu, una necessitat de descansar de descobertes sense que l’exigència literària baixés ni un mil·límetre, Olsen i Beattie les vaig descobrir gràcies a les coneixences que tinc a les xarxes que m’inspiren confiança i recomanen lectures. Ara, si em feu triar, Grace Paley crec que ha sigut l’autora que més m’ha commogut, interessat i empès a escriure. Però entre totes deu sumen 25 llibres, i els altres 74?

D’autoria catalana, en vull destacar tres: els contes d’Anna Murià recollits al volum Sota la pluja i els inclassificables (quina paraula més covarda, perdoneu-me) Un diàleg imaginari, de Lluís Maria Todó, i Els irredempts, de Cristina Garcia Molina de tots tres us n’he parlat per aquí. En castellà, vull destacar tres novel·les que són tres lliçons de narrativa, d’escriptura, de com les costures de la literatura són tan flexibles com la nostra imaginació i creativitat: Qué hacer, de Pablo Katchadjan (l’impacte d’aquesta lectura l’arrossegaré molt de temps), Peluquería y letras, de Juan Pablo Villalobos (un autor que ja és un imprescindible a casa) i Space Invaders, de Nona Fernández (una altra autora de qui ho vull llegir sempre tot). I de llibres traduïts, he de destacar: en primeríssim lloc els Cuentos completos de Lorrie Moore, a qui posaria en el mateix altar que Grace Paley i Ann Beattie pel que fa a narrativa curta, Tot per l’aire, de Jason Reynolds, un autor que he descobert enguany i que a partir d’ara voldré llegir sempre, i La veritat sobre la llum, d’Auður Ava Ólafsdóttir, que és un llibre que també m’ha empès a escriure d’una altra manera que encara estic provant.

L’autora més jove que he llegit és Pilar Codony (Banyoles, 1987) amb la seva novel·la Distòcia, i la més llunyana és Akwaeke Emezi, d’Umuahia, Nigèria, autora de la novel·la distòpica Mascota, que curiosament és del que mateix any que Codony. L’autora més allunyada en el temps és Safo de Lesbos i les seves poesies incompletes I desitjo i cremo, i l’autora que viu més a prop de casa meva és Gemma Sardà, que el 2022 va publicar la seva tercera novel·la, Lady Puffin, i a qui em trobo sovint pel barri i pel mercat de Sant Antoni.

Dels 99 llibres llegits, 40 són agafats en préstec de la biblioteca, de les biblioteques: la de Sant Antoni i la del Raval, i també pel gran invent que és el PI (préstec interbibliotecari). Els altres 59 no els he comprat tots el 2022, com tampoc he llegit tots els llibres que vaig comprar el 2022. I he de dir que dels 59 restants, la meitat me’ls han enviat les editorials uns dies abans que arribessin a llibreries, avantatges (o maldecaps) de ser del gremi i escriure sobre llibres.

I el gènere? Doncs 63 dones, 35 homes i una persona no binària he llegit aquest any. D’autoria catalana, n’he llegit 32, la resta són majoritàriament traduccions (al català o al castellà) i poques obres escrites originalment en castellà (la majoria d’autors de fora de la península ibèrica).

Però aquí hi falten llibres. N’he llegit més de 99…

Deveu estar cansades de sentir-m’ho dir: corregir i traduir també són maneres de llegir, maneres més “profundes”, sobretot la segona, traduir. Per això si he de fer un balanç de tot el que he llegit en un any, hi he d’afegir les correccions i les traduccions. He traduït 7 llibres i n’he corregit 87. Sumats als 99 llegits, fan un total de 193 llibres llegits. És el primer cop que ho faig, això de fer un balanç de tot el que he llegit. Només quedaran fora els originals que he llegit com a jurat d’un premi literari i els contes inèdits que he llegit com a coeditora de la revista de contes de Paper de vidre.

I escriure? He escrit 49 articles per a VilaWeb i uns quants d’esparsos per a publicacions diverses, i un conte per al recull Escrits al Maresme, titulat Llonganissa” i publicat per la Font del Cargol. També he escrit mitja novel·la infantil (vull acabar-la abans de Setmana Santa, ho deixo escrit i aviam si així faig via) i he pensat dos llibres més (per a adults, encara els centrifugo, sóc lenta, quina paciència que he de tenir amb mi mateixa!?).

Tots els llibres que he traduït aquest 2022 són de literatura infantil: 3 novel·les, 3 àlbums i 1 còmic. Dels corregits, hi ha 1 tesi doctoral, 2 de poesia infantil, 2 d’assaig il·lustrat, 3 assaigs, 4 reculls de contes, 7 novel·les per a adults, 7 còmics infantils, 9 de poesia per a adults i 52 de narrativa infantil (novel·les il·lustrades i àlbums). El llibre que m’ha fet més il·lusió traduir ha sigut La nota, de Pilar Serrano i Daniel Montero, perquè forma i contingut es combinen a la perfecció per explicar una història d’un paper que va de mà en mà i que viatja pel paper del llibre que es desplega. Dels corregits, és difícil fer-ne una tria, però he de dir que m’ha fet una especial il·lusió treballar en No com un so, de Mari Chordà, en Rodoreda. Un mapa, de Mercè Ibarz, en els Robotots, d’Oriol Canosa i Jordi Sunyer, en Filstrup, del tàndem invencible de Copons i Julve, en A fora ja és estiu, de l’admiradíssima Kim Ae-ran, en La fabricanta, de Dolors Monserdà, en Big Sur, de Jack Kerouac (la traducció d’Anna Llisterri i Jaume Subirana és colossal) i en L’última artista soviètica, de Victoria Lomasko…, entre d’altres (m’agrada massa la meva feina!).

I què en concloc, de tot plegat? Que aquestes són les meves influències, els meus referents, les lletres de què m’alimento (literalment i metafòricament) per viure i escriure. Tot el que llegeixo, tradueixo i corregeixo deixa petja en el que escric, i de vegades ni jo mateixa ho sé identificar, com aquelles galetes que no tenen fruits secs però que en poden contenir traces, segons la lletra petita de l’envàs. D’un llibre meu, us en podré dir els ingredients, però les traces no les podré controlar mai del tot, per sort per a tothom, ni tan sols fent un balanç com el que ara dono per enllestit perquè vull seure a llegir el que serà el segon llibre del 2023 (us en parlaré aviat, crec).

Bon any de lectures a tothom.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes