Il·lustració de Marion McCain.

Al pati interior de casa se sent «…iiii-iiii, iiii-iiii…», són dues cries de colom. És un soroll constant que acaba molestant, sortim tota la família al balcó i deduïm que criden la mare, que tenen gana i estan soles, i aquell soroll ja no ens empipa tant. A casa estem tips de coloms, vivim al centre de Barcelona, davant d’una plaça on un parell de senyors s’entesten a abocar residus de la fleca industrial del carrer per alimentar aquests ocellots, però veure aquelles dues cries ens ha fet mirar-nos aquesta espècie amb un altre ànim. «Són éssers vius», ha dit una de les nenes, i s’ho deia a ella mateixa, mirant cap endins, repassant-se els pensaments.

Fa una setmana, en un parc de Sant Antoni, sota una palmera, hi havia una cotorra morta. Jeia arran de l’arbre, de panxa enlaire, era clar que n’havia caigut. La vam veure de seguida i primer va venir el fàstic, no ho negarem, però després la pena. No es mereixia continuar allà, morta i a la vista de tothom. I no ens vèiem amb cor d’agafar-la i llençar-la a la brossa, com si res. Vam trucar a l’ajuntament i ens van dir que hi havia un servei de recollida d’animals morts i que vindrien. 

Em vaig dedicar a observar les reaccions de la gent davant del cos de l’ocell mort. 

Als Jardins dels Tres Tombs, un parc típic de l’Eixample d’interior d’illa, s’hi arriba per un passadís força brut i fosc i llavors hi ha un sorral, gronxadors i tobogans, un grapat de palmeres, uns quants bancs, els serveis socials i l’escola bressol del barri: així que a finals d’agost era ple de nens i la majoria força petits. Hi havia els pares que en veure l’au morta s’allunyaven corrents d’allà per evitar que els fills la veiessin; hi havia els que s’hi atansaven i se la miraven i després reculaven i indicaven als nens que no s’hi acostessin, i hi havia i en plural! els que amb el fill encara agafat de la mà s’anaven apropant al petit cadàver i li donaven un parell de puntades de peu sense gaires miraments, com si allò no fos el cos sense vida d’un ésser viu com ells. Confesso que un cop em vaig acostar a un dels pares xutaocells i li vaig dir que si us plau el deixés tranquil, que vindrien els de l’Ajuntament a recollir-lo, i necessitaria tres articles com aquest per descriure amb exactitud la seva mirada d’estupefacció, com si se li hagués adreçat una boja resant el parenostre a crits en honor al difunt. Va arribar un moment que vaig decidir deixar de vigilar el cos de la cotorra perquè no entenia bona part de les reaccions dels pares –hi insisteixo: amb els fills agafats de la mà, amb els fills al costat, de testimonis. 

Fa tres setmanes, al pantà d’Ulldecona, en un raconet d’una de les escales de pedra que has de baixar si t’hi vols banyar, vam trobar un pardal ferit de mort. Es veia clar que no se’n sortiria i s’estava quiet, arrecerat a una roca, respirant a poc a poquet i esperant amb dignitat. Ens el vam mirar i vam decidir no tocar-lo, la seva mirada i la seva calma ens ho deien. Però en vam parlar i ens va sorprendre, commoure, la seva serenor. Hi vaig pensar durant uns dies, fins i tot li vaig fer una fotografia, volia tenir-ne un record, era una petita lliçó fràgil d’un cos encara calent i de plomes fosques. En tornar de banyar-nos al pantà, ja era mort i ningú no l’havia marejat. Allà, en aquell raconet, arran de roca, ens va semblar que era un bon lloc per acabar-se, que no l’havíem de recollir ni avisar ningú. 

I ara me’n vaig molts anys enrere, quan feia primària en una escola del Maresme que tenia una llarga filera de palmeres al pati. Jugàvem a bales aprofitant els forats de sota d’un dels arbres i vam sentir un ploc tou i esquifit. Una cria rosada, diminuta, encara sense plomes, havia caigut a pocs centímetres del forat on havíem d’enviar les bales. Vam deixar-ho tot, encara respirava, se li veia un cor diminut bategant molt de pressa sota la pell quasi transparent, i vam dur-lo a infermeria. La infermeria de l’escola era en realitat la recepció, on la Montse ens netejava les ferides amb aigua oxigenada i ens posava una tireta d’aquelles d’esparadrap que després costaven d’arrencar i et deixaven una marca de goma fosca. La Montse tenia no recordo si un canari o un periquito al seu despatx i ens el feia mirar amb atenció quan ens curava asseguts a la llitera. Ens va dir que tornéssim la cria al lloc exacte on l’havíem trobada, que la seva mare la devia estar buscant. Vam obeir a corre-cuita, va sonar el timbre i vam pujar a classe sense saber què se’n faria, d’aquell ocell. A la sortida, vam córrer cap a la palmera i ja no hi era. Vam pensar, devíem tenir deu anys, que la mare l’havia rescatat, però ara crec que potser la Montse va sortir a veure’l, el va trobar mort i el va llençar a la brossa, amb els trossos de cotó fluix i els embolcalls de les tiretes. 

Tots aquests ocells desafortunats per escriure que les vides petites no és solament que també comptin, sinó que hi són per aplanar-nos el camí, que les orenetes, per exemple, se’ns mengen els mosquits. I no tinc més exemples perquè jo d’ocells no hi entenc gens, que només me’ls miro, i aquest estiu me’ls he mirat molt i m’han dit moltes coses, i el que m’han dit més vegades és que les seves vides i les seves morts petites són oportunitats per entendre altres vides i altres morts, d’altres mides i abastos, i que si les aprofites tot fa menys pujada, com si unes ales invisibles i diminutes t’ajudessin a entendre el viure.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb