Llibreta de vacances de Carme Junyent (29): ‘Raons per a no acabar un llibre’

Sèrie d'estiu de Carme Junyent. Capítol 29

VilaWeb
Il·lustració: Tere Guix
Carme Junyent
28.08.2020 - 19:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’agost ja s’acaba i jo he anat desenvolupant els temes que em van proposar. Ningú no em va demanar que parlés de les àrees lingüístiques però sí de lectures inacabades, de manera que il·lustraré el tema amb el mateix article. Una àrea lingüística és una zona on es parlen llengües d’orígens diferents i que comparteixen trets estructurals que han manllevat les unes de les altres. I ja no en diré res més. Us deixo amb la lectura inacabada.

La veritat és que no sóc gaire de no acabar lectures. Potser sóc més de lectures en diagonal, però en general quan començo un llibre l’acabo. No incloc en la categoria de ‘lectures’ els llibres de lingüística, que sí que són llibres que pots llegir només parcialment. Tampoc no hi incloc els llibres de poemes. En aquest cas, sóc bastant d’espigolar. Tret d’aquests casos, per què no hauria d’acabar una lectura?

Perquè he perdut el llibre. No m’ha passat gaire, però algun n’he perdut. Recordo el segon volum del Diari d’Anaïs Nin. Me’l vaig deixar en un quiosc de Tunis on havia anat a comprar el diari. He perdut més llibres, és clar. He fet molts trasllats a la vida i algun ha desaparegut en el trànsit. També n’he deixat i no me’ls han tornat. I també n’he perdut algun que deu estar mal col·locat en alguna prestatgeria de casa meva. Sempre dic que un llibre mal col·locat és un llibre perdut. I pot ser. Però tots aquests no són lectures inacabades.

Perquè està mal escrit. Alguna vegada m’ha passat. No acabar una lectura perquè no aguanto l’estil o perquè està escrit de manera descuidada, allò que comença una frase en primera persona i acaba en tercera o a l’inrevés. Per coses així, sóc capaç de no acabar un llibre.

Perquè no m’interessa la història. Difícil. M’agraden les històries i m’agrada que me n’expliquin. I les històries poden ser intranscendents, però si estan ben explicades vull saber-ne el desenllaç, per poc que m’apassionin. I, parlant d’apassionament, també tenia una proposta de fer un article sobre això. A veure si demà m’inspiro.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes