El 10 de març de l’any passat, quan la jutgessa de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, va declarar com a investigats l’ex-consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, va deixar escrit en una interlocutòria que l’Es-Alert havia arribat tard a la població i, a més, tenia un contingut erroni. La magistrada relacionava aquest retard amb la xifra de 230 morts –en aquell moment eren 225, encara– que va causar la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Tota la instrucció que ha fet aquests mesos ha estat destinada a esbrinar els motius i els responsables d’aquest enviament tardà i erroni.

Ahir Ruiz Tobarra va aprofitar una interlocutòria en què denegava un acarament entre Salomé Pradas i el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez per a fer una profunda dissecció de la cadena de presa de decisions aquella vesprada al CECOPI. En cinc pàgines, descriu el paper de cada actor participant en la gestió de l’emergència, i torna a insistir: “Certament, l’avís a la població va ser tardà, i el missatge va ser erroni. La possibilitat d’alertar la població amb pràcticament prop de tres hores d’antelació ja la va posar de manifest al CECOPI el senyor Jorge Suárez. A partir d’aquell moment, se succeirien les propostes i una absoluta indecisió davant una situació que no millorava, sinó que empitjorava amb el pas de les hores.” I a partir d’ací, una cronologia feta gràcies a les declaracions de tots els testimonis que van intervenir en l’enviament i que han passat pel jutjat.

A les 17.45 hi havia temps

La magistrada recupera les notes del quadern de Jorge Suárez, que a les 17.45, poc després de començar el CECOPI, i quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer adverteix del perill de la presa de Forata, proposa: “En vista de l’evolució de la situació d’emergència, es recomana amb caràcter immediat accedesca a zones altres romanga atents a nous missatges” [El text està escrit en castellà, i en la traducció s’han mantingut la puntuació i les discordances.]

A les 17.45 ja hi havia sis morts a Utiel i la família de Dolores Ruiz ja es trobava en perill al xalet de Xiva, però el barranc de Torrent encara no havia entrat amb força a l’Horta Sud, on va fer una quantitat extraordinària de víctimes prop de dues hores després.

La jutgessa escriu que aquest text no va agradar al cap de bombers, José Miguel Basset. A la consellera tampoc no li feia el pes. Basset ho ha justificat unes quantes voltes, dient que no volia crear alarma entre la població.

A les 18.00 o a les 18.15, Pradas diu en la reunió que cal pensar opcions diverses i suspèn la reunió del CECOPI.

Sobre aquesta aturada, l’ex-consellera va declarar que l’havien acordada per a fer un treball “exclusivament presencial”, en referència a la desconnexió dels membres que hi participaven per videoconferència.

A aquesta hora, la situació a Xiva ja era molt complicada perquè el barranc que travessa el poble i aigües avall rep el nom de Poio o de Torrent ja baixava molt ple. La televisió mostrava imatges de desbordament de rius també a la Ribera.

Els motius tècnics no justifiquen el retard

En el segon punt de la interlocutòria, la jutgessa afirma que la causa del retard no és tècnica. “El llançament d’un missatge d’alerta no xocava amb dificultats tècniques. Es van llançar dos Es-Alert, el de les 20.11 i el de les 20.57. El tècnic, el senyor Miguel M, amb gran eficàcia, únicament va tardar dos minuts i trenta-sis segons a anul·lar un missatge anterior i a validar i enviar el de les 20.11 en castellà i en valencià.” Això, diu la jutgessa, es pot comprovar en la trucada que Jorge Suárez fa a les 20.08, durant la qual se sent el so de l’Es-Alert.

La jutgessa descarta també una afirmació que ha fet sempre l’ex-consellera Pradas sobre el fet que el missatge es va enviar únicament pel perill de la presa de Forata. Diu que hi ha uns quants motius per a rebatre-ho. El primer, que el missatge s’envia a tota la demarcació de València. I el segon, que a les 20.11 ja se sabia la situació del barranc de Torrent.

De fet, la delegada del govern espanyol va explicar al CECOPI una trucada que durant la desconnexió, cap a les 19.00, va rebre de la batllessa de Paiporta, i que li deia que el poble s’havia negat i la gent s’ofegava.

Ruiz Tobarra afegeix també que un comandant de l’UME, que va declarar com a testimoni, va dir que a les 19.00 circulaven vídeos sobre el barranc i que els van veure tots els qui hi havia al CECOPI. També va dir que un company militar li havia dit a les 18.45 que era a Riba-roja i que el barranc baixava desbordat.

La jutgessa relata que a aquelles hores les trucades al 112 ja eren milers i que el barranc era un dels llocs més afectats. I afirma: “És evident que les trucades al 112 se sabien; si no, no tindria sentit la declaració de la situació 2 d’emergència. Els casos del 112 es rebien instantàniament al Centre de Coordinació d’Emergències a través del sistema Coordcom.” I afegeix que la conseqüència havia de ser que el missatge s’estengués a tota la demarcació.

Els dubtes jurídics de l’ex-consellera

En aquest moment, fa referència als dubtes jurídics de l’ex-consellera sobre el “confinament”, i per això es canvia el missatge de Suárez que deia que la gent romangués a casa, per a “evitar desplaçaments”. A les 20.57, sí que es fa la recomanació d’estar-se a casa, però a eixes hores la majoria de les víctimes ja havien perit i la destrossa ja era irremeiable.

La interlocutòria recorda els bescanvis de missatges entre l’ex-consellera i l’ex-cap de gabinet de Carlos Mazón que diu a Pradas que confinar és una barbaritat. Pradas dubta i entra i ix de la sala del CECOPI, per fer trucades i consultes. A la sala no se sap amb qui parla, però després es va saber que els dubtes els exposava a l’advocacia de la Generalitat.

La jutgessa diu que les instruccions per a enviar els missatges els va donar Salomé Pradas a Jorge Suárez a les 19.45 en una targeta, però que va ordenar que no s’enviàs fins que ella no el veiés escrit en el sistema. Per a dir això, la magistrada s’estalona en els testimonis dels tècnics encarregats de l’enviament. El van escriure en set minuts o vuit i van avisar la consellera. Esperaven que hi donàs el vist-i-plau. “Quan la senyora Salomé Pradas va tornar a la sala de comandament i el va llegir, hi va fer unes correccions substituint ‘suspendre’ per ‘s’ha d’evitar’, a més de correccions lingüístiques en la versió en valencià amb l’ajuda del senyor Vicent Mompó. Va fer una fotografia a la pantalla de l’ordinador i va dir ‘endavant’.” El temps que transcorre entre el vist-i-plau i l’enviament és de dos minuts i trenta-sis segons.

De fet, el mes de febrer d’enguany, la jutgessa va emetre una resolució duríssima sobre aquestes disquisicions jurídiques i lingüístiques que, a parer seu, van retardar l’enviament de l’Es-Alert.

Tard i genèric

La jutgessa instructora afirma que el missatge de les 20.11 es va enviar amb un text tan genèric, “de precaució”, com el va qualificar Salomé Pradas, que realment no alertava del perill que corria la població, “especialment, en les zones on no plovia, tal com van afirmar les senyores Ana C. i Victòria R.”

La interlocutòria recorda que entre les 19.00 i les 20.11 es va morir molta gent, o hi havia qui provava de salvar-se. Per a escriure això, la jutgessa es basa en les declaracions testificals de moltíssimes persones que han comparegut davant seu. Diu que el missatge de les 20.57 era més encertat quant al contingut, però que també va arribar massa tard per a les poblacions de l’Horta Sud i per a Algemesí o Guadassuar, i recorda que no va arribar a tot arreu: “A Sot de Xera van morir dues persones després d’aquesta hora, i el CECOPI es va mantenir aliè a la situació de l’embassament de Buseo.”

Desconeixement de les competències pròpies

La instructora acaba la interlocutòria reiterant que l’acarament sol·licitat per una de les parts no té trellat perquè no pot respondre a totes les diligències que s’han practicat per a saber els motius del retard de l’enviament de l’Es-Alert. “La investigada [Salomé Pradas] va arribar a atribuir-ho al fet que fins a les 20.00 no l’havien informada de l’existència del sistema Es-Alert.” I encara continua: “La concurrència de motius jurídics que podrien retardar la procedència d’un avís a la població que al·lega, mostraria un desconeixement de les competències pròpies en la gestió de l’emergència. I, cosa més preocupant, mostraria que disquisicions jurídiques sense sentit legal comportarien ajornar un missatge que no causava cap violació.”

Al final del text, Nuria Ruiz Tobarra no dubta i és taxativa quan indica a qui correspon la decisió d’enviar el missatge: “No poden quedar dubtes si atenem la regulació legal en la direcció de la gestió de l’emergència, cosa que és ociosa de reiterar, amb les múltiples resolucions de l’Audiència Provincial i el paper que va adoptar Salomé Pradas havent-hi enregistraments en aquest sentit.”

Hi havia poc temps, però n’hi havia

La jutgessa també retrau que el CECOPI es convocàs a les cinc de la vesprada per a gestionar allò que ja succeïa a primera hora del matí a Utiel-Requena. “Ja no era efectiu per a aquesta àrea, perquè ja hi havia morts. Tampoc per als municipis dels barrancs d’Horteta i Gallego a la Foia de Bunyol ni per als municipis per als quals sí que hi havia temps. Poc, però n’hi havia.”