L’esvoranc del barranc de Xiva que ha migpartit el poble

Arribar a Xiva de Xest (Foia de Bunyol) i trobar, a la part més elevada del poble, un camió amb dipòsit que reparteix aigua potable. La cua és considerable. Anar baixant i començar a sentir el brogit dels tractors i de les pales que freguen l’asfalt davall uns quants centímetres de fang. Continuar pel poble i veure les mateixes estampes que en uns altres pobles. Canvien les cares, però no les expressions. Cansament i incredulitat a parts iguals.

A Xiva, al barranc de Xiva, també conegut com a rambla del Poio, va començar tot. Ara és una cicatriu ben oberta que migparteix el poble. La força amb què l’aigua baixava era tan gran que va pegar queixalades goludes a les cases que s’hi abocaven. Que s’hi abocaven, perquè els murs han desaparegut i han deixat intimitats desertes a la intempèrie. La ferocitat de l’aigua s’ha acarnissat amb les parets.

Mari Luz viu al carrer Ramón y Cajal, al bell centre de la localitat, que fa pendent. Té una casa antiga i rehabilitada, amb unes portasses de fusta massisa que diu que l’ajudaren a frenar  l’avinguda. Dóna gràcies perquè els mals van ser menors.

La resta del paisatge és també el mateix, i el color dominant, el marró del fang. A mesura que passen les hores, arriben reforços. Avui és un dia festiu i amics i familiars d’uns altres indrets arriben per ajudar a fer el que siga. Sílvia i Raquel són de Llíria, i han anat a Xiva per a ajudar la seua companya de treball, Marta. A ella la riuada la va agafar a la carretera.

Els amics i els voluntaris arriben a Xiva carregats de menjar i d’aigua, i amb pales i graneres per a intentar de traure fang de dins les cases i provar de netejar el que es puga, però és molt complicat de fer sense aigua corrent i sense llum.

També arriben provisions. Ampolles d’aigua, menjar i roba a disposició de qui ho necessite. També articles de neteja i més estris que solament es troben a faltar quan han desaparegut.

Alguns tractors comencen a traslladar els cotxes que impedien el pas pels carrers de la ciutat. Però molts continuen al fons del barranc, que al mateix temps que vomitava aigua a cor què vols engolia vides.

Hi ha històries de complicitats, de persones que han allotjat veïns a les plantes altes. I hi ha històries de persones que ho han perdut tot.

La batllessa de Xiva, Amparo Fort, ha explicat a VilaWeb que estaven més o menys com el primer dia, que continuava faltant de tot, però que les coses més imprescindibles eren la llum i l’aigua. A pesar que unes hores abans havia fet unes declaracions duríssimes sobre la quantitat de desapareguts del poble, avui ha moderat el discurs i no ha volgut donar dades. “Ho gestionen tot la Guàrdia Civil i la delegació del govern”, ha dit.