La duríssima resolució de la jutgessa de Catarroja

La magistrada del jutjat de primera instància i instrucció de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, ha citat a declarar com a investigats l’ex-consellera d’emergències, Salomé Pradas i el director general d’Emergències, Emilio Argüeso. Aquestes citacions, les basa en una resolució de setze pàgines que esdevenen un relat demolidor dels fets del 29 d’octubre. La jutgessa escriu la història de la jornada a partir de les respostes a les demandes d’informació que ha fet tant a la Generalitat com a les agències estatals i també als mitjans de comunicació. Insisteix en afirmacions que ja ha fet en unes altres resolucions, com ara, que l’avís va arribar tard, desmenteix que qui havia de prendre la decisió d’avisar no tingués prou informació, i diposita tota la responsabilitat de les emergències en les autoritats autonòmiques.

Com que algunes acusacions havien demanat l’encausament del president Carlos Mazón, la jutgessa diu que no, però li obri la porta que ho faça voluntàriament.

225 morts i tres desapareguts

En aquesta resolució, la jutgessa ha elevat la xifra de morts a conseqüència de la gota freda a 225, perquè en la llista inclou el cas d’una dona que estava malalta de leucèmia i necessitava un tractament a base de transfusions periòdiques de sang i assistència respiratòria amb oxigen. En quedar sense aquesta assistència, va morir en l’hospital La Fe el 12 de novembre.

La gota freda no va ser un fenomen imprevist

La jutgessa insisteix a dir que l’avís de les 20.11 va arribar tard i era erroni. “S’ha d’assenyalar que la DANA no va ser un fenomen meteorològic imprevist, el seu avanç i desenvolupament ja va ser anunciat per l’AEMET fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les activitats”, escriu.

A continuació afirma que, donades les previsions meteorològiques, s’hauria d’haver convocat el CECOPI el dia 29 al matí amb l’objectiu d’avisar la població. “En les previsions meteorològiques expressades per tots els mitjans i aportades al procediment, cobra una especial transcendència les que va fer À Punt, però no únicament en els dies previs, sinó el mateix dia”.

Hi havia prou informació

La jutgessa recorda, sense citar-la, la declaració que a les 21.30 va fer el president de la Generalitat dient que À Punt era el mitjà oficial per a la transmissió d’informació sobre l’alerta, i retrau als responsables que no hagueren vist les previsions meteorològiques que va fer la cadena. “No tindria sentit que allò que es va qualificar de canal d’informació per a avisos, no fos vist en les previsions meteorològiques pels responsables d’emergències”.

A continuació remarca que la informació meteorològica del migdia establia gràficament quan seria que la gota freda arribaria al punt àlgid de gravetat i resultat mortal. I després fa una lectura de l’emissió que tot el dia va fer la televisió pública. Inclou el nom dels periodistes destacats en els diversos punts de directe i, fins i tot, reprodueix els rètols i els faldons que s’emetien a cada hora per a il·lustrar com era de greu la situació. Un exemple: “A les 18.09 apareix ‘Xiva, aigua devastadora’. La periodista Alba Campos diu ‘0 minuts passen de les sis de la vesprada, veiem imatges en directe des de la localitat de Xiva a la Foia de Bunyol’. Les imatges permeten veure cotxes que han estat arrossegats i la periodista diu que s’ha desbordat el barranc a l’altura de Xiva. I en la pantalla apareix: ‘El barranc de Poio baixa amb força des del naixement’…” I així continua la descripció que fa la jutgessa Ruiz Tobarra de l’emissió especial d’À Punt.

La jutgessa encara insisteix en l’existència de múltiples maneres de saber què  passava i diu que, en cas que ningú a Emergències mirés la televisió, hi havia la premsa i més canals que també informaven de manera exhaustiva de tot allò que passava.

Descarta apagada informativa d’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

En la resolució feta pública avui, la jutgessa de Catarroja recorda que el 26 d’octubre AEMET ja avisava que el dia 29 seria el dia en què s’acumularia més pluja. El 27, l’agència va emetre un avís especial per fenòmens adversos. També recorda que la matinada del 29 d’octubre ja es van rebre trucades al 112 parlant d’inundacions a la Ribera. “Es pot citar com a exemple: Guadassuar, 9.30: un camió aturat amb l’aigua que arriba a la porta. La Pobla Llarga, 7.42: se li inunda la casa, planta baixa, li arriba als turmells. Llombai, 8.03: se li inunda la casa, cau aigua per les escales”. A continuació cita les trucades a partir de les dues del migdia a Xiva, Utiel o Torís.

Quant al silenci de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en què s’escuda Carlos Mazón, la jutgessa diu que l’agència publicava regularment els informes sobre aforaments. “No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat del SAIH, ni de la possibilitat d’accedir-hi, ni atribuir responsabilitat penal al president de la CHX ni a pràcticament tots els càrrecs directius o no de l’organisme” I a continuació posa en dubte que les autoritats saberen per quines localitats discorre el barranc de Torrent “Una cosa que no desconeixen els periodistes, com ja s’ha dit, i que podrien veure’s afectats pel cabal ascendent per possible desbordament. Per a això, no es necessitarien coneixements tècnics especials”.

Les autoritats autonòmiques, responsables d’avisar

La resolució de la jutgessa recorda la pantanada de Tous i la riuada del 1957 i afirma: “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de la protecció civil i garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d’unes precipitacions que van desbordar rius i barrancs i van posar al límit les preses i que van produir una successió tràgica de morts”.

I és aquest, a parer de la jutgessa, el fonament de la negligència amb rellevància penal, la imprudència greu: “L’anunci de precipitacions que feia previsible gravíssimes conseqüències i la successió d’afectats a mesura que l’aigua i el fang es desplaçava desbordant barrancs i rius, assolant les poblacions, provocant morts, amb una inactivitat patent de l’administració autonòmica”.

No calia l’autorització de ningú més

La jutgessa de Catarroja recorda que és l’administració autonòmica la responsable de les emergències i afirma que no calia l’autorització de tots els membres reunits en el CECOPI per a enviar l’alarma. Era prendre la decisió i avisar els ciutadans. “La instrucció haurà de determinar les causes, que fins ara no resulten explicables, no només per als familiars de les víctimes, sinó per a aquesta jutgessa instructora de per què no es va demanar a la població que es resguardàs en les zones més altes, més enllà del dolorós, perquè va arribar tard, i incomplet pel contingut, missatge que es limitava a evitar desplaçaments”.

La pantalla negra del CECOPI

La jutgessa considera que el fet de desconnectar la pantalla dels participants del CECOPI de manera telemàtica i d’això dir-ne “Període de treball exclusivament presencial”, és un eufemisme que només es pot entendre del punt de vista que la decisió d’enviar l’alarma era una qüestió autonòmica perquè, apagant la pantalla s’excloïa la confederació, que és estatal, de la reunió de treball. “El problema no rauria en l’absència d’informació, n’hi havia de sobres, i en temps real, i a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’administració central o autonòmica, sinó en el fet que davant d’aquesta informació o bé es va ignorar, o bé no es va comprendre la importància que tenia (cosa que seria molt greu), no se sabés per on discorria el barranc de Torrent, o no es prengueren les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”.