Tres anys després, podem veure unes Illes com més va més atrapades en els seus límits: tant físics –atès que no hi cap gaire més gent– com socials. El 28 de maig de 2023 Marga Prohens tastava la victòria en unes eleccions que van significar una derrota crua per als partits del pacte de progrés, després de vuit anys de governar. Avui la realitat respon que la gestió d’aquests tres anys no ha resolt, ni de bon tros, els problemes cabdals de les Illes: ni l’accés a l’habitatge, ni el fre de la saturació turística, ni molt manco la protecció de la llengua. 

La primera gran mentida de Prohens no es va torbar a arribar. N’hi ha prou de repassar el discurs d’investidura del mes de juliol. “Vaig demanar als ciutadans una majoria suficient per a governar tot sol i, arran de la resposta ciutadana, atorgant-me aquesta majoria clara i contundent, venc avui aquí a complir la paraula donada i formar un govern en solitari i estable.” Si mirem la literalitat de les paraules, és cert que dins l’executiu no hi ha ningú de Vox. Però en els 1.060 dies de presidència de Prohens, la realitat ha tornat a parlar. I tothom té clar que aquest govern i les mesures que pren no es poden entendre sense el suport de l’extrema dreta.

Quant a l’estabilitat a què es va referir sense titubejar –i malgrat que hagi resistit aquests tres anys i el panorama actual faci pensar que tornarà a guanyar d’ací a un any–, la història recent l’ha tornada a delatar. Perquè aquest pacte amb Vox que li ha acabat permetent la governabilitat també li ha dut mil i un maldecaps que l’han fet perillar. Les cessions polítiques han estat clares.

Falses “línies vermelles” en llengua

No cal anar gaire enfora. Dimarts passat el parlament va validar una llei òmnibus de “projectes estratègics” que en modificava mig centenar més; per exemple, incomptables esmenes per a satisfer el pacte amb l’extrema dreta en canvi d’aprovar el pressupost del 2025, assolit a mitjan any passat, quan Vox ja feia mesos que havia complert una de les amenaces per a dinamitar l’estabilitat de Prohens: tombar el sostre de despesa. 

Ho explicàvem a VilaWeb: la llei és una nova estocada a la llengua. Hem parlat de la gran mentida de Prohens, però no que fos l’única: dimarts se’n corroborava una altra. La presidenta, enmig dels malabarismes per a acontentar l’extrema dreta i mirar de no caure en els errors de Bauzá –que la va modificar–, s’ha esforçat a anunciar a tort i a dret que la llei de normalització lingüística, com també el decret de mínims, són “una línia vermella”. Ahir es va veure prou clar que no, perquè la llei aprovada contradeia uns quants articles de la llei de normalització que el PP mateix havia aprovat el 1986. 

Els atacs al català no han cessat aquests tres anys i veurem què passarà durant l’any que manca. Un dels sectors més ferits ha estat l’educació que, de fet, ha estat el centre de la darrera polèmica: l’eliminació del requisit de català en places de difícil cobertura. És a dir, que a les aules de les Illes hi pot haver professors funcionaris que no entenguin el català, una situació que ja passa amb alguns interins. 

Lloguer… segur?

El 21 d’octubre de 2024 Prohens presentava la mesura estel·lar del govern en matèria d’habitatge: el programa “Lloguer segur”. Havia d’estimular la sortida al mercat d’habitatges buits o per a lloguer turístic i va prometre entre dos mil pisos i tres mil en una primera fase. Després de catorze milions d’euros de pressupost compromesos, se n’han executats 280.000, segons que va denunciar Més per Mallorca fa poc al parlament. 

En concret, ha mobilitzat solament 82 habitatges a totes les Illes. Un fracàs d’un programa que no resol ni de bon tros les dificultats d’accés a l’habitatge i que ja ha fet néixer el Sindicat de Llogateres de Mallorca, que s’afegeix a més moviments que fa anys que lluiten per un habitatge digne. Una altra dada, que denunciava fa pocs dies el PSIB: en aquests anys de legislatura s’han construït tan sols sis habitatges de protecció oficial. A més, el PP ha afavorit els pisos de preu limitat, un 30% més cars que els de protecció oficial.

Mentrestant, el preu dels lloguers va atènyer un màxim històric l’estiu passat: 20,2 euros per metre quadrat. El juny del 2023 era de 16,4 euros per metre quadrat. I les xifres no fan sinó enfilar-se. 

“Aquest ritme de creixement ja no és sostenible”

“Aturarem el camí cap al decreixement que ni els qui el defensen no saben ben bé cap on duu ni quines conseqüències té”, deia Prohens el dia que fou investida presidenta. Tanmateix, un any després canviava la cançó: “Aquest ritme de creixement ja no és sostenible. […] La capacitat de càrrega, per molts factors importants, s’ha assolit o s’ha excedit, i dóna lloc a problemes econòmics, socials i ambientals. […] Pensam que ha arribat el moment de prendre decisions valentes.”  Tot això ho deia mentre es constituïa un pacte de sostenibilitat que també ha acabat essent un fracàs.

És cert, quan va ser investida no se’n va amagar: no volia saber res del decreixement. Però el fort moviment social de l’estiu i les protestes dels ciutadans van afavorir aquest canvi discursiu. Ara, tornem a aferrar-nos a la realitat: no s’ha pres cap decisió valenta. Ni l’augment de l’impost de turisme sostenible promès, ni el nou impost als vehicles turístics; ni s’aprovarà cap mesura per a frenar el turisme. Aquest mes de març ja han arribat un 9% més de turistes que el març del 2025. Els carrers, les carreteres i els pobles més visitats ja ho noten. En tot el 2025 van arribar 19 milions de turistes, 300.000 més que el 2024 i 1,2 milions més que el 2023. 

Les polèmiques

A la legislatura no hi han faltat les polèmiques. N’anomenam algunes de força recents. Per una banda, la contractació d’un xofer a Consolat de Mar. La mà dreta de Prohens, Alejandro Jurado, va arranjar, presumptament, un procés de selecció per beneficiar el fill d’un cosí. Mesos després d’incorporar-se a la feina, el conductor va estampar el vehicle. No tenia experiència en la feina. Ara Jurado ha estat cridat a declarar com a investigat.

El mes de març, una altra polèmica: esclata la guerra contra l’Iran i Prohens balla batxata a la República Dominicana. La presidenta va faltar en dos plens al parlament, en què no es va aprovar cap mesura per pal·liar els efectes econòmics de la guerra. Ella volia sortir a la fotografia, però l’enregistraven ballant. L’agenda d’aquell viatge va ser denunciada per “poc consistent”: feia ferum de vacances pagades. 

La tercera polèmica: la fotografia que ho diu tot. Després de tota una legislatura utilitzant la llei de memòria democràtica com a moneda de canvi –Vox va exigir-ne la derogació si Prohens es volia mantenir a la cadira–, finalment Prohens i Vox van tornar al passat i es va acabar derogant. En aquell ple, la portaveu de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, va deixar un mocador de l’entitat damunt l’escó de la presidenta. Prohens no volia que ningú ho ves i, quan es va adonar que s’hi acostaven dos fotògrafs, el va amagar sense mirar-lo, com va fer amb la llei.

Un extra a la polèmica: el PP no s’ha amagat de donar suport a Gabriel Le Senne mentre és investigat per un delicte d’odi. El president del parlament va esquinçar unes fotografies de les Roges del Molinar, i per això serà jutjat. Es va fer una moció per fer-lo fora, però l’abstenció del PP –que a la pràctica era un vot a favor de Le Senne– va fer possible que avui encara presidesqui la cambra. 

Al cap i a la fi, és una mostra més de la sinergia d’aquests tres anys de govern i que ens torna a dur a la gran mentida inicial: Prohens no ha governat tota sola, ha necessitat Vox en tot moment i, fins i tot, ha hagut de traspassar línies vermelles o retrocedir en drets fonamentals. 

Tot amb tot, Prohens ara mateix està poc preocupada. El futur li somriu, tot i que ha de resar per aconseguir una majoria suficient amb què no necessiti Vox. Per a això encara falta un any i pot passar de tot. Tal vegada una vaga educativa com al Principat i al País Valencià, ara que els sindicats comencen a temptejar els professors? El principi de curs podria ser mogut, si finalment els docents consideren que s’han de tornar a mobilitzar. Però també ho podria ser un altre estiu de rècords i de límits traspassats.