Il·lustració: Tere Guix

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, també va escombrar cap a casa i em va proposar com a tema per a l’article ‘llengua i paladar’. Que consti que m’hi podria tornar, tant la llengua (òrgan) com el paladar (part superior de la cavitat bucal) són elements fonamentals de la parla. La funció de la llengua en l’articulació dels sons és fonamental i la palatalització és un canvi fonològic molt comú. A més, segons la posició de la llengua obtindrem sons palatals, palatoalveolars, etc. Vull dir que podria haver parlat de fonètica, que, que Déu em perdoni, no és precisament el meu camp.

També podria haver orientat l’article cap a la metonímia, és a dir, la figura de la parla que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual té una relació de contigüitat. La llengua òrgan serveix per a anomenar també allò que parlem. Lluís V. Aracil deia que des del nord d’Europa fins a Nigèria, en totes les llengües es donava aquesta polisèmia. No puc posar la mà al foc per totes les llengües, però en haussa sí que és certa. I també el paladar serveix per a designar el sentit del gust.

Podríem establir un altre vincle entre la llengua i el paladar a partir de com parlem del gust, o, si ho voleu, la crítica gastronòmica. En moltes experiències estètiques, els qui no en sabem establim una diferència entre allò que ens agrada i allò que no ens agrada. Suposo que la diferència entre que una cosa ens agradi o no i saber per què ens agrada o no depèn, a part dels cànons estètics, de la connexió amb el creador. Si el creador sap fer-nos arribar allò que vol transmetre, és més probable que ens agradi o ens digui alguna cosa. Totes les creacions que ens arriben passen a formar part de nosaltres mateixos d’una manera o d’una altra. Les creacions culinàries encara més i d’una manera més orgànica, que, a més, roman a la memòria. Potser per això a vegades tens la sensació de menjar-te una obra d’art.

Però la veritat és que no volia parlar de cap d’aquests temes. Demà miraré de desenvolupar la idea que em va venir al cap quan em va arribar la proposta de parlar de ‘llengua i paladar’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.