Girona (27)

  • Carme Junyent ens parla dels restaurants de Girona en aquest nou capítol de la sèrie "No patiu per mi"

Carme Junyent
26.08.2023 - 21:40
Actualització: 26.08.2023 - 21:48
VilaWeb
Fotografia: restaurant Le Bistrot.

No podria comptar les vegades que he estat a Girona. He col·laborat molt sovint amb professors de les universitats, he participat en jornades, congressos, he format part de tribunals de tesi…, i –segurament seguint la tradició del Pep Nadal– tots són molt curosos a l’hora de triar els llocs on et porten a menjar.

El primer restaurant en què recordo haver anat amb motiu d’unes jornades és Le Bistrot. Hi vam anar arran d’una jornada sobre política lingüística en què també es parlava de l’Àfrica. Allà vaig conèixer Mvvata Ngalasso, un gran sociolingüista africà. Le Bistrot és un dels llocs preferits dels meus col·legues de la Universitat de Girona, i qualsevol que hagi passat per allà ho entendrà: el local és preciós i el menjar immillorable.

Un altre lloc on m’havien portat sovint era el restaurant del Col·legi d’Arquitectes, al peu de la catedral, on anàvem a fer el menú. També em portaven sovint a Can Marquès, al costat del mercat. En aquest lloc de cuina excel·lent jo recordo especialment les verdures a la brasa i les carns, que tractant-se de Girona no ha de sorprendre ningú. També havíem anat molt sovint al Cul del Món, un restaurant en què podies menjar a fora. És un lloc molt acollidor, el menú fantàstic i sempre sorprenent. Durant un període més efímer em van portar al Cúrcuma, un restaurant que hi ha al barri antic de Girona en què servien sobretot tapes i que crec que ja és tancat. Per la mateixa zona hi havia la Penyora, que no sé si encara existeix, però que és un altre dels llocs dels quals encara tinc un bon record. També havíem anat a la cooperativa gironina de vins i licors amb motiu d’una de les jornades inoblidables que organitzava el Pep Nadal i que ara organitza el Francesc Feliu. Aquestes jornades se celebren generalment cada dos anys i jo, des de la primera vegada que hi vaig anar, me l’he pres com el meu moment especial de vacances. Sempre que hi vaig, m’encanta seure i que m’expliquin coses i la veritat és que hi he conegut grans especialistes i persones molt interessants.

Jo havia anat pel meu compte al restaurant Boira quan encara podies dinar al primer pis, amb el riu Onyar al costat. I també al restaurant Marieta, que és prou conegut.

També hi hem viscut moments especials, ja sigui per alguna tesi, per algun congrés o per alguna jornada, i aleshores hem anat a uns altres llocs, per exemple al Mimolet, que segurament és un dels millors restaurants de Girona. O al restaurant Cal Ros, que jo havia conegut fa anys com a arrosseria. Ara no fa gaire hi vaig anar i ha canviat molt en voluntat d’excel·lència: segurament s’ha convertit en un dels millors restaurants de Girona, cosa que, d’una altra banda, ja era. I també hem anat a l’Occi.

En els darrers anys Girona m’ha permès retrobar un amic que, de fet, era amic del meu germà i venia a casa cada estiu quan érem petits. Un dia que vaig anar a Girona a presentar un llibre ell va venir, i d’aleshores ençà vam reprendre la relació. Viu molt a prop del Celler de Can Roca –un lloc al qual no he tingut la sort d’anar mai– i em va convidar al restaurant Can Roca, que és el dels pares dels germans Roca. A més del Ramon, en els darrers anys Girona per mi ha anat lligada a la meva amiga Lluïsa Gràcia, una col·lega de tota la vida fundadora del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) de la Universitat de Girona. Ella és una de les grans especialistes en aquest tema i hem compartit molts projectes. Des que es va jubilar, ens hem trobat moltes vegades per anar a dinar a llocs d’aquests que coneixíem i també n’he descobert algun de nou, com per exemple el Blanc, que per nosaltres és gairebé un punt de referència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor