Tomàquets i carxofes (23)

  • Carme Junyent parla dels restaurants en què ha tastat els millors plats amb tomàquets i carxofes en aquest nou capítol de la sèrie "No patiu per mi"

Carme Junyent
22.08.2023 - 21:40
Actualització: 22.08.2023 - 21:41
VilaWeb
Diverses varietats de tomàquets cultivades als Casals, al Berguedà (fotografia: els Casals).

Un dels meus records d’adolescència són els sopars que feia a l’estiu la meva mare. No espereu cap elaboració especial, no era precisament bona cuinera. Li comprava tomàquets verds a l’Eduvigis i el nostre sopar era això. Una amanida de tomàquet amb oli i sal. Eren uns tomàquets buits i, sobretot, dolços, mai no n’he tornat a tastar. Com aquells, no. Potser n’he trobat un lleu record a Cal Noio del Bruc, però res com aquells. Potser per això, el tomàquet és un dels productes que gasto més, tant a casa com a fora. I potser he transmès aquest gust, perquè un dels meus fills, quan era petit, es menjava els tomàquets com si fossin pomes. I encara ara, quan em parla de l’Hostal Colomí, el que més recorda és el tomàquet amanit que et trobes sobre la taula quan hi arribes.

Vaig descobrir la varietat cor de bou a Cal Pintxo de Sitges. D’aleshores ençà, ha estat un bon suplent dels tomàquets de l’Eduvigis en les nostres amanides d’estiu. El record més viu que tinc d’una amanida de tomàquet, però, és la que em van servir als Casals. M’hi va portar el Pere Comellas un dia d’estiu que el vaig anar a veure al Berguedà. Érem pràcticament sols i el cap de sala ens va recomanar aquesta amanida. Com que els dels Casals conreen bona part del producte, l’amanida consistia en tomàquets de nou varietats diferents. Les textures, els sabors, els colors… tot era diferent en cada varietat. Encara ara, de tant en tant li recordo al Pere aquella amanida a què em va convidar.

De la mateixa manera que m’agraden els llocs que fan un bon tractament dels tomàquets, també m’agraden els que saben cuinar les carxofes. A Viladecans hi ha un restaurant espectacular que es diu Cal Mingo, on tenen un menú complet amb la carxofa com a component de cada plat. Jo ni m’hi vaig atrevir, perquè en general no m’agraden els restaurants especialitzats com ara marisqueries o similars. Cal Mingo és una masia que està situada al bell mig d’un polígon industrial. No és tan rar: a Abrera hi ha Can Martinet que és un cas similar. És la resistència del record agrícola d’aquestes zones, que després s’han industrialitzat. 

Un lloc on vaig tastar unes carxofes delicioses amb recepta aparentment senzilla és Cal Tecu de Sant Llorenç de Morunys. Les carxofes partides a quarts, també s’hi afegeixen els troncs.

Es posen en una paella i es cobreixen amb aigua i oli i es deixen fer fins que l’aigua s’ha evaporat. El resultat de Cal Tecu és boníssim; a casa meva és un desastre. 

Un altre lloc on s’han especialitzat en carxofes és el cafè Europa d’Olot. M’hi va portar l’Ester Santaló, després d’una xerrada que hi vaig anar a fer, i vaig veure que el cuiner també havia publicat un llibre sobre la cuina de la carxofa. A part de la qualitat de la cuina, el lloc és en ple centre d’Olot, a la plaça major, i val molt la pena anar-hi.

I encara: on també tracten la carxofa amb una cura especial és a Cal Xim, a Sant Pau de l’Ordal. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor