VilaWeb quadriculat (una crucificció)

Els Minimots que estrenem avui són una mena de Països Catalans en miniatura, fets de paraules

VilaWeb
Pau Vidal
15.10.2022 - 21:40
Actualització: 16.10.2022 - 19:38

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si us havíeu adonat que des del juliol no he publicat cap article en aquesta casa, senyal que sou observadors. És que no tenia temps: estava enfeinat preparant una cosa que trobareu a partir d’avui aquí mateix i que em fa una il·lusió especial. Per dues raons. Primera, perquè ha estat la meva feina principal durant més de vint-i-cinc anys (vint-i-quatre en un diari de paper i tres en un de digital), i la trobava molt a faltar; i segona, perquè és un dels meus vicis tota la vida, d’ençà que, adolescent, vaig descobrir els encreuats d’en Tísner als diaris que els pares de la meva (“Jurament típic de les noies abans de casar-se”, 7 lletres) tenien per casa (a ca meu érem de l’Avui).

El titular, doncs, seria “VilaWeb incorpora finalment uns mots encreuats després de trenta anys”; o, no tan autocríticament, “VilaWeb, pionera del joc digital de qualitat”, encara que això no seria del tot exacte, és clar (fer titulars no és gens senzill, no us penseu). Sigui com vulgui, el que és segur és que a partir de demà en aquest diari hi podreu trobar un crucigrama de 6×6 (no serà mida única, també en farem de més grossos i de més petits), (“Utopia de fumador antic”, 5 lletres) per a la vida moderna: petit però eixerit, i amb rellotge incorporat per als més competitius.

Segur que no us ha passat per alt que he fet servir dues denominacions diferents per al joc: mots encreuats i crucigrama. Encara que la segona no surt al DIEC, nou de cada deu lingüistes la consideren vàlida i etimològicament ben formada, i, per tant, la podeu engaltar sense por; el nostre l’hem batejat Minimots per raons òbvies, però un servidor, si em demanéssiu l’ofici, us diria que faig de crucigramista, no pas de creuamotaire o alguna cosa per l’estil (si mai us heu d’empescar termes nous, tingueu sempre present que se n’han de poder fer derivats).

Qui em conegui d’abans ja sabrà de quin peu calço. Tradicionalment, i alerta perquè parlem d’una tradició ja centenària, els mots encreuats han estat un joc d’enginy i dificultat, des d’aquells crosswords que va engiponar Arthur Wynne per al New York World el 1913 fins als de Tísner al Tele/Estel als anys seixanta, arrencada d’una passió catalana que ha eixamplat (i molt!) la base amb l’impuls de Màrius Serra, al qual saludo des d’aquí en agraïment (“Dura tota la vida, i no és del tot evitable”, 7 lletres) pel mestratge. La ja sexagenària tradició autòctona, a la qual em vaig incorporar el juny del 1992 des de les cel·lulòsiques pàgines d’El País, fent parella amb un cert Jordi de Callús que tal vegada us deu sonar, conjuga més el verb jugar que no pas el saber i la remenadissa de lletres més que no la certesa enciclopèdica. Als Minimots no hi busqueu dades empíriques perquè és tot ficció. No hi trobareu dades viquipèdiques sinó referències d’actualitat, al·lusions al paisatge quotidià, ressons del refranyer popular, tornades kumbes i malnoms de bandolers i de l’star system autòcton. Sapiència de quilòmetre zero. I endevinalles, i rimes, i facècies. Una crucificció, vaja. Tal com em va dir un dia un amic científic, molest per no poder resoldre la definició “Es vesteix a mitges en senyal de dol”, 4 lletres (la resposta era asta), “els teus crucigrames no m’agraden perquè no són demostrables”. Segur que l’Eduard Punset em faria costat.

Ara, com tots els oficis, encreuar paraules també té els seus riscos. Que el director del diari et cridi a capítol perquè has penjat un borbó de cap per avall, per exemple; o que un lector es queixi perquè “los valencianos no podemos tolerar este alarde de pancatalanismo”; o que un càrrec d’un partit ultranacionalista t’acusi públicament de tractar els veïns de “charnegos”… En fi, la vida del crucificcionista no és (“Elabori’l vostè mateix, que és senzill”, 5 lletres), però la juguera ens domina i per això estem tan cofois de tornar-la a compartir amb vosaltres.

I, com aquell platet d’olives que et deixen a taula perquè t’obri la gana, signo aquesta invitació de la manera amb què jo mateix em definiria si pogués viure, tal com sempre he somiat, entre quadrets negres. Benretrobats i endavant amb el cruciprograma.

Es presenta com tot concòrdia, calma i serenor, però en realitat és una mala pua, el paio (3 lletres)

Si realment fos vàlid no hauria d’anar sempre darrere en Pau (5 lletres)

[Solucions: 1. promesa / 2. ideal / 3. evitern / 4. fàcil]

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes