Burocratès: un cas real

La retòrica de l’administració, lluny de servir-nos, té un altre objectiu: controlar-nos. Per això no és tan diferent dels cops de porra dels brimos

Pau Vidal
Pau Vidal
07.05.2022 - 21:30
Actualització: 08.05.2022 - 19:02
VilaWeb
Fotografia: MART PRODUCTION / Pexels.

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Bona tarda,

en primer lloc em presento soc En Tal, Cap de secció del Servei del Llocenqüestió de l’Ajuntament.*

La Tècnica Encarregada, responsable de programació d’activitats, m’ha fet saber el vostre descontent respecte el procediment per poder contractar tant persones físiques com empreses per part de l’ajuntament, la qual cosa ha fet impossible la realització de l’activitat prevista.

Per poder procedir al pagament d’una activitat a qualsevol persona física o empresa, qualsevol administració i empresa contractant, necessita les seves dades personals i bancàries, cal poder pagar a la persona o proveïdor. Aquestes dades són dades sensiblement personals, com ho és el número de compte, és per això que el procés d’incorporació d’aquestes dades és un procediment que indefectiblement l’ha de fer la persona o empresa interessada. No són dades, el maneig de les quals el pugui fer  qualsevol persona. L’alta com a proveïdor es fa una sola vegada i ja queda incorporada a la base de dades.

Una previsió de la despesa (com ho és una proforma) es demana senzillament per evitar malentesos en el procés d’aprovació de la despesa i posterior pagament. Cada persona o empresa, pot tenir una situació particular que faci variar el cost (estar donat d’alta per facturar IVA, no estar-ho, exempcions al respecte, etc.). Encara que siguin imports petits, és important evitar malentesos al respecte i l’experiència ha fet necessària aquesta demanda.

Només amb l’aprovació de les activitats dels llocsenqüestió municipals solem fer més al llarg de l’any unes 300 aprovacions amb contistes, artistes, divulgadors, escriptors i escriptores de tot el país. Tothom ha de fer el seu procés de donar-se d’alta una vegada i explicitar les seves condicions de cost i facturació i ningú s’ha negat mai [!!!] a fer-ho. Per no dir tots els milers d’aprovacions de despesa que fa l’ajuntament (i qualsevol administració), en els qual calen aquestes dades.

En el cas que ens ocupa i per al qual vàrem contactar amb tu, es va plantejar una presentació del teu llibre, però enriquida amb una reflexió a partir de la teva expertesa. Per tant enteníem que no s’havia de tractar com una simple presentació, que solen ser gratuïtes (com activitat de promoció de l’autor o autora) i calia remunerar aquest esforç per part teva. És per això que vàrem demanar-te les dades bancàries i el cost final de l’activitat.

La Tècnica Encarregada és una gran professional, amb molt bon criteri tècnic i capacitat de planificació de la feina. Les activitats de promoció als llocsenqüestió de la nostra localitat són un exemple de com fer dels nostres equipaments espais de cultura i de participació cultural, i no perquè ho diguem nosaltres. La seva funció va molt més enllà de ser una “funcionària de torn” que fa la seva feina i la seva implicació en promoció dels llocsenqüestió és reconeguda, evident i palesa. El que us va demanar és que ha de demanar per poder remunerar a un proveïdor i el que demana a les més de 300 persones amb les contacta anualment.

És cert que l’administració està excessivament burocratitzada, els treballadors públics som els que més ho vivim i també “patim”, no m’estendré en explicar quin és el procediment administratiu que hem de seguir per aprovar i gestionar els projectes que duem a terme. Moltes vegades podríem tenir la temptació de no fer tanta acció per evitar problemes, malgrat tot, intentem treballar amb les eines que tenim i seguir fent la nostra tasca amb voluntat de servei a la ciutadania i en el nostre cas per a la promoció de la cultura. En aquest esforç també hi és el facilitar al màxim el tràmit a fi que afecti el mínim possible a les persones que es contracten, però hi ha mínims que no podem evitar.

Ens sap molt greu que per la negativa a complimentar els dos requisits haguem hagut d’anul·lar l’activitat, esteu en el vostre dret, però no ho podem fer d’altra manera.

Per la nostra part intentarem seguir treballant en la millora de la cultura i la informació, amb la voluntat de servei com hem fet fins ara.

Cordialment,”

Us imagineu que jo, quan l’editora d’aquest sant diari em comenta que un article m’ha sortit una mica fluix, li respongués que “intento seguir fent la meva tasca amb la voluntat de servei a l’empresa que m’ha mogut sempre”? Doncs em jugaria un pèsol que per conselleries i departaments varis deu circular algun manual secret amb textos estàndard per respondre a situacions diverses de l’activitat dels organismes públics, com ara queixes de ciutadans, amb frases com aquesta. Que els responsables deuen copiar o adaptar, bo i limitant-se després a modificar l’assumpte i les dades concretes. O com ara “seguir treballant en la millora de la cultura i la informació amb la voluntat de servei a la ciutadania com hem fet fins ara”. Clixés tan suats i ressuats que és impossible que algú que realment vol comunicar alguna cosa pugui escriure sense que se li escapi el riure. 

És cert que aquest que acabeu de llegir és un cas força punyent de mala traça a l’hora de redactar (tanmateix sorprenent tractant-se del càrrec de què es tracta), tal com es desprèn dels subratllats, que tot i això només són, al meu entendre, el mínim que un corrector poc intervencionista hauria corregit (no he marcat les oracions mal construïdes, les vacil·lacions en el tractament a l’interlocutor o certes repeticions innecessàries per no subratllar tot el text). Però, extravagàncies sintàctiques a part, aquest despropòsit redaccional que no aprovaria un examen de primer de Ciències de la Comunicació il·lustra molt bé la funció primordial de la retòrica administrativa: dir en deu paraules el que es pot dir en dues, ofegar el lector en un bucle retòric mancat de lògica i marejar-lo amb contínues proclames de les pròpies bondats (un tret que delata irremissiblement l’origen polític d’aquesta retòrica: nosaltres treballem per tu, ho fem tot pel teu bé, ens mou la voluntat de servei, no defallirem en la nostra tasca…). Resumint: fugir d’estudi pel mètode d’aclaparar el destinatari (que som vostè i jo) i evitar així de respondre o entomar la queixa. Que en aquest cas era molt senzilla: per què m’obligueu a complimentar una documentació que altres organismes de rang igual o superior al vostre no m’exigeixen? Si teniu l’humor de tornar-vos a capbussar en aquest esbarzer sintàctic de dos fulls comprovareu que en cap moment s’hi respon, perquè “nosaltres treballem sempre al seu servei” i (això ja va implícit) vostè és un capritxós i un dropo que no té ganes de pencar. O alguna cosa pitjor.

Sintetitzant: es tracta de refermar la jerarquia en què, al contrari del que hauria de ser, el servidor està per damunt i el servit per sota. Contra la lògica, burocràcia. Contra la justícia, orgull de poderós. Contra l’excel·lència (de què tant s’omplen la boca), mediocritat.

[*Em limito a suprimir noms de persona i de lloc perquè no calen.]

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies