Pau Vidal
"Un café, Tito?"
"Dietari (12). Segon santjordi de confinamenta. Vet aquí el rànquing de les roses amb més punxes. Amb un parell de dedicades als grans negres de la diada, els traductors"

Disseccionar
Creix el neguit per l’estat de la llengua i alhora es multipliquen els espais i seccions als mitjans que en parlen. Hi ha cap relació de causa-efecte?

Jo pixopino, tu pixespines...
Ni tots els pixapins són barcelonins ni tota forma de turisme és nociva. La manera com ens referim a les coses, més que revelar com les veiem, delata com el món ens les fa veure

El fragor de la piulada
Dietari (11). Parlar bé té premi, parlar malament no, perquè és el normal. Ara bé, no tothom entén el mateix per parlar bé: hi ha qui confon contextos i àmbits

Fer-ho o no fer-ho: vet aquí el calc
Si el barbarisme és un pessic a la pell de l’idioma, la falta d’ortografia no arriba ni a esbufec. Fa molt més mal allò que no es veu (avís: això avui anirà de gramàtica)

L’enxandallament del món (continua)
La visibilitat suplanta l’autoritat. Saber no és necessari per viure, però per conviure sí. Si elevem l’algoritme a guia del coneixement, la necessària visió de conjunt es reduirà

El temps (que) corre
"Dietari (10). Les dades sempre van més lentes que els ulls. En canvi, el que anirà ràpid serà una altra cosa, si persistim en una catalanitat que no catalanitza"

Catalunya contra Castella
"Empeny el lector a subratllar passatges i més passatges amb la incòmoda sensació que es va escriure des dels anys trenta per al present", Joan Esculies

Victimisme
"L’hereu escampa del tèxtil era el baliga-balaga que es rebentava la fortuna familiar; el de la immigració espanyola és l’esquenadret lingüístic que fa de la presumpta discriminació un ‘modus imponendi’"

Recalc electoral
Dietari (9). Persones apoderades, fulls mal girats, mans estireganyades… Si els debats serveixen per a res és perquè els filòlegs fem treball de camp. I perquè riguem, perquè riguem molt

El cognom i els seus derivats
La campanya condensa el paisatge de trinxera, i en el silenci fred i pandèmic els crits dels agressors ressonen més fort. Però sempre hi ha sords que no hi volen sentir

Noves de l’Alguer
"L’Alguer pica a la porta. Tres trucs, concretament, però d’aquells forts. Units per la música, però que van molt més enllà"

El cossi i les calces
Dietari (8). Se’ns escolen verbs per les clavegueres però guanyem punts i seguit: un mal negoci. Entre faltes, diacrítics i quelcoms, el català de vegades sembla un xou de Truman

Idiolectes! (i 2)
"El desconeixement de la manera com parlem és un llast enorme per al debat sobre la correcció. Si vols millorar, el primer que has de fer és saber en quines condicions tens la barraqueta"

Idiolectes! (1)
Ens preocupem de com ens vestim, de què mengem i de què mirem a la tele. Però ben poc de com parlem. Desbarrem impunement sense saber si duem els calçotets de la llengua ratats i amb la goma donada

Realitats inexistents
Dietari (7). Això va de miralls que deformen la realitat: uns hi posen filtres, altres ens hi col·loquen a davant. I també de reis que no passen, i d’altres que reïxen

No hi ha perill
"Dietari (6). Qui aprèn la llengua és futur, és vida; qui la desaprèn, pèrdua i dolor. Sort que els organismes internacionals hi veuen més clar que nosaltres. Almenys el 2021, diuen, sobreviurem"

Últims nadals
"La batussa ja tradicional pels castellanismes de Nadal s'acabarà aviat, quan els noms de festes i celebracions seran substituïts per la data i ens desitjarem 'feliç vint-i-cinc'"

Catalonofonia oculta
Dietari (5): Els parlants ocults emergeixen amb força: concretament, amb la que tu els apliques directament. També hi ha qui la destina a trobar situacions noves que reclamen nom a crits

Escoltisme sense kumbes
"Amb la intuïció atrofiada i el raonament lògic inoperatiu, només ens queden els automatismes per combatre allò que la interferència massiva destrossa"

El dilema del tallat
Que bavegem per les cagadetes de la RAE i la meva veïna de cafè alci la veu quan xerra en castellà contribueix al soterrament ambiental de la llengua del país

Cara i creu lluny de Barcelona
"La immersió fa aigües, la batllessa de la capital s’ofega sola i el tema de la llengua ens desborda. S’acosten temps de brega, per això convé fer pràctiques per entendre millor aquest país tan estrany"

"L'imbècil lingüístic tipus I"
Ara fa vint anys d’aquest diagnòstic pioner, i sembla d’avui mateix. Llàstima que circulés sense pena ni glòria, però sort que, sense glòria ni pena, continua obert

Les vides dels negres no importen
Dietari (3). Pot ser que la meitat dels catalanoparlants (només dos ja fóra massa, però són milions) es comuniquin entre ells en castellà? Doncs sí, pot ser. Passeu, passeu i ho veureu

Baiden a urgències
Dietari (2). El femení genèric continua la lluita, però té llacunes empipadores. En canvi, hi ha trucs ben senzills per fer emergir el català ocult que funcionen de primera
