Pau Vidal
De professors, educació i respecte
Dietari (20). Unes quantes pedretes més contra la nostra teulada a partir del melodrama de l’informe dels trons. I de propina una queixa als traductors bífids

Abans de Noruega
Quatre notes i tres extractes de 'L’últim dels valencians', un Gattopardo ucrònic sobre un País Valencià que hauria pogut ser

El diccionari d’en Pàmies
Com que el xàfec de la setmana (l’informe de la PpL9) us esquitxa pertot arreu, us regalo un lenitiu fet de creativitat lingüística per fugir una estoneta de la penosa realitat

Assaig de dimissió
Dietari (19). "Oh, que cansat estic d’aquesta meva / absurda, estèril, tan cansada lluita, / i com m’agradaria d’allunyar-me allà on fos"

La gàbia del pensament
Diumenge ja podrem tornar a futbol. Ves quina il·lusió. Aquesta màquina d’enxandallar que és l’esport-espectacle simbolitza el trànsit de la modernitat líquida a l’evaporada

Engatada garrafal
Només sóc vingut a dir un parell de coses sobre això del mam en públic i a l’engròs · Que és, ja us ho imagineu, una metàfora del nostre temps

La lava de cada dia
Dietari (18). Com que de l'activitat volcànica que sepulta la llengua a les universitats ja n’hem parlat molt, avui tiro per la banda de la tràgica quotidianitat. Que és la de sempre

#etiquetatge en català
La Crida feia campanyes per les etiquetes dels envasos i nosaltres per les del #coixinet, les que compten en el món enxandallat. El que no pots etiquetar no existeix

El món a l’inrevés
Mentre encara espero contesta d'en Sergio, m'escriu un nouvingut més nou. Que, al contrari que ell, té moltes ganes de ser català, pobre

El portuguès és complicat
Dietari (17). I en canvi l’espanyol i l’anglès són taaan senzills... Ves quina casualitat, oi?

Feina per als cansats
Bentrobats, s'ha acabat el pànxing. La represa de l'activitat en el gremi cansa només d'ensumar-la: pactes nacionals, autoritats amb turbo, assajos divulgatius a raig… Buf!

Sense oxigen
Practiquem la immersió a pulmó fent veure que duem bombona. Però ja se’ns acaba l’aire. Senyor secretari general: sortim si us plau a la superfície, mirem quin anhídrid carbònic s’hi dóna i decidim si ens tornem a capbussar o què

El burocratès també progressa
Avui toca parlar de degradació del codi, ves. Una llauna. Però és que aquests darrers mesos ens hem centrat molt en les xifres d'ús, i mentrestant la interferència en va fent de les seves

Dictadura del feminariat
Dietari (16). En certes institucions els preceptes del llenguatge autoanomenat inclusiu no són susceptibles de debat: s’apliquen per sistema, per la suprema raó dels ovaris

L'anostrament del món
Un exercici senzill per anar-se espolsant la submissió: engaltar noms i topònims estrangers tal com els diríem si fóssim normals. Perquè el món, quan el dius, no és de ningú sinó teu

Fills de la immersió
Cinc biografies de joves que han cursat l’ensenyament obligatori al segle XXI, és a dir, amb el català com a llengua vehicular. Tan vehicular com decorativa

‘Pantumaca pa tutolong’
Dietari (15). L’adaptació de termes gastronòmics pot ser menys innocent que no sembla. Igual com el feminisme, segons com, es pot convertir en un opressor

Guiris de segona
El gremi de l’hostaleria clama pel retorn del turisme internacional, perquè amb el nacional no en fan prou. A la nosa de la calor tocarà afegir-hi, un any més, el menyspreu lingüístic

Inoculació oculta
"Apunts del natural sobre el paisatge verbal d’un punt de vacunació. I si aprofitéssim la punxamenta massiva per injectar quatre instruccions lingüístiques al sector?"

Rentar taula i parar plats
Dietari (14). Si a la pica rentem (o escurem) plats, per què a la màquina hauríem de rentar vaixelles? I a sobre ni tan sols aprenem les lliçons gratuïtes de supremacisme lingüístic

Mots, i no paraules
Amb la promesa de reinserir el guanyador a la societat, el concurs Re/mot va finalment una mica de cara a barraca. L’afortunat va ser ‘xalar’, per cert

Jo canto com vull
"…i parlo com em dóna la gana. I el resultat és que els qui esguiten que canten i parlen i viuen en la llengua que els rota en realitat acaben parlant en les que vol el mercat"

Marxar el segon
"Dietari (13). Proposta d’enquesta: esbrinar què pensen els descendents de la immigració espanyola que han après la llengua sobre els que no. S’hi reconeixen? Es consideren iguals?"

Competència lleial
"Després de la política, la llengua és el tema preferit de la tribu. Avui mateix em disputen el públic mitja dotzena d’articulistes. I el ritme no es preveu que baixi, ara com ara"

Un espectacle gens edificant
D’on treuen, la gent, les coses que diuen? Els surten per generació espontània? O més aviat les aprenen de tribunes que consideren dignes de crèdit? Com ara el teatre, que no hauria de perdre de vista aquesta responsabilitat
