per què

En record de Montserrat Franquesa (A.C.S.), que n’hauria estat usuària

Una de les moltes decepcions (digues-ne enredades) que ens ha comportat la digitalització forçosa ha estat la de l’endreça. Ara que ja tenim diccionaris, manuals i textos de referència en paper acumulant pols, se suposa que trobem les coses més fàcilment a cop de clic. Però, igual que  en aquella facècia de Twitter (‘El que demanes per Amazon/El que t’arriba a casa’), la realitat de l’arxiu personal no és mai com la dels anuncis. Els professionals de la llengua, per exemple, ens anem confegint, cadascú a la seva manera, una o unes quantes llistetes de Preferits on hi ha els imprescindibles; però el material especialitzat, que pot prendre mil formes (documents de word, blog, actes de congressos, enllaços, pedeefes, etc.), ai… Com el guardes per poder-lo trobar quan l’has de menester?

Doncs els professionals de la traducció (i de fet els amants de la llengua en general) ja cal que feu una mica més de lloc a la vostra lleixa virtual perquè acaba d’arribar una perla a què no us convé renunciar. Es tracta d’un generós obsequi que Xavier Pàmies, insigne traductor de l’anglès, francès i portuguès, ha fet a la comunitat lletraferida. No és infreqüent que els traductors ens fem fitxes on anotem casos i dificultats de la traducció: com resoldre una locució que nosaltres no tenim, com adaptar determinades solucions d’argot, de quina manera representar la llengua col·loquial de personatges estripats… Si més no el literari, que és el que sovint, per exigències del guió, ha de jugar fora dels marges de la normativa. Jo mateix, si em permeten l’apunt impúdic, tinc un document que no para de créixer on m’apunto les tombarelles traductòries de tota mena a què m’obliga el deliri verbal del senyor Camilleri (nota per a interessats: aquesta setmana mateix surt l’antepenúltim Montalbano). Va començar amb quatre fulls i ara ja s’ha subdividit en tres documents diferents, de prop d’un centenar de pàgines en total. Final de la indiscreció.

Però el meu míser Word fa riure al costat de la feinada ingent d’en Pàmies. Perquè ell ha anat més enllà, molt més enllà: s’ha pres la molèstia de sistematitzar una quantitat enorme de material i penjar-lo, ben endreçadet, perquè els altres hi puguem accedir. Ho trobareu tot a la seva pàgina personal Notes de traducció.

En realitat el que és una novetat estricta és la llista complementària del diccionari anglès-català de l’Enciclopèdia, que són aquells dos volums de tapa verda que segur que tots heu tingut a les mans una hora o altra. No és el primer que es dedica a buscar pegues a un diccionari: els denunciants de mancances a l’italià-català de la mateixa Enciclopèdia o fins al mateix DIEC són ben coneguts en el gremi. El que compta és amb quina finalitat es faci, i en aquest cas es pot dir que és filantròpica. Estem parlant de desenes de milers d’entrades (incloent errades), gairebé dos terços de les que té el de paper: un augment de més del 60% del material, que aviat és dit. Per si no n’hi hagués prou, el compilador ha completat aquesta llista amb una sèrie de glossaris específics de novel·les que ha traduït.

A més de les solucions de traducció, la llista conté molta informació contextual (citacions d’autors catalans, fonts primàries, dates en què un terme o expressió apareix documentat per primera vegada, referències bíbliques encreuades, shakespearianes o d’altres clàssics, etc.). Pel que fa a equivalències de termes científics i tècnics (botànica, zoologia, genètica, informàtica…), n’hi ha moltes de més concretes i específiques que les del bilingüe esmentat. Salvant les distàncies, aquesta feinada del traductor d’autors com Philip Roth, Jane Austen o Dickens beu del mateix esperit d’exhaustivitat i voluntat de servei que en Coromines (que no en va és el seu gran referent filològic).

Encara que la base del material és l’anglès, als qui traduïm d’altres llengües també ens pot fer servei perquè proporciona mots i expressions catalanes de l’època de cada novel·la en què està escrit o se situa el relat original, i també per oferir possibles solucions catalanes quan aquelles expressions castellanes que se’ns enquisten (empalagoso, lo que no mata engorda…) ens obnubilen el repertori propi, cosa que, interferits com estem tots plegats, no és precisament infreqüent.

La resta de material, el que ja era a la pàgina i per tant consultable, tampoc és cap menudalla. Sense anar gaire lluny, els “Apunts de llengua”, un buidatge de l’etimològic de Coromines en forma d’opinions esparses que Pàmies considera “interessants, poc ateses o estigmatitzades sense fonament”. L’aplec d’entrades té la pega que també és espars, és a dir, no ordenat alfabèticament; però el mer llistat ja fa venir salivera: vacacions, tiet, xavacà, mermelada, canguelo, toldo… Impossible patir un mínim de lletraferidura i no llançar-s’hi de cap. És ideal per a llevar-se prejudicis de sobre.

Ara, encara més agraïda és la visita guiada que ens fa precisament a l’obra magna del gran etimòleg, on el savi tenia el costum d’incrustar, entre les explicacions (de vegades divagacions) filològiques, els seus cèlebres dards verbals. Així, després d’unes “Pinzellades biogràfiques” i els obligats epígrafs de “Botànica” i “Muntanya”, passem a citacions més sucoses com les aplegades a “Els correctors”, “Crítiques a literats” i “Crítiques a col·legues”. L’únic perill d’aquest regal d’en Pàmies és que, com la xocolata o la bona grappa, enganxa. Que, ben mirat, atès el panorama que ens espera allà fora, tampoc és tan mala addicció.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.