L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta
L'espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, "només" espanyols
"Sembla que, a Espanya, allò que en diuen els poders fàctics (Joan Fuster en diria simplement i clarament 'ells', així, escrit entre cometes) han decidit d’acabar de bastir un instrument de poder d’extrema dreta"
L'esvàstica no és una opció més. És una destrucció. De la democràcia, de la llibertat, de la mateixa humanitat. I contra això va protestar justament el jovent de Pego
"Potser és que, tan immersos com ens hem mantingut en la cosa dels partits (que si aquest diu que tal, i l’altre pensa que si no tal esgarraparà votants per allà, i després l’altre se’n desmarca perquè tal), ens hem oblidat que en aquest tauler hi ha més actors"
“Més enllà dels etcèteres genèrics de propaganda que sempre fan servir els 'lobbies' de la construcció i de les cadenes hoteleres, aquest macroprojecte acumula opacitats concretes que el fan d’allò més inquietant”
Al davant del subtítol contextualitzador, 'La repressió de l'Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021)', hi ha el títol que ho emmarca tot i que ens situa i que ja ens ho explica: 'Causa general'
L'Enric Solà, i la seva insistència, la seva fonamentada insistència, sòlida, documentada, argumentada, ens va fer veure la importància del dret civil propi
La combinació de contingut i de forma, de les coses que deia i de la ploma esmolada i lúcida amb la qual les formulava, van convertir Joan Fuster en un veritable revulsiu. Això, i la voluntat d'incidència social
"Perquè el cas dels censors de la UPF ens mostra fins a quin punt són fràgils, encara, idees, assoliments que de vegades ja donem per establerts. Fins a quin punt, per exemple, costa d’entendre què significa la llibertat d’expressió"
En el camp polític, en el d’aquest propòsit concretíssim que ens és la independència, això del balanç comença a ser important
Li demanen sis mesos de presó i d'inhabilitació simplement per haver-se negat a respondre cap pregunta de l'artefacte feixistoide que anomenen Vox
"Per molt que diguin aquests o els altres, dins de l'estat espanyol la immersió lingüística no està ni estarà mai blindada: a la seva constitució ja hi marca les pautes, la desigualtat que el defineix i configura"
Entrevista a Francesc Mompó, que ha guanyat el darrer Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb la novel·la 'Prosceni blau' (Onada)
El tremp de Vicent Torrent ens ha anat modelant tot un univers referencial que és alhora propi i obert al món, que és orgull i simplicitat, reflexió i festa, crítica i esperó de revolta, celebració de la carn i de la imperfecció i explicació històrica i recreació mítica i actualitat punyent
Aquell feixisme dels anys trenta del segle passat s'alimentava en part, precisament, de la denúncia social: no és cap novetat, per tant, però a hores d'ara ja hauríem d'haver après que també hi ha hagut, i que també hi ha, una denúncia reaccionària de la desigualtat
Els togats, des d'on sigui de la seva mentalitat que han redactat la sentència, consideren que la xiqueta, atenció, tenia "una certa experiència en l'àmbit de les relacions sexuals". I que per això, tal
"Fa la impressió que les darreres notícies sobre la maquinària del PP per a emblanquir diners i finançar-se il·lícitament les campanyes electorals a l’Ajuntament de València cauen en el sac immens de les coses repetides, sabudes, tedioses i, ai, assimilades"
Si em deixeu somiar, posaré per escrit que seria bo l’intercanvi, i, per tant, veure aviat representat a València 'L’oncle Vània' d’Oskaras Koršunovas i, a Barcelona, 'Les tres germanes' de Joan Peris. Digueu-me agosarada
Si avui diem que el cas dels Nou dels Lledoners és paradigmàtic no és perquè sigui un (nou) exemple de l’oxímoron que és la justícia espanyola, sinó pel retrat que ha fet del govern català
Entrevista a l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, que ha publicat la novel·la 'Ja estem morts, amor'
Potser va essent hora que aquesta altra part de la vida i de la salut de les dones surti de les mitges tenebres on encara s'està. De les mitges vergonyes
Un cop admès que la policia li actua de manera autònoma i, per tant, descontrolada (altrament significaria que tenien ordres de vetar manifestants), quines mesures pensa prendre la delegada i el govern que representa?
Més de dues-centes persones assassinades per la policia als carrers de París. A trets, a cops, ofegades al Sena. El 17 d'octubre farà seixanta anys
Tot plegat, el finançament, l'enriquiment irregular, els negocis tèrbols, la fuga a Abu Dhabi, no fan sinó posar en evidència el caràcter putrescent de la monarquia espanyola. Congratulem-nos-en
Des del PSC ja són, a tot estirar, un apèndix dels seus caps a Madrid, un repetidor de consignes, un més o menys aplicat executor provincià dels manaments del seu centre, un element negligible
El tema que proposa el llibre de Jordi Badia no és cap banalitat, cap debat de capelleta lletraferida, de llepafils de l’idioma, primmirats, erudits, torracollons, etcètera: és clau. Una de les claus que ens obre o que ens tanca els panys
La tenen allà tancada. A l’habitació compartida. Amb un televisor i res més per fer. Sense pati. Sense pràcticament poder sortir al passadís. Una sessió de rehabilitació. Sense visites de cap mena. Parlar per vídeo amb la família una vegada la setmana
Entrevista a Rafa Xambó que presenta un nou disc titulat 'La dansa d’un temps nou'
Que el president del nord i el del sud es trobin, sempre, sempre, sempre serà positiu: que la relació amb la resta del país formi part, com a tema clau que és, de l’ordre del dia independentista; que no pugui ser indefinidament eludida pel singular accent valencià del PSOE
La Laia no es va limitar a la indignació o la tristesa, repiular, exclamar-se, redactar un comentari de suport. Va escriure a la Nilofar i li va fer la pregunta clau: en què et puc ajudar?
La ferida que infligim al mar, i a la vida que hi ha i que potser ens sembla que no cridi només perquè no la sentim, és grossa, terrible.
Les veus de dues advocades basques han ressonat fort, aquest juliol. No pas perquè cridessin, que de vegades el relat se’ls trencava, sinó per la valentia d’encarar-se de nou a l’espant, d'exposar-lo a la crua llum del sol. Malgrat el dolor. Perquè el silenci alimenta la impunitat
Cada vegada que es vegi empès, i li passa cíclicament, circumstàncies obliguen, a treure a ventilar la retòrica federalista, la insinuació de reforma estructural, la pluralitat i el finançament i les competències i el bla bla bla, cada vegada hauríem de recordar la cabra
A hores d'ara ja no ens poden venir amb consultes de pa sucat amb oli i peix al cove: després del Primer d’Octubre (quan malgrat les porres vam votar, i vam guanyar), l’única proposta que ens és acceptable és un referèndum d’autodeterminació
En un plat de la balança hi col·loquen presó i exili i cops de porra i tribunals espoliadors, però quan a l'altre plat hi hem posat la mobilització popular, hem aconseguit de desequilibrar-la a favor nostre
"Quines cartes preparem nosaltres en aquest nou cicle que s'obre i que comença amb una Espanya forçada a disfressar-se de 'reencuentro'?"
Entrevista a l'autor d'un llibre que és una llarga conversa amb el fill d'Enric Valor per a construir-ne una biografia polièdrica
"De reconèixer la tasca imprescindible (en imaginari i reivindicació i força i llengua i vida) que ha desenvolupat la música en aquest país"
Que Catalunya no és Espanya, que ni tan sols no és reduïble a Espanya, ho han tingut i ho tenen claríssim tots els Cebrians del món. De l'univers
"És l'etern problema de l'ou o la gallina de les audiències televisives: es consumeix merda perquè és el que ofereix la graella o la graella s'omple de porqueria perquè la gent ho demana (demanem)?"
A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista