Boye
Hi ha gent que no fa concessions en les coses fonamentals: són els únics que poden mirar-se cada matí a l'espill sense haver d'apartar la mirada.
Que si la gent jove ha de mantenir el català, o s’hi ha d’enganxar, no serà perquè li faci pena, sinó perquè li transmeti força, energia, possibilitats. I ara en diuen eufòria
Que notis el món com s'atura dalt de tot de la mola immensa i la vegis convertida en pistil de magnòlia tan sols perquè ho ha dit en Verdaguer
De bracet del PP, tira endavant la modificació de la llei de “seguretat nacional” i ja hi consensuen la nova llei d’informació classificada i la que afecta el CNI i coses com ara negar la comissió d’investigació per l’escàndol del Catalangate: la llista s’allarga
El propòsit d'aquest text, avui, no és la denúncia sinó l'observació. I no pas de les coses que facin els representants de l'estat espanyol, sinó de les coses que votin els nostres
Sents el buit de la persona concreta que ha deixat de ser-hi. Que potser feia tant de temps que no hi parlaves, però que hi era. Aquesta petita, estranya seguretat en el món: saber que hi era
Potingues i cataplasmes dins de la vagina que segur que no t'ajuden i que d'un xoc tòxic et poden matar: desinfectants, herbicides, safrà. Agulles de fer mitja, punxons
Que els servidors públics comptin amb un nivell de valencià adequat per a poder atendre els ciutadans que serveixen es veu que ja no és important per al president Ximo Puig
Enguany, el 25 d'Abril es commemora el 7 de maig, i a Castelló. Per les Normes i per Joan Fuster. Per sumar la força d'un símbol a la força d'un altre
“Malgrat el Grinch del Sant Jordi que encara no té nom però que indefectiblement l'acompanya i en forma part, continua essent, probablement, la festa més bonica del món”
Els moviments pels drets civils s'han posat en marxa allà on ha calgut revertir una injustícia i sense esperar ni que els partits polítics hi donin el vist-i-plau ni que alguna ment brillant tingui enllestit el disseny brillant de la jugada brillant que acabi essent el brillant desllorigador de tot
Un dia entre setmana només pots arribar a Barcelona des de València a les 9.45 o a les 11.55, és a dir, quan el porc canta, mentre que et pots plantar a Madrid a les 8.22 o a les 9 o a les 9.20 o a les 9.47 o...
El govern espanyol, que veu i empra la seva llengua com una piconadora contra les altres, no s'està de res a l'hora de fortificar-la
Aquesta actriu de cos de salze ens acaba de dir, amb una serenitat esborronadora, amb els llavis prims que sostenen una brevíssima tremolor: "Estic de dol per la meva vida"
Sembla clar (sense el sembla: de tan clar és transparent) que aquesta nova empenta no vindrà dels partits, embrancats entre ells en batalletes estèrils i cada vegada més brutes, més tristes. De manera que ens queda la cultura
"No sé si hi parem prou esment, si tenen prou reconeixement les veus que, malgrat tot, continuen alçant-se des de Rússia mateix per denunciar els actes criminals que el govern de Putin perpetra en nom d'un poble que ni els vol ni els reclama"
Que tot just si hem encetat l'Any Fuster i ja han començat a passar coses interessants. Impensables, segurament, fins i tot, no fa pas tant de temps. No sé com dir-ne. Coses articulatòries. Coses que haurien de ser naturals, i que ho són, però que no solíem veure
"Sembla que, a Espanya, allò que en diuen els poders fàctics (Joan Fuster en diria simplement i clarament 'ells', així, escrit entre cometes) han decidit d’acabar de bastir un instrument de poder d’extrema dreta"
L'esvàstica no és una opció més. És una destrucció. De la democràcia, de la llibertat, de la mateixa humanitat. I contra això va protestar justament el jovent de Pego
"Potser és que, tan immersos com ens hem mantingut en la cosa dels partits (que si aquest diu que tal, i l’altre pensa que si no tal esgarraparà votants per allà, i després l’altre se’n desmarca perquè tal), ens hem oblidat que en aquest tauler hi ha més actors"
“Més enllà dels etcèteres genèrics de propaganda que sempre fan servir els 'lobbies' de la construcció i de les cadenes hoteleres, aquest macroprojecte acumula opacitats concretes que el fan d’allò més inquietant”
Al davant del subtítol contextualitzador, 'La repressió de l'Estat espanyol contra el moviment per la independència de Catalunya (2009-2021)', hi ha el títol que ho emmarca tot i que ens situa i que ja ens ho explica: 'Causa general'
L'Enric Solà, i la seva insistència, la seva fonamentada insistència, sòlida, documentada, argumentada, ens va fer veure la importància del dret civil propi
La combinació de contingut i de forma, de les coses que deia i de la ploma esmolada i lúcida amb la qual les formulava, van convertir Joan Fuster en un veritable revulsiu. Això, i la voluntat d'incidència social
"Perquè el cas dels censors de la UPF ens mostra fins a quin punt són fràgils, encara, idees, assoliments que de vegades ja donem per establerts. Fins a quin punt, per exemple, costa d’entendre què significa la llibertat d’expressió"
En el camp polític, en el d’aquest propòsit concretíssim que ens és la independència, això del balanç comença a ser important