El suport acrític a Pedro Sánchez, o quan la por arruïna la democràcia
Sánchez no és un enemic de la democràcia, d'acord. Però és quelcom molt més insidiós: és l'encarnació d'una democràcia que ha renunciat a ser res més que la gestió de la por
"És l'etern problema de l'ou o la gallina de les audiències televisives: es consumeix merda perquè és el que ofereix la graella o la graella s'omple de porqueria perquè la gent ho demana (demanem)?"
A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista
"Han signat l’acord de govern, aquest patracol amb molt més pa que formatge i que simplement compleix la funció pràctica de permetre de sortir de l’atzucac i tornar a centrar el focus en el motor que veritablement permet d’avançar"
Entrevista a la professora de la Universitat de Barcelona, autora del llibre 'La virilitat d'Espanya a l'Àfrica'
Diria que, en comptes de fer la reflexió pertinent, davant la pròpia basarda i la impossibilitat d'assumir-la directament, els partits han entrat en una perversa dinàmica d'encobrir amb fal·làcies la seva incoherència entre discurs i pràctica
Aquesta setmana haurem vist els dos mons: dimarts, a Madrid, en tota la seva expressió i faramalla, el món del qual no formem part ni mai, ni de broma, no voldríem formar part; i dijous, a Escòcia, el món que més s’assembla al nostre
"No és pas la primera vegada que intenten esborrar el savi castellut, tan molest com el troben en la seva insubornable defensa de la llengua i del país"
La solució màgica (mai més ben dit) dels problemes de som-una-democràcia-plena-però-ningú-no-ens-ho-reconeix és tornar a la vella dèria d’ocupar la península sencera, i ara en una república conjunta amb Portugal (que de segur que n’estarà encantat de la vida)
El poeta acaba de publicar "Farem un pensament (Metaforismes i Saials)", un volum que aplega aforismes i columnes d'opinió
Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe
Perquè, és clar, els coents, els incívics, els ridículs, els turistes que es torren a la planxa, la gent que s’abraona sobre el bufet lliure com si no hi hagués demà, la que camina a la muntanya amb la ràdio encesa, la que espanya la taula d’orientació geogràfica, sempre són els altres
El fet és que ja hi ha llei. I que la caverna bramava desesperada en aquella sessió parlamentària. I que, per desagradables que siguin, hi ha vegades que contemplar-los com s'estiren els cabells i xisclen i boquegen enrabiats ofereix també, ai, confessem-ho, una certa satisfacció
El món de la cultura s'acomiada del creador benicarlando, que es va morir ahir a Amposta
En aquells anys en què l'independentisme no era encara opció majoritària, ni tan sols benvista, la Núria Feliu sempre responia. Sempre. I en la campanya per denunciar l'assassinat del Guillem Agulló, també
Això era Ciutadans del bell començament, i convé no oblidar-ho: la barrera que el 'status quo' espanyolista es va empescar en contra nostre. De fet, va néixer a Catalunya precisament amb aquesta comesa: frenar l’independentisme
En comptes de preocupar-se per l’economia catalana, que és la de la majoria de la població de Catalunya, els cerclistes només es preocupen per l’economia dels cerclistes: cadascun per la seva i per la dels seus amiguets
"Quan les persones et tenen nom i els paisatges també, quan no són siluetes repetides ni estampes de postal sinó gest i batec concretíssims, sents que les coses que els passen et concerneixen directament"
Quan qui té la llei a mida té també la força bruta per a imposar-la, la desobediència civil, activa, coordinada, és una eina eficacíssima contra la injustícia i per la llibertat
Siguis d’on siguis, siguis qui siguis o siguis què siguis, hauràs de triar: o bé et situes amb el descarnat tancament en l’agressió que perpetra l’estat espanyol o bé amb la necessitat de respirar que reclama la causa catalana
La malaltissa obsessió contra el català va culminar, aquell trist 17 de febrer, en l’ignominiós acte de censura: l’apagada del senyal de TV3. Han passat deu anys. Deu anys i un Botànic i mig
"La qüestió que de debò importa és la suma dels vots i dels escons que han de fer, al remat, que es mantingui la majoria independentista al Parlament de Catalunya. Que es mantingui o que creixi, fins i tot. Perquè aquesta és la partida"
Perquè la roda gira i perquè en el nostre cas, a més d’allò que dèiem de la lletra mitjana o petita que bé caldria no perdre de vista, hi ha la gran mare dels ous i handicap de tots els handicaps que continuem tenint plantificada al damunt com una llosa: Espanya
Abans no ho fessin desaparèixer, la Lena en va fer captures de pantalla. Per mostrar al sol les vergonyes dels assetjadors. I per tenir-ne proves, també
No faré ara cap símil estratosfèric per lligar l’agressivitat insultaire de la Rebentaplenaris amb els rebentacapitolis trumpistes, perquè cada terra fa sa guerra i les distàncies són llargues i tot. No ho faré
Vet aquí aquesta trepa, amb els seus tatuatges i la seva estètica estripada, connectant directament amb la dreta pseudo-llibertària de culte individualista que representa i empara Donald Trump
"A banda de convertir-nos nosaltres mateixos en amplificadors de continguts menyspreables, hi ha també el temps i l'energia que perdem en debats que no ho són. I, sobretot, aquest anar acostumant-nos a l'acció reactiva"
"Cal que recordem dia sí dia també per què els han tancat, per què els han empès a l’exili, aquest nítid principi de causalitat. La gravetat objectiva d’aquesta situació"
No és un gest, una maniobra, un toc d’atenció: és una guerra. I la Laila i el Mahfud i el xiquet que fa la foto i que l’envia, amb aquella barreja d’orgull i de basarda i d’ajudeu-nos, són a la guerra
Fins i tot si ens situéssim en la perspectiva unicornial de reforma de l’estat espanyol, potser ens hauria d’escamnar ni que fos una miqueta la paradigmàtica displicència que en aquest context descriu el terme 'perifèria'
Des d'aquesta setmana, si entreu al Diccionari Normatiu Valencià i hi cerqueu 'criptogínia', pam!, l’hi trobareu. El mot i la seva concisa definició: "f. Ocultació dels referents femenins"
Epíleg de Núria Cadenes del llibre 'Contra el nacionalisme espanyol', de Ramon Barnils, cedit per l'editorial 3i4
La Companyia Teatre Micalet ha estrenat, malgrat totes les maltempsades, una obra poderosa, dura, que combina dolor i humor i en res no exagera, que trasbalsa i se t’enganxa quan ja s’ha acabat i resulta que hauries de dedicar-te a les teves cosetes quotidianes però no pots deixar de pensar-hi, d’evocar-la, de tot
"Quan surt Guerra a la palestra i les deixa anar així com sap, pel broc gros i amb aquella displicència que els anys li van exacerbant, no fa sinó empènyer visualment el PSOE de Pedro Sánchez a una posició centrada"
"Això de Pego, és a dir, no tan sols la permissivitat amb la feixistada, que va campar violentant pel poble sense que li ho impedissin, sinó, encara, després, com per a completar la mofa sense fer riure ningú, la persecució dels qui els van dir que, de feixisme, mai més"
Això fa l’estat espanyol: indissimuladament aprofitar la dramàtica situació per rearmar-se, per reclamar allò que tant fretura i necessita, el tancament de files, el retorn a la seva essència autoritària
Entrevista a l'escriptor, traductor i, per sobre de tot, poeta, que acaba de publicar 'Els fantàstics setanta (1969-1974)' (Alfons el Magnànim)
Com si a qui reclama el dret d’educació se li pogués dir que ah no, o escola o pensions. O pensions o salut. O salut o llengua. Acceptar aquest camí trampós és acceptar de quedar sense res. O ser tractats com a ciutadans de segona
«Vet aquí el llop amb pell d'ovella, és a dir, les empreses generadores dels residus màgicament transformades, plop!, en entitat de color verd i fent també màgicament lobby en contra dels envasos retornables, que és una cosa que segurament els complicaria força els beneficis»
«L'homogeneïtzació és una de les claus de la maniobra, i el representant de la nova vestimenta de l'espanyolisme ultra deixa anar pel broc gros les coses que els altres no gosen pronunciar: que ‘són i han de ser els bombers de tots els espanyols’»
«Ara que finalment l'obra de Manuel Molins arriba al teatre públic, a l'arquebisbat n'han vist l'anunci i la sinopsi i han engegat la campanyeta instant a la prohibició»