Gràcies, Clara Ponsatí
Ahir va tornar a trepitjar Barcelona, com una persona lliure, plenament lliure, immensament més lliure que tothom que l'envoltava
Com si a qui reclama el dret d’educació se li pogués dir que ah no, o escola o pensions. O pensions o salut. O salut o llengua. Acceptar aquest camí trampós és acceptar de quedar sense res. O ser tractats com a ciutadans de segona
«Vet aquí el llop amb pell d'ovella, és a dir, les empreses generadores dels residus màgicament transformades, plop!, en entitat de color verd i fent també màgicament lobby en contra dels envasos retornables, que és una cosa que segurament els complicaria força els beneficis»
«L'homogeneïtzació és una de les claus de la maniobra, i el representant de la nova vestimenta de l'espanyolisme ultra deixa anar pel broc gros les coses que els altres no gosen pronunciar: que ‘són i han de ser els bombers de tots els espanyols’»
«Ara que finalment l'obra de Manuel Molins arriba al teatre públic, a l'arquebisbat n'han vist l'anunci i la sinopsi i han engegat la campanyeta instant a la prohibició»
La llista és tan llarga com dones hi hagi. Situacions repetides. Variants de la mateixa vella història. Canviar de carrer, o de vorera, canviar de ruta. Caminar amb l'ai al cor
A causa de la covid-19, el Gremi de Llibrers ha decidit de suspendre'n definitivament els actes presencials · La fira s'havia de fer el mes de novembre
«De misèria, n’hi ha molta. D’oficial, d’uniformada, i de l’altra, la que fa com que: com que estén acta, com que observa el món des del màgic pedestal de l’asèpsia, com que ens ho explica. No sabria com dir-n’hi, d’això que practiquen, d’aquest ofici. Periodisme, no»
Hem vist l'assalt al despatx dels advocats Boye i Elbal, el foc a la seu central d'Òmnium Cultural, aquestes coses que perpetren els vells coneguts i 'incontrolats' de sempre, amb les aquiescències de sempre. Com si es pretengués clonar l'estratègia de l'atemoriment i la coacció i aplicar-la ara al nord del país
Per obra i gràcia de la constitució del regne borbònic, l'ensenyament confessional de la religió catòlica continua blindat a les nostres escoles
Posar en evidència la incomoditat de dir Perpinyà o Palma mentre l'interès dels estats que ens sotmeten reclama distància o silenci; dir València quan s'ha establert que València ha de quedar, per a la resta, sempre tan lluny
«La dreta espanyolista, que es creia dominanta i hegemònica, ara es mostra, a la pràctica, desesperada. I recorre a la cançoneta malaltissa que en un altre temps (no fa pas tant de temps però en un altre temps) li havia donat rèdits electorals: l'atac contra la llengua del país»
«Si no ens referíssim a la llengua o, més concretament, a la nostra llengua, que ben sabem que és camp obert a especulacions i pontificacions sense manies, potser ens sobtaria que, des de la suposada modernitat, s’apel·lés amb tantíssima vehemència al deixem-ho estar tal com està.»
La conducció espanyola del 15-M no els ha funcionat; la solució PSOE no els ha funcionat; la maquinària aznariana del PP no els ha funcionat; la monarquia, en fi, què més en podem dir, de la monarquia?, que tampoc no els ha funcionat
Entrevista al sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim, que ha publicat 'Nosaltres som el València' (Afers)
Tan lluny, tot això, tan sideralment lluny, d’aquell temps en què miràvem el Barça i, d’alguna manera, hi vèiem el país que volíem, que podíem ser
«Davant la repressió que exerceix l'estat espanyol, que sempre rega a manta, no s'hi valen peròs ni condicionals»
«Perquè si fa quatre anys pensava que ni que disparés contra la gent no el deixarien de votar, ara constata que no es pot permetre de no respondre a l'exigència de canvis que ja és clam mobilitzat»
Que Espanya visqui embambada en les seves misèries mentre el món rodola no és pas cap novetat. La pregunta que ens hauríem de fer, potser, és què fem nosaltres. I si és que la dinàmica espanyola, polsosa i amarcianada, se'ns ha endut definitivament
Entrevista a l'advocada i presidenta d'Acció Cultural del País Valencià arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol
L'estat espanyol s'ha fet així: no és tan sols (encara que també) una qüestió d'impunitat en l'espoliació practicada per una família parasitària, sinó una operació política que es comença a construir en el franquisme tardà, quan el dictador ordeix la seva successió
No pas perquè esperi de coincidir-hi en tot, ni de trobar-hi el màgic desllorigador de tot, no: tan sols pel fet de veure com, per fi, algú gosa prendre perspectiva, alçar la mirada i passar, d'una vegada, a la proposta
«I llegia la història de Dani Gallardo, a Madrid, i no hi havia res, res, res que em digués, ni amb la boca petita ni amb res, que aquest cas no hauria pogut passar a Barcelona»
«Hi ha una teoria que diu que la grandesa (artística, científica, professional) és inversament proporcional a la botimenta: Joan Genovés era, indiscutiblement, dels més grans»
«Ens fa pena de saber que ha tancat una botiga de tota la vida, però, al mateix temps, mentre breguem amb aquesta petita pena, continuem comprant als megalodòntics transportistes de les capses»
La Companyia de Teatre el Micalet es va fundar avui fa vint-i-cinc anys · En parlem (i ho celebrem) amb l'actriu Pilar Almeria i el director Joan Peris