Pedro Sánchez: la trencadissa del funàmbul aclaparat
Només amb el moviment que ja ha fet, Pedro Sánchez projecta, en un moment especialment crític, una ombra gran sobre la seua figura, sobre el PSOE... i el PSC
Més de dues-centes persones assassinades per la policia als carrers de París. A trets, a cops, ofegades al Sena. El 17 d'octubre farà seixanta anys
Tot plegat, el finançament, l'enriquiment irregular, els negocis tèrbols, la fuga a Abu Dhabi, no fan sinó posar en evidència el caràcter putrescent de la monarquia espanyola. Congratulem-nos-en
Des del PSC ja són, a tot estirar, un apèndix dels seus caps a Madrid, un repetidor de consignes, un més o menys aplicat executor provincià dels manaments del seu centre, un element negligible
El tema que proposa el llibre de Jordi Badia no és cap banalitat, cap debat de capelleta lletraferida, de llepafils de l’idioma, primmirats, erudits, torracollons, etcètera: és clau. Una de les claus que ens obre o que ens tanca els panys
La tenen allà tancada. A l’habitació compartida. Amb un televisor i res més per fer. Sense pati. Sense pràcticament poder sortir al passadís. Una sessió de rehabilitació. Sense visites de cap mena. Parlar per vídeo amb la família una vegada la setmana
Entrevista a Rafa Xambó que presenta un nou disc titulat 'La dansa d’un temps nou'
Que el president del nord i el del sud es trobin, sempre, sempre, sempre serà positiu: que la relació amb la resta del país formi part, com a tema clau que és, de l’ordre del dia independentista; que no pugui ser indefinidament eludida pel singular accent valencià del PSOE
La Laia no es va limitar a la indignació o la tristesa, repiular, exclamar-se, redactar un comentari de suport. Va escriure a la Nilofar i li va fer la pregunta clau: en què et puc ajudar?
La ferida que infligim al mar, i a la vida que hi ha i que potser ens sembla que no cridi només perquè no la sentim, és grossa, terrible.
Les veus de dues advocades basques han ressonat fort, aquest juliol. No pas perquè cridessin, que de vegades el relat se’ls trencava, sinó per la valentia d’encarar-se de nou a l’espant, d'exposar-lo a la crua llum del sol. Malgrat el dolor. Perquè el silenci alimenta la impunitat
Cada vegada que es vegi empès, i li passa cíclicament, circumstàncies obliguen, a treure a ventilar la retòrica federalista, la insinuació de reforma estructural, la pluralitat i el finançament i les competències i el bla bla bla, cada vegada hauríem de recordar la cabra
A hores d'ara ja no ens poden venir amb consultes de pa sucat amb oli i peix al cove: després del Primer d’Octubre (quan malgrat les porres vam votar, i vam guanyar), l’única proposta que ens és acceptable és un referèndum d’autodeterminació
En un plat de la balança hi col·loquen presó i exili i cops de porra i tribunals espoliadors, però quan a l'altre plat hi hem posat la mobilització popular, hem aconseguit de desequilibrar-la a favor nostre
"Quines cartes preparem nosaltres en aquest nou cicle que s'obre i que comença amb una Espanya forçada a disfressar-se de 'reencuentro'?"
Entrevista a l'autor d'un llibre que és una llarga conversa amb el fill d'Enric Valor per a construir-ne una biografia polièdrica
"De reconèixer la tasca imprescindible (en imaginari i reivindicació i força i llengua i vida) que ha desenvolupat la música en aquest país"
Que Catalunya no és Espanya, que ni tan sols no és reduïble a Espanya, ho han tingut i ho tenen claríssim tots els Cebrians del món. De l'univers
"És l'etern problema de l'ou o la gallina de les audiències televisives: es consumeix merda perquè és el que ofereix la graella o la graella s'omple de porqueria perquè la gent ho demana (demanem)?"
A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista
"Han signat l’acord de govern, aquest patracol amb molt més pa que formatge i que simplement compleix la funció pràctica de permetre de sortir de l’atzucac i tornar a centrar el focus en el motor que veritablement permet d’avançar"
Entrevista a la professora de la Universitat de Barcelona, autora del llibre 'La virilitat d'Espanya a l'Àfrica'
Diria que, en comptes de fer la reflexió pertinent, davant la pròpia basarda i la impossibilitat d'assumir-la directament, els partits han entrat en una perversa dinàmica d'encobrir amb fal·làcies la seva incoherència entre discurs i pràctica
Aquesta setmana haurem vist els dos mons: dimarts, a Madrid, en tota la seva expressió i faramalla, el món del qual no formem part ni mai, ni de broma, no voldríem formar part; i dijous, a Escòcia, el món que més s’assembla al nostre
"No és pas la primera vegada que intenten esborrar el savi castellut, tan molest com el troben en la seva insubornable defensa de la llengua i del país"
La solució màgica (mai més ben dit) dels problemes de som-una-democràcia-plena-però-ningú-no-ens-ho-reconeix és tornar a la vella dèria d’ocupar la península sencera, i ara en una república conjunta amb Portugal (que de segur que n’estarà encantat de la vida)