Un intrús a Perpinyà
Quan el delegat de la Generalitat a Perpinyà refusa d’usar "Catalunya Nord" per anomenar Catalunya Nord, no és per cap pretesa neutralitat: és per submissió
Els togats, des d'on sigui de la seva mentalitat que han redactat la sentència, consideren que la xiqueta, atenció, tenia "una certa experiència en l'àmbit de les relacions sexuals". I que per això, tal
"Fa la impressió que les darreres notícies sobre la maquinària del PP per a emblanquir diners i finançar-se il·lícitament les campanyes electorals a l’Ajuntament de València cauen en el sac immens de les coses repetides, sabudes, tedioses i, ai, assimilades"
Si em deixeu somiar, posaré per escrit que seria bo l’intercanvi, i, per tant, veure aviat representat a València 'L’oncle Vània' d’Oskaras Koršunovas i, a Barcelona, 'Les tres germanes' de Joan Peris. Digueu-me agosarada
Si avui diem que el cas dels Nou dels Lledoners és paradigmàtic no és perquè sigui un (nou) exemple de l’oxímoron que és la justícia espanyola, sinó pel retrat que ha fet del govern català
Entrevista a l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, que ha publicat la novel·la 'Ja estem morts, amor'
Potser va essent hora que aquesta altra part de la vida i de la salut de les dones surti de les mitges tenebres on encara s'està. De les mitges vergonyes
Un cop admès que la policia li actua de manera autònoma i, per tant, descontrolada (altrament significaria que tenien ordres de vetar manifestants), quines mesures pensa prendre la delegada i el govern que representa?
Més de dues-centes persones assassinades per la policia als carrers de París. A trets, a cops, ofegades al Sena. El 17 d'octubre farà seixanta anys
Tot plegat, el finançament, l'enriquiment irregular, els negocis tèrbols, la fuga a Abu Dhabi, no fan sinó posar en evidència el caràcter putrescent de la monarquia espanyola. Congratulem-nos-en
Des del PSC ja són, a tot estirar, un apèndix dels seus caps a Madrid, un repetidor de consignes, un més o menys aplicat executor provincià dels manaments del seu centre, un element negligible
El tema que proposa el llibre de Jordi Badia no és cap banalitat, cap debat de capelleta lletraferida, de llepafils de l’idioma, primmirats, erudits, torracollons, etcètera: és clau. Una de les claus que ens obre o que ens tanca els panys
La tenen allà tancada. A l’habitació compartida. Amb un televisor i res més per fer. Sense pati. Sense pràcticament poder sortir al passadís. Una sessió de rehabilitació. Sense visites de cap mena. Parlar per vídeo amb la família una vegada la setmana
Entrevista a Rafa Xambó que presenta un nou disc titulat 'La dansa d’un temps nou'
Que el president del nord i el del sud es trobin, sempre, sempre, sempre serà positiu: que la relació amb la resta del país formi part, com a tema clau que és, de l’ordre del dia independentista; que no pugui ser indefinidament eludida pel singular accent valencià del PSOE
La Laia no es va limitar a la indignació o la tristesa, repiular, exclamar-se, redactar un comentari de suport. Va escriure a la Nilofar i li va fer la pregunta clau: en què et puc ajudar?
La ferida que infligim al mar, i a la vida que hi ha i que potser ens sembla que no cridi només perquè no la sentim, és grossa, terrible.
Les veus de dues advocades basques han ressonat fort, aquest juliol. No pas perquè cridessin, que de vegades el relat se’ls trencava, sinó per la valentia d’encarar-se de nou a l’espant, d'exposar-lo a la crua llum del sol. Malgrat el dolor. Perquè el silenci alimenta la impunitat
Cada vegada que es vegi empès, i li passa cíclicament, circumstàncies obliguen, a treure a ventilar la retòrica federalista, la insinuació de reforma estructural, la pluralitat i el finançament i les competències i el bla bla bla, cada vegada hauríem de recordar la cabra
A hores d'ara ja no ens poden venir amb consultes de pa sucat amb oli i peix al cove: després del Primer d’Octubre (quan malgrat les porres vam votar, i vam guanyar), l’única proposta que ens és acceptable és un referèndum d’autodeterminació
En un plat de la balança hi col·loquen presó i exili i cops de porra i tribunals espoliadors, però quan a l'altre plat hi hem posat la mobilització popular, hem aconseguit de desequilibrar-la a favor nostre
"Quines cartes preparem nosaltres en aquest nou cicle que s'obre i que comença amb una Espanya forçada a disfressar-se de 'reencuentro'?"
Entrevista a l'autor d'un llibre que és una llarga conversa amb el fill d'Enric Valor per a construir-ne una biografia polièdrica
"De reconèixer la tasca imprescindible (en imaginari i reivindicació i força i llengua i vida) que ha desenvolupat la música en aquest país"
Que Catalunya no és Espanya, que ni tan sols no és reduïble a Espanya, ho han tingut i ho tenen claríssim tots els Cebrians del món. De l'univers
"És l'etern problema de l'ou o la gallina de les audiències televisives: es consumeix merda perquè és el que ofereix la graella o la graella s'omple de porqueria perquè la gent ho demana (demanem)?"
A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista
"Han signat l’acord de govern, aquest patracol amb molt més pa que formatge i que simplement compleix la funció pràctica de permetre de sortir de l’atzucac i tornar a centrar el focus en el motor que veritablement permet d’avançar"
Entrevista a la professora de la Universitat de Barcelona, autora del llibre 'La virilitat d'Espanya a l'Àfrica'
Diria que, en comptes de fer la reflexió pertinent, davant la pròpia basarda i la impossibilitat d'assumir-la directament, els partits han entrat en una perversa dinàmica d'encobrir amb fal·làcies la seva incoherència entre discurs i pràctica
Aquesta setmana haurem vist els dos mons: dimarts, a Madrid, en tota la seva expressió i faramalla, el món del qual no formem part ni mai, ni de broma, no voldríem formar part; i dijous, a Escòcia, el món que més s’assembla al nostre
"No és pas la primera vegada que intenten esborrar el savi castellut, tan molest com el troben en la seva insubornable defensa de la llengua i del país"
La solució màgica (mai més ben dit) dels problemes de som-una-democràcia-plena-però-ningú-no-ens-ho-reconeix és tornar a la vella dèria d’ocupar la península sencera, i ara en una república conjunta amb Portugal (que de segur que n’estarà encantat de la vida)
El poeta acaba de publicar "Farem un pensament (Metaforismes i Saials)", un volum que aplega aforismes i columnes d'opinió
Van modificar mapes i documents per esborrar Xàtiva del món i dir-ne això altre, del tros de terra on havia estat: Nueva Colonia de San Felipe
Perquè, és clar, els coents, els incívics, els ridículs, els turistes que es torren a la planxa, la gent que s’abraona sobre el bufet lliure com si no hi hagués demà, la que camina a la muntanya amb la ràdio encesa, la que espanya la taula d’orientació geogràfica, sempre són els altres
El fet és que ja hi ha llei. I que la caverna bramava desesperada en aquella sessió parlamentària. I que, per desagradables que siguin, hi ha vegades que contemplar-los com s'estiren els cabells i xisclen i boquegen enrabiats ofereix també, ai, confessem-ho, una certa satisfacció
El món de la cultura s'acomiada del creador benicarlando, que es va morir ahir a Amposta
En aquells anys en què l'independentisme no era encara opció majoritària, ni tan sols benvista, la Núria Feliu sempre responia. Sempre. I en la campanya per denunciar l'assassinat del Guillem Agulló, també
Això era Ciutadans del bell començament, i convé no oblidar-ho: la barrera que el 'status quo' espanyolista es va empescar en contra nostre. De fet, va néixer a Catalunya precisament amb aquesta comesa: frenar l’independentisme
En comptes de preocupar-se per l’economia catalana, que és la de la majoria de la població de Catalunya, els cerclistes només es preocupen per l’economia dels cerclistes: cadascun per la seva i per la dels seus amiguets