L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta
L'espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, "només" espanyols
«De misèria, n’hi ha molta. D’oficial, d’uniformada, i de l’altra, la que fa com que: com que estén acta, com que observa el món des del màgic pedestal de l’asèpsia, com que ens ho explica. No sabria com dir-n’hi, d’això que practiquen, d’aquest ofici. Periodisme, no»
Hem vist l'assalt al despatx dels advocats Boye i Elbal, el foc a la seu central d'Òmnium Cultural, aquestes coses que perpetren els vells coneguts i 'incontrolats' de sempre, amb les aquiescències de sempre. Com si es pretengués clonar l'estratègia de l'atemoriment i la coacció i aplicar-la ara al nord del país
Per obra i gràcia de la constitució del regne borbònic, l'ensenyament confessional de la religió catòlica continua blindat a les nostres escoles
Posar en evidència la incomoditat de dir Perpinyà o Palma mentre l'interès dels estats que ens sotmeten reclama distància o silenci; dir València quan s'ha establert que València ha de quedar, per a la resta, sempre tan lluny
«La dreta espanyolista, que es creia dominanta i hegemònica, ara es mostra, a la pràctica, desesperada. I recorre a la cançoneta malaltissa que en un altre temps (no fa pas tant de temps però en un altre temps) li havia donat rèdits electorals: l'atac contra la llengua del país»
«Si no ens referíssim a la llengua o, més concretament, a la nostra llengua, que ben sabem que és camp obert a especulacions i pontificacions sense manies, potser ens sobtaria que, des de la suposada modernitat, s’apel·lés amb tantíssima vehemència al deixem-ho estar tal com està.»
La conducció espanyola del 15-M no els ha funcionat; la solució PSOE no els ha funcionat; la maquinària aznariana del PP no els ha funcionat; la monarquia, en fi, què més en podem dir, de la monarquia?, que tampoc no els ha funcionat
Entrevista al sociòleg i director de la Institució Alfons el Magnànim, que ha publicat 'Nosaltres som el València' (Afers)
Tan lluny, tot això, tan sideralment lluny, d’aquell temps en què miràvem el Barça i, d’alguna manera, hi vèiem el país que volíem, que podíem ser
«Davant la repressió que exerceix l'estat espanyol, que sempre rega a manta, no s'hi valen peròs ni condicionals»
«Perquè si fa quatre anys pensava que ni que disparés contra la gent no el deixarien de votar, ara constata que no es pot permetre de no respondre a l'exigència de canvis que ja és clam mobilitzat»
Que Espanya visqui embambada en les seves misèries mentre el món rodola no és pas cap novetat. La pregunta que ens hauríem de fer, potser, és què fem nosaltres. I si és que la dinàmica espanyola, polsosa i amarcianada, se'ns ha endut definitivament
Entrevista a l'advocada i presidenta d'Acció Cultural del País Valencià arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol
L'estat espanyol s'ha fet així: no és tan sols (encara que també) una qüestió d'impunitat en l'espoliació practicada per una família parasitària, sinó una operació política que es comença a construir en el franquisme tardà, quan el dictador ordeix la seva successió
No pas perquè esperi de coincidir-hi en tot, ni de trobar-hi el màgic desllorigador de tot, no: tan sols pel fet de veure com, per fi, algú gosa prendre perspectiva, alçar la mirada i passar, d'una vegada, a la proposta
«I llegia la història de Dani Gallardo, a Madrid, i no hi havia res, res, res que em digués, ni amb la boca petita ni amb res, que aquest cas no hauria pogut passar a Barcelona»
«Hi ha una teoria que diu que la grandesa (artística, científica, professional) és inversament proporcional a la botimenta: Joan Genovés era, indiscutiblement, dels més grans»
«Ens fa pena de saber que ha tancat una botiga de tota la vida, però, al mateix temps, mentre breguem amb aquesta petita pena, continuem comprant als megalodòntics transportistes de les capses»
La Companyia de Teatre el Micalet es va fundar avui fa vint-i-cinc anys · En parlem (i ho celebrem) amb l'actriu Pilar Almeria i el director Joan Peris
«Peti que peti, la llei. La llei per sobre de tot. La llei que ha de quedar gravat a sang i foc que s'ha de complir. La llei, no pas com un acord de convivència humana i, per tant, en evolució, sinó com un absolut»
«La 'nova normalitat' que ara anuncien amb aquella autosatisfacció de qui ha trobat un bon eslògan per a un embolcall de detergent és, evidentment, la mateixa que ja era: mentre rapinyis molt, i mentre rapinyis diners públics, t'hi sabran trobar atenuants»
Sant Jordi continua essent la festa meravellosa que ens projecta, individualment i col·lectivament, tal com podríem ser, o com voldríem ser. O com som; ni que sigui a batzegades; ni que sigui a estones; a estones curtes; ni que sigui
La llista de disbarats és llarguíssima. I mereixeria una llarga rastellera de gags aguts de l'estil mentre el món fa això, Espanya fa això altre, o diu que fa, o que farà, i quin tip de riure. Però no. No en fot gens, de gràcia. Fot mal
La qüestió, aquí, però, diria que ja no és la seva estultícia, el nacionalisme imperialment tronat amb què es pensen que poden compensar tantes mancances, sinó el nostre acatament
Perquè, sobretot, hi ha la gent, la gent que sembla que no faci res d'especial però que mira, que de seguida s'ha situat i ha actuat i actua amb una tranquil·litat, amb una civilitat realment encomiables. Encomiabilíssimes. No sé si ens hi hem fixat prou
Oblidem les evidències i els coneixements i els avisos dels qui en saben, que ens diuen que això ha passat i que tornarà a passar, que els virus muten contínuament i que cíclicament n'hi ha algun que esdevé pandèmia perillosa per als humans. I que ens hauríem de preparar.
Es presenta una campanya per poder comprar llibres en diferit i ajudar així a mantenir vives les llibreries del país, impulsada per la cooperativa Som* i l'agència Mortensen
La ineficàcia, l'estultícia, les medalles al pit, els eslògans de pa sucat amb oli, vet aquí les vergonyes d'aquest estat caduc esteses a la llum del dia. I el lladronici: quan penses que ja no la poden fer més grossa, es dediquen a confiscar màscares i portar-les a Madrid
Entrevista al professor de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de València
Fins i tot quan les dades que han sortit a la llum són tan escandaloses i posen tant en evidència qui fou cap i símbol del seu estat, tanquen files i decreten que, mentre Espanya sigui Espanya, això Espanya no ho investigarà
«Constatar tant com hem avançat no significa aturar el pas. Ans al contrari. És tan sols prendre consciència que, si se'l fa empitrar, el món empitra»
«Tuf de cervesa, aixella i varondandy, masclots que s'empenten i es riuen les bromes entre ells, goril·les en zel ensenyant les dents i fotent-se cops al pit, la culpa és de l'escot, la minifaldilla, els cabells. La culpa és teva, catalana, per existir»
El projecte pretén 'sensibilitzar i reflexionar sobre la importància que ha tingut i té el paper de les dones en la nostra societat a partir de propostes participatives, culturals i artístiques'
«D'això ens parla, també, l'hòrrida comparsa: de la preocupant reducció a l'espectacle, de la indiferència envers el patiment dels altres, de la individualització narcisista, de la frivolització de la realitat»
«Som vulnerables, diantre, en som: precisament pel fet d'estar vius, i encara que la nostra rutina de plàstics i desinfectants pugui aconseguir que ens n'oblidem»
«Els vells que no veiem, els vells que molesten, que es mouen a poc a poc i sordegen i fan lleig en aquest món d'aparença i pampalluga i tot nou i d'aparador, els vells que, ben mirat, ni tan sols anomenem»
Si no ha estat pas a iniciativa dels partits, que la causa catalana s'ha posat tan clarament a sobre la taula, no sé què fem, tots plegats, ara, tan pendents d'ells, dels partits, esperant que diguin, que indiquin, que facin. Esperant
«Els fets que hem contemplat, amb estupor, amb estupefacció, amb espessa tristesa, al Parlament de Catalunya, aquest darrer dilluns de gener, són un estrident, desagradable, senyal d’alarma. També poden esdevenir, però, si és que susciten reflexió, un avís per al punt i seguit»
«En aquest cas, com en molts altres però en aquest especialment, la notícia de ciència hauria de ser la notícia principal. Per sobre de qualsevol desfilada de vestits, per sobre dels rumors de fitxatges, per sobre de les declaracions i contradeclaracions dels polítics professionals»
Ara fa vint anys de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista · Per commemorar-ho, dissabte es fa a València una jornada completa d'homenatge