La crida de l’Assemblea
És positiu en aquest moment de desconcert que el personal recorde algunes de les qüestions bàsiques –les més bàsiques, de fet– que ens han mogut a proposar la independència
"La qüestió que de debò importa és la suma dels vots i dels escons que han de fer, al remat, que es mantingui la majoria independentista al Parlament de Catalunya. Que es mantingui o que creixi, fins i tot. Perquè aquesta és la partida"
Perquè la roda gira i perquè en el nostre cas, a més d’allò que dèiem de la lletra mitjana o petita que bé caldria no perdre de vista, hi ha la gran mare dels ous i handicap de tots els handicaps que continuem tenint plantificada al damunt com una llosa: Espanya
Abans no ho fessin desaparèixer, la Lena en va fer captures de pantalla. Per mostrar al sol les vergonyes dels assetjadors. I per tenir-ne proves, també
No faré ara cap símil estratosfèric per lligar l’agressivitat insultaire de la Rebentaplenaris amb els rebentacapitolis trumpistes, perquè cada terra fa sa guerra i les distàncies són llargues i tot. No ho faré
Vet aquí aquesta trepa, amb els seus tatuatges i la seva estètica estripada, connectant directament amb la dreta pseudo-llibertària de culte individualista que representa i empara Donald Trump
"A banda de convertir-nos nosaltres mateixos en amplificadors de continguts menyspreables, hi ha també el temps i l'energia que perdem en debats que no ho són. I, sobretot, aquest anar acostumant-nos a l'acció reactiva"
"Cal que recordem dia sí dia també per què els han tancat, per què els han empès a l’exili, aquest nítid principi de causalitat. La gravetat objectiva d’aquesta situació"
No és un gest, una maniobra, un toc d’atenció: és una guerra. I la Laila i el Mahfud i el xiquet que fa la foto i que l’envia, amb aquella barreja d’orgull i de basarda i d’ajudeu-nos, són a la guerra
Fins i tot si ens situéssim en la perspectiva unicornial de reforma de l’estat espanyol, potser ens hauria d’escamnar ni que fos una miqueta la paradigmàtica displicència que en aquest context descriu el terme 'perifèria'
Des d'aquesta setmana, si entreu al Diccionari Normatiu Valencià i hi cerqueu 'criptogínia', pam!, l’hi trobareu. El mot i la seva concisa definició: "f. Ocultació dels referents femenins"
Epíleg de Núria Cadenes del llibre 'Contra el nacionalisme espanyol', de Ramon Barnils, cedit per l'editorial 3i4
La Companyia Teatre Micalet ha estrenat, malgrat totes les maltempsades, una obra poderosa, dura, que combina dolor i humor i en res no exagera, que trasbalsa i se t’enganxa quan ja s’ha acabat i resulta que hauries de dedicar-te a les teves cosetes quotidianes però no pots deixar de pensar-hi, d’evocar-la, de tot
"Quan surt Guerra a la palestra i les deixa anar així com sap, pel broc gros i amb aquella displicència que els anys li van exacerbant, no fa sinó empènyer visualment el PSOE de Pedro Sánchez a una posició centrada"
"Això de Pego, és a dir, no tan sols la permissivitat amb la feixistada, que va campar violentant pel poble sense que li ho impedissin, sinó, encara, després, com per a completar la mofa sense fer riure ningú, la persecució dels qui els van dir que, de feixisme, mai més"
Això fa l’estat espanyol: indissimuladament aprofitar la dramàtica situació per rearmar-se, per reclamar allò que tant fretura i necessita, el tancament de files, el retorn a la seva essència autoritària
Entrevista a l'escriptor, traductor i, per sobre de tot, poeta, que acaba de publicar 'Els fantàstics setanta (1969-1974)' (Alfons el Magnànim)
Com si a qui reclama el dret d’educació se li pogués dir que ah no, o escola o pensions. O pensions o salut. O salut o llengua. Acceptar aquest camí trampós és acceptar de quedar sense res. O ser tractats com a ciutadans de segona
«Vet aquí el llop amb pell d'ovella, és a dir, les empreses generadores dels residus màgicament transformades, plop!, en entitat de color verd i fent també màgicament lobby en contra dels envasos retornables, que és una cosa que segurament els complicaria força els beneficis»
«L'homogeneïtzació és una de les claus de la maniobra, i el representant de la nova vestimenta de l'espanyolisme ultra deixa anar pel broc gros les coses que els altres no gosen pronunciar: que ‘són i han de ser els bombers de tots els espanyols’»
«Ara que finalment l'obra de Manuel Molins arriba al teatre públic, a l'arquebisbat n'han vist l'anunci i la sinopsi i han engegat la campanyeta instant a la prohibició»
La llista és tan llarga com dones hi hagi. Situacions repetides. Variants de la mateixa vella història. Canviar de carrer, o de vorera, canviar de ruta. Caminar amb l'ai al cor
A causa de la covid-19, el Gremi de Llibrers ha decidit de suspendre'n definitivament els actes presencials · La fira s'havia de fer el mes de novembre
«De misèria, n’hi ha molta. D’oficial, d’uniformada, i de l’altra, la que fa com que: com que estén acta, com que observa el món des del màgic pedestal de l’asèpsia, com que ens ho explica. No sabria com dir-n’hi, d’això que practiquen, d’aquest ofici. Periodisme, no»
Hem vist l'assalt al despatx dels advocats Boye i Elbal, el foc a la seu central d'Òmnium Cultural, aquestes coses que perpetren els vells coneguts i 'incontrolats' de sempre, amb les aquiescències de sempre. Com si es pretengués clonar l'estratègia de l'atemoriment i la coacció i aplicar-la ara al nord del país
Per obra i gràcia de la constitució del regne borbònic, l'ensenyament confessional de la religió catòlica continua blindat a les nostres escoles