El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘Entendre el poder del Social Big Data, requereix una anàlisi de dades per a construir coneixement específic per a predir el comportament humà’. La traducció és meva; la… particular redacció i la coma després del subjecte, de l’original. Així és com es presenta l’empresa que va contractar la directiva del FC Barcelona per a crear-se estats d’opinió favorables, que, com bé sabem, és una situació que no té res a veure amb les conseqüències dels propis actes sinó amb el soroll en una direcció o en una altra que s’aconsegueixi de generar a les xarxes.

Aquesta ‘agència one-stop-shop’ (en anglès a l’original: una cosa així com que ofereix diversos serveis des d’una mateixa oficina, no?), que cobrava (que cobra!) del Barça per analitzar les xarxes i ‘construir coneixement específicblablablà’, que com a recull de premsa només pot reproduir a la seva web el ressò que va tenir, el juny de l’any passat, un informe que va preparar i on mostrava, oh sorpresa, que hi ha un exèrcit de bots dedicat a atacar l’entitat, aquesta agència, deia, és la mateixa que creava-gestionava (empro el passat per pura suposició) comptes fantasma que es dedicaven a atacar l’entitat.

L’entitat, així en abstracte, no: determinades figures del club i del seu imaginari. Determinades, concretes, referencials: Leo Messi, Pep Guardiola, Gerard Piqué, Xavi Hernández…

Creava-gestionava comptes fantasma com ara una cosa de Facebook que es diu Justicia y Diálogo en el Deporte, amb un ressò molt limitadet, que té com a fotografia de portada una imatge coenta en míting o manifestació tota plena de banderotes espanyoles onejant i una del Barça al seu costat i el símbol aquell del cor dividit que empra Ciutadans (tan subliminar tot), que posa en un mateix sac l’Alemanya nazi, Franco i les ‘associacions independentistes que intenten apoderar-se dels clubs de futbol’, que es dedica a malparlar de l’independentisme català, i de Guardiola (tot lloant Setién, en comparació, com a ‘español de bien’), i que etcètera. O com ara aquell altre perfil, Alter Sport, amb els seus memes masclistes sobre la muller de Messi o insultant Guardiola.

‘Sabem que els sentiments passats i el comportament social sovint prediuen el futur, i en moltes ocasions d’una manera sorprenent’ és l’estrafolària venuda de moto que inclou l’empresa dels bots a la seva web. I per la qual cobra una pasta gansa.

Els diners de l’entitat, per tant, han servit per a això, per a contractar l’empresa dels bots que havia de crear estats d’opinió favorables a Josep Maria Bartomeu i la seva directiva. Que ja seria discutible per si sol. Però que, a més a més, resulta que significava tota aquesta sutzor. És tan patètic i de tan baixa estofa espanyolista, amb tanta i tanta caspa, que esdevé definició de tota una manera de ser i de fer i de projectar-se. Del prisma i de les aspiracions.

Quan, a mitjan febrer, la Cadena SER va fer públic que una empresa contractada pel Barça es dedicava a aquesta porqueria, el club de seguida va desmentir tota relació amb l’agència. Quan els periodistes van aportar proves que desmentien el desmentiment, van dir que li rescindien el contracte. I tal dia farà un any. La pasterada ha continuat fent xup-xup, ara han presentat una auditoria i res no indica que s’hi faci net.

De fet, ja fa temps que, com que el joc s’ha anat adaptant a la buidor dels qui prenen les decisions directives, i qui sap si com a efecte d’una altra ben pagada campanya de bots, sembla ben bé que la mirada hagi tombat, per exemple, cap al desesperant plany per les maniobres del VAR: i és molt diferent el resultat de centrar la mirada, i les aspiracions, en els propis actes, que fer-ho en un mer xipolleig impotent.

Tan lluny, tot això, tan sideralment lluny, d’aquell temps en què miràvem el Barça i, d’alguna manera, hi vèiem el país que volíem, que podíem ser: amb aquella reivindicació de l’esportivitat, amb el joc brillant i, sobretot, amb aquella altra cosa, una altra manera de fer, exigent i competitiva, sí, i bella també, de cor i de cap i sense exabruptes; amb la demostració que es pot (si es vol) acabar els grupuscles ultres violents; amb aquell sentir enraonar l’entrenador i trobar-hi cultura, intel·ligència, bona educació (val a dir que el contrast amb la barroeria dels veïns de ponent feia encara més evident la vàlua del de Santpedor).

El Barça, en bona part, ens és mirall. Més enllà de l’àmbit estricte del futbol, mirall. I alguna cosa més, també: projecció. Vull dir que va aconseguir que veiéssim que hi podia haver una manera de fer totalment diferent de la mediocritat embrollaire que ho empastifava tot. I aquell Barça esplèndid que no sempre guanyava però que guanyava (perquè, a sobre, guanyava) d’alguna manera va esdevenir representació d’allò que podia ser el país.

Reduir-lo a això altre és tornar a tibar la corda cap a la sordidesa i la mediocritat. Romandre allà on érem, al fangar espanyol. Condemnats a queixar-nos eternament dels àrbitres.

I diria que ara ja no parlo de futbol.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.