Boye
Hi ha gent que no fa concessions en les coses fonamentals: són els únics que poden mirar-se cada matí a l'espill sense haver d'apartar la mirada.
Li demanen sis mesos de presó i d'inhabilitació simplement per haver-se negat a respondre cap pregunta de l'artefacte feixistoide que anomenen Vox
"Per molt que diguin aquests o els altres, dins de l'estat espanyol la immersió lingüística no està ni estarà mai blindada: a la seva constitució ja hi marca les pautes, la desigualtat que el defineix i configura"
Entrevista a Francesc Mompó, que ha guanyat el darrer Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb la novel·la 'Prosceni blau' (Onada)
El tremp de Vicent Torrent ens ha anat modelant tot un univers referencial que és alhora propi i obert al món, que és orgull i simplicitat, reflexió i festa, crítica i esperó de revolta, celebració de la carn i de la imperfecció i explicació històrica i recreació mítica i actualitat punyent
Aquell feixisme dels anys trenta del segle passat s'alimentava en part, precisament, de la denúncia social: no és cap novetat, per tant, però a hores d'ara ja hauríem d'haver après que també hi ha hagut, i que també hi ha, una denúncia reaccionària de la desigualtat
Els togats, des d'on sigui de la seva mentalitat que han redactat la sentència, consideren que la xiqueta, atenció, tenia "una certa experiència en l'àmbit de les relacions sexuals". I que per això, tal
"Fa la impressió que les darreres notícies sobre la maquinària del PP per a emblanquir diners i finançar-se il·lícitament les campanyes electorals a l’Ajuntament de València cauen en el sac immens de les coses repetides, sabudes, tedioses i, ai, assimilades"
Si em deixeu somiar, posaré per escrit que seria bo l’intercanvi, i, per tant, veure aviat representat a València 'L’oncle Vània' d’Oskaras Koršunovas i, a Barcelona, 'Les tres germanes' de Joan Peris. Digueu-me agosarada
Si avui diem que el cas dels Nou dels Lledoners és paradigmàtic no és perquè sigui un (nou) exemple de l’oxímoron que és la justícia espanyola, sinó pel retrat que ha fet del govern català
Entrevista a l'escriptor i periodista Xavier Aliaga, que ha publicat la novel·la 'Ja estem morts, amor'
Potser va essent hora que aquesta altra part de la vida i de la salut de les dones surti de les mitges tenebres on encara s'està. De les mitges vergonyes
Un cop admès que la policia li actua de manera autònoma i, per tant, descontrolada (altrament significaria que tenien ordres de vetar manifestants), quines mesures pensa prendre la delegada i el govern que representa?
Més de dues-centes persones assassinades per la policia als carrers de París. A trets, a cops, ofegades al Sena. El 17 d'octubre farà seixanta anys
Tot plegat, el finançament, l'enriquiment irregular, els negocis tèrbols, la fuga a Abu Dhabi, no fan sinó posar en evidència el caràcter putrescent de la monarquia espanyola. Congratulem-nos-en
Des del PSC ja són, a tot estirar, un apèndix dels seus caps a Madrid, un repetidor de consignes, un més o menys aplicat executor provincià dels manaments del seu centre, un element negligible
El tema que proposa el llibre de Jordi Badia no és cap banalitat, cap debat de capelleta lletraferida, de llepafils de l’idioma, primmirats, erudits, torracollons, etcètera: és clau. Una de les claus que ens obre o que ens tanca els panys
La tenen allà tancada. A l’habitació compartida. Amb un televisor i res més per fer. Sense pati. Sense pràcticament poder sortir al passadís. Una sessió de rehabilitació. Sense visites de cap mena. Parlar per vídeo amb la família una vegada la setmana
Entrevista a Rafa Xambó que presenta un nou disc titulat 'La dansa d’un temps nou'
Que el president del nord i el del sud es trobin, sempre, sempre, sempre serà positiu: que la relació amb la resta del país formi part, com a tema clau que és, de l’ordre del dia independentista; que no pugui ser indefinidament eludida pel singular accent valencià del PSOE
La Laia no es va limitar a la indignació o la tristesa, repiular, exclamar-se, redactar un comentari de suport. Va escriure a la Nilofar i li va fer la pregunta clau: en què et puc ajudar?
La ferida que infligim al mar, i a la vida que hi ha i que potser ens sembla que no cridi només perquè no la sentim, és grossa, terrible.
Les veus de dues advocades basques han ressonat fort, aquest juliol. No pas perquè cridessin, que de vegades el relat se’ls trencava, sinó per la valentia d’encarar-se de nou a l’espant, d'exposar-lo a la crua llum del sol. Malgrat el dolor. Perquè el silenci alimenta la impunitat
Cada vegada que es vegi empès, i li passa cíclicament, circumstàncies obliguen, a treure a ventilar la retòrica federalista, la insinuació de reforma estructural, la pluralitat i el finançament i les competències i el bla bla bla, cada vegada hauríem de recordar la cabra
A hores d'ara ja no ens poden venir amb consultes de pa sucat amb oli i peix al cove: després del Primer d’Octubre (quan malgrat les porres vam votar, i vam guanyar), l’única proposta que ens és acceptable és un referèndum d’autodeterminació
En un plat de la balança hi col·loquen presó i exili i cops de porra i tribunals espoliadors, però quan a l'altre plat hi hem posat la mobilització popular, hem aconseguit de desequilibrar-la a favor nostre