President Illa: dos anys lamentablement perduts
La Generalitat de Catalunya té un president que no té projecte per al país, cosa que ell no ha amagat mai, però tampoc no té la coartada d'administrar-lo bé, que era l'única cosa que havia promès
Finalment enviaran professionals a consolidar estructures, a netejar, a desinfectar? Perquè el fet és que l'escola continua tenint, massa a prop, un abocador de fang i de deixalles, una muntanya de cotxes trinxats
I desfà, amb aquest aplom i aquesta força i aquest aquí ens teniu encara que no ens mireu, tant de tòpic com ens la presenta esbalandrada i perduda per sempre
Des del govern callen, no actualitzen el nombre de morts, aquesta incertesa sinistra. Sense adonar-te'n, vas fent sumes amb les històries concretes i, al mateix temps, no vols que les persones et quedin reduïdes a una xifra que creix i que no té cap cara
Si voleu ajudar les zones afectades del País Valencià ací hi ha la llista de material necessari i els telèfons de contacte per a organitzar la recepció de material
Dimarts, mentre el món se'ns acabava, Carlos Mazón, l'home que ocupa la presidència de la Generalitat, feia la seva vida normal de musiquetes i propaganda
I ha arribat la tardor i tot ha anat bé, i Arlen i Puri (Purixi, en la genealogia de colors que la mare li va brodar) han acabat de confegir, sense pretendre-ho, aquest delicadíssim, aquest poderós manifest per l'esperança
Escampar la cultura de la conversa, o recuperar-la, o adaptar-la, podria ser un bon antídot contra això altre que ens contamina ara a cop d'algorisme, aquest embordeïment del crit que es tanca en banda i ni veu ni escolta ni entén
Aquesta barreja d'ira, i de desconcert, i de temor també, troba canal d'expressió en el creixent (però no inevitable) populisme d'extrema dreta
Anomenar-la llei de persecució educativa, o llei de vergonya educativa, o "ley de los servidores de Madrid" hauria estat, potser, massa directe
De vegades em sembla que menystenim o infravalorem, o no sé quin seria aquí el terme exacte, la nostra història; i que ens ho hauríem de fer mirar
Se'n van fer nou edicions, més les de butxaca. Piles de llibres exposats que s'exhaurien en un no res. Amb aquell títol. Patam! Directíssim. Un atreviment. I, alhora, una alegria
És la necessitat que l'educació ocupi un espai central en el pensament i en la discussió i en l'exigència cívica
El iot els va escometre a tota velocitat. Els va arrencar el motor de la barqueta. I l'assaltant no es va aturar. Cal tornar-ho a escriure perquè és insuportable: el iot no es va aturar. Un pescador va sentir els crits d'auxili i els va ajudar. Guillem ja era mort
A això hem quedat reduïts, a aquesta ridícula servitud: una marca de roba dicta què es pot fer i què no es pot fer a Barcelona. Qui pot fer què. I qui res
Era (és) homenot de cap a peus: en corpulència i en allò altre que ens recull el diccionari, la condició d'home significat per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica
Una part important de l'èxit recent del moviment independentista ha estat, precisament, poder presentar una alternativa al llot on fa pastetes la política espanyola
Amb aquest règim de semiesclavatge, d'una bossa pretesament superacurada i superdissenyada i superexclusiva i supermirafiori que quan és a la botiga ven per 2.600 euros, Dior n'ha pagat 53 euros.
Ja podem disfressar-ho com ens sembli: aquestes nostres divertilàndies són hòrrides presons per a animals conscients, espais de tortura sense cap més finalitat que el ridícul entreteniment dels humans
Aquesta rancúnia que li conserven mostra la força que guarda, la força que transmet el símbol en què s'ha convertit el seu retrat somrient. El símbol inestripable
Ara resulta que, en comptes de reteixir les xarxes de relacions que ens humanitzen, ens inventem una màquina perquè ens les substitueixi
Jesús Rodríguez, periodista conegut i respectat pel seu treball, per una trajectòria de professional rigorós i compromès, és, avui, ara, a l'exili. Precisament per haver fet de periodista
Quan Collboni dóna el moment per acabat, s'avança, es col·loca entre Laporta i Putellas i es gira d'esquena a la capitana, fent grupet amb els homes i acabant de deixar-la a ella de banda. Com si ella no hi fos. Ella, que és la campiona
Els veïns fent rotllana al costat d'un arbre mort o l'individu de la gavardina presumint de l'avet que s'ha comprat amb els diners de tots: la cara i la creu d'una mateixa història
Una cosa tan senzilla, tan fàcilment escampadissa com és vestir-se amb la samarreta verda, cada dijous de cada dijous, per dir que la llengua no es toca; una cosa tan aparentment menuda i que pot esdevenir un símbol tan poderós
Aquesta cultura de la immediatesa, de la fixació per la superfície brillant de la bombolla, primíssima de tel de ceba i tan buida; aquesta escuma que ens envolta i que, de vegades, ens pot semblar que és l'única realitat
És aquest gaudi que costa de descriure perquè també fa patir, l'emoció continguda i les llàgrimes que baixen en silenci i el pati de butaques alçat dempeus quan per fi pot aplaudir
És una bona ocasió per a constatar que aquella derrota no va ser una desfeta i que la commemoració no ha tingut mai caràcter de comiat sinó de reivindicació. De recuperació, vull dir
Era l'any 1993 i això va fer, puntual, cada quinze dies, en Josep-Maria Terricabras: venir a impartir classes de filosofia als presos independentistes. Aquest gest de fons. Aquest compromís i aquesta constància
Per parlar de la magna retrospectiva d'Antoni Tàpies en l'any del seu centenari, Madrid; per garantir-te que hi trobaràs la gran obra-símbol, Madrid; per plantejar-te veure Tàpies des de València, Madrid
El so rítmic que marca la mà de morter et torna als preparatius de festa quan eres menuda, o a abans, quan encara no hi eres però la picada, sí
El PP només pot guanyar aquesta partida si reagrupa el vot de la dreta espanyolista i si no es belluga la massa social de l'altra banda, la que darrerament ha romàs abstreta o desencantada o tantes coses: desmobilitzada
Si fóssim americans tindríem un fum de pel·lícules importants, i de novel·les, per explicar aquesta trasbalsadora, complexa, profunda, contradictòria, grandiosíssima història d'amor
A sobre, la sequera i les altes temperatures acaben de dibuixar un panorama molt perillós. La sequera, les altes temperatures, aquests individus que governen contra el país
Que s'instiguin, que es protegeixin les bandes d'ultres violents, que no puguin suportar la idea de mantenir un premi amb el nom de Guillem Agulló ja són tota una declaració de principis... i de finals
Hi ha llibres importants i el de Benet Salellas n'és un. Ho escric així, d'entrada i de cara a barraca, com a síntesi de tot, perquè voldria que el llegíssiu
Tantes vegades com se'ns ha presentat el turisme com a opció generadora de riquesa, xalets amb piscina i hotels i camps de golf disfressats d'alegre gallina dels ous d'or, i la realitat, ves per on, és la contrària
Que si la massacre és sempre ignominiosa, encara hi suma ignomínia el fet de saber que no tenia més objectiu que la massacre mateixa: l'assassinat massiu, la destrucció, l'extensió de la por
Si van sortint ara a la llum els abusos del canonge emèrit de la catedral de València és perquè l'han matat, i aquest fet dràstic ho ha exposat tot sota la llum crua del fluorescent. Però se sabien
Queipo de Llano, aquell general espanyol colpista i borratxo, havia repetit cent vegades a les seves arengues radiofòniques que arrossegaria per la Rambla Pompeu Fabra i les seves obres. Sabien on apuntaven i per què. No se'n van sortir
Aquestes aranyes amagades determinen què veiem i què no veiem, ens guien segons el seu interès i ens presenten un món distorsionat com si fos la realitat a la qual ens hem d'assemblar per força