Bettino Sánchez
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
Ja és gros que els mateixos que no diuen ni pruna de la festa nacional espanyola, inventada per l'extrema dreta per combatre la democràcia republicana, alhora critiquen la commemoració de tres-cents anys de resistència contra l'absolutisme monàrquic
Les dades demoscòpiques comencen a dibuixar la possibilitat real que Vox supere el PP i arribe a la presidència del govern espanyol
Massa sovint els independentistes ens preguntem de manera altisonant què cal fer i especulem amb grans teories sobre el funcionament de les altures, però hauríem de mirar més a la base
Caram, que som els mateixos nosaltres que vam protagonitzar la revolució democràtica del 2009 al 2019. Els mateixos que vam capgirar el país com un mitjó i vam obligar la classe política a seguir la ruta que els marcàvem al carrer. Els mateixos que vam acorralar Espanya
Ara mateix, la màxima amenaça per a la democràcia al nostre país no ve de fora sinó de dins: dels partits polítics que haurien de ser-ne els guardians però que s'han convertit en els botxins
La mort de Fèlix Martí Ambel ens priva d'un d'aquests lluitadors elegants que han dignificat amb la seua existència el bo i millor de l'esperit català i cosmopolita alhora
A les categories tradicionals de guerra i pau s'afegeix ara un concepte híbrid que ajuda a entendre més bé el format actual de l'enfrontament entre els països: la zona grisa
Illa va a Brussel·les sols a intentar que Junts vote el pressupost de Pedro Sánchez. No hi ha res més que això en la visita i tota la xarrameca sobre la normalització de la vida política és simplement això: xarrameca
Aquest agost s'ha fet evident la deshumanització extrema de la nostra societat, la implosió del sentit moral que implica aplaudir obertament l'anihilació d'un poble, d'un col·lectiu de persones, d'una ideologia i tot
Tots dos estats viuen una situació insostenible que té el primer gran detonant dilluns de la setmana vinent a París
Una obra demolidora de l'historiador bretó Jean-Jacques Monnier explica fins a quin punt ha estat cruel i violenta la construcció dels estats centralitzats europeus
Reconèixer la nació no equival a encabir-la sencera en un sol estat. En canvi, dubtar de la nació, ser un nacionalista que no sap ben bé quins són els límits de la seua pàtria, sol facilitar l'autonomisme i la rendició
La suspensió dels premis Octubre enguany hauria de ser un toc d'alerta. Cada espai de trobada que perdem ens allunya del projecte de nació i del futur compartit
Les llengües minoritzades no se salven amb política simbòlica, se salven, sobretot, reforçant els bastions on es parlen de veritat i on tenen una gran densitat
Què passa, però, quan Donald Trump fa públic que recol·loca dos submarins nuclears en les millors posicions per a atacar Rússia? Per què ho fa això?
La confirmació oficial que tot allò del concert econòmic era un engany ens posa davant la constatació que tot era un espectacle grotesc en què l'única cosa que importava era el repartiment nu i cru del poder
És xocant que en una mateixa samarreta convisquen un anunci de l'agència de l'ONU per als refugiats amb un anunci d'un estat que segons aquesta mateixa agència enguany ja ha obligat 150.000 ciutadans a cercar refugi als estats veïns
Impressiona, encara que no sorprèn, la naturalitat amb què tots els actors implicats han assumit que les institucions de justícia espanyoles formen part del joc polític ordinari
Si França pot reconèixer Palestina el 2025, també ho podia fer el 1985, perquè si les aspiracions palestines són legítimes avui, també ho eren quan Georges Ibrahim Abdal·là va agafar les armes. Però quanta sang i quant de dolor s'haurien pogut evitar aquestes dècades?
La commemoració dels cinc anys de Junts ha posat de manifest, sobretot, que, malgrat les dificultats i les contradiccions, la construcció d'alternatives polítiques sòlides des de l'independentisme és possible
Un estat que necessita rifles per a relacionar-se amb una part dels seus ciutadans ha deixat de ser, clarament, l'estat d'aquests ciutadans
Els plans de Rufián o la crisi de la CUP posen en evidència el fracàs de l'esquerra que ha provat d'instrumentalitzar la independència, que és la revolució de tots
La Guàrdia Civil no és una força policíaca: és un anacronisme ambulant, un fòssil vivent del segle XIX que sobreviu en plena era digital amb la mateixa mentalitat repressiva i antidemocràtica amb què va nàixer
Belarra ha aconseguit de presentar els seus prejudicis com a virtuts, els seus complexos de superioritat com a altruisme i la seua ignorància supina com a saviesa
L'estat espanyol postfranquista no és una democràcia amb problemes de corrupció, sinó un sistema de corrupció institucionalitzada que se serveix de formes democràtiques per perpetuar-se
No entenc ni puc entendre que gent que vol la victòria de tots, del país, no faça res per evitar de comprometre l'ANC
L'historiador Jason Webster explica a 'Violència' que Espanya sempre es trenca quan no és a les mans de les forces més dures, centralistes i normalment autoritàries
Si acceptem el principi que alguns éssers humans són expulsables, acceptem implícitament que la dignitat humana no és universal sinó condicional
L'acord per a crear un estat de Nova Caledònia torna a posar el focus en aquest arxipèlag del Pacífic, avui encara una colònia francesa
La cosa que em sembla més inquietant no és la facilitat amb què el PSC traeix les promeses, sinó la naturalitat amb què això que ara en diuen "els socis" accepten cada traïció
Un procés d'independència no és tan sols una qüestió de majories i minories i de democràcia estricta, sinó també d'opressió i alliberament. Exactament de si hi ha capacitat d'assimilació del poble oprimit o no
L'estupor per la defensa acèrrima, fanàtica, que Rufián va fer de Patxi López al congrés espanyol és tan gran que em costa fins i tot de pensar a què deu respondre
Sánchez no és un enemic de la democràcia, d'acord. Però és quelcom molt més insidiós: és l'encarnació d'una democràcia que ha renunciat a ser res més que la gestió de la por
No podem consentir que tot el patrimoni de lluita i de dignitat de les Terres de l'Ebre es faça malbé per episodis esporàdics i maldestres de menysteniment o de poca empatia, típics d'una metròpoli barcelonina que ha desdenyat històricament tot allò que passa per sota de l'antic peatge de Martorell
La fundació del Partit Socialista Francès ha fet una proposta molt grandiloqüent, però que no resol cap dels greus problemes que l'esquerra europea té per a recuperar el seu lloc en la societat
La nació, la nostra, fins i tot en els moments més complicats, és com aquelles plantes que creixen enmig de l'asfalt: no les ha plantades ningú, no les rega ningú, no en té cura com caldria ningú, però hi són, persistents i tossudes com la vida
Paiporta va ser l'escenari ahir d'una presentació molt especial del llibre d'Esperança Camps, el segon de la col·lecció de llibres de VilaWeb
S'han arribat a creure que participar en el poder espanyol era un mitjà per a avançar en els seus objectius, però en realitat això s'ha convertit en el seu únic objectiu
Tenim la convicció que cada història mereix ser narrada amb respecte, que cada víctima mereix ser acompanyada amb delicadesa, que cada catàstrofe que vivim ens interpel·la no solament com a informadors, sinó com a éssers humans
Barceló i Boye emmarquen amb molta precisió la greu crisi a què s'ha abocat l'estat espanyol, tant del punt de vista històric, aportant un relat coherent en el temps, com del punt de vista dels esdeveniments recents