Pedro Sánchez: la trencadissa del funàmbul aclaparat
Només amb el moviment que ja ha fet, Pedro Sánchez projecta, en un moment especialment crític, una ombra gran sobre la seua figura, sobre el PSOE... i el PSC
En la llista dels ministres de la nova etapa de Pedro Sánchez es mantenen els dos més relacionats amb la repressió contra Catalunya. I això no pot ser un error
Aquests dies veiem com la dreta espanyola va carregant-se d'arguments per a exercir la violència, per a justificar la violència. Obertament i sense dissimular
A Pedro Sánchez no li serà fàcil de fer allò que li plaga, com fins ara. I al final la gent, el carrer, l'activisme independentista, tindrà molt a dir sobre la seua supervivència
Ahir vam viure el primer dia del debat d'investidura de Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol. Amb alguns detalls molt interessants, mirats de la banda catalana
El PSOE aconsegueix l'única cosa que li importava mentre l’independentisme s’entesta a seguir el camí més autodestructiu possible
Llegint la llei d'amnistia tens la sensació que el legislador es posa la bena abans de la ferida. És escrita pensant de quina manera el poder judicial no la rebentarà
A Madrid, hi ha gent de pes que ha començat a llegir l'acord polític entre el PSOE i Junts i s'estira els cabells pensant en les conseqüències del relat que s'hi plasma
It is not a legislative agreement; it is not a pact typical of any European democracy, but it has the structure, the technique and the narrative of a peace agreement, signalling only the beginning of talking.
Això no és un acord de legislatura, no és un pacte típic de qualsevol democràcia europea, sinó que té l'estructura, la tècnica i la narrativa d'un acord de pau, que tan sols significa l'inici de converses
Com més dies passen, més clar es veurà que el PSOE va cometre un error històric quan, davant la proposta política de l’independentisme català, va tombar cap al feixisme i va violentar les regles elementals de la convivència democràtica
El PSOE passa a ser considerat criminal per una societat, l'espanyola, alimentada amb la idea que renegar de la unitat d'Espanya no és cap opció política sinó que és un crim. Ells mateixos tenen bona part de culpa d’això que els passa
Aquestes darreres hores, amb les acusacions sobtades de terrorisme contra el Tsunami i amb la rebel·lió oberta del CGPJ, s’ha demostrat que el PSOE no pot garantir res d’allò que promet. I de què serviria investir Pedro Sánchez en aquestes condicions?
La ‘lawfare’ és política i converteix en polítics tots els fets que toca i contamina. Més encara en el cas espanyol, en què l'estat n'ha fet un ús proactiu, si més no d’ençà del 2014, abans que l'independentisme pogués ni tan sols actuar
En les intervencions dels dirigents socialistes queda clar que no tenen cap voluntat de fer autocrítica respecte de la seua actuació del 2017 ençà, i així és molt difícil d’avançar en cap punt
Fins ara Sánchez ha tingut un camí plàcid i ha hagut de cedir molt poc, i en coses que no són substancials. Ara veurem com reacciona en la darrera fase, que és la substancial
El PSOE no pot perdre de cap manera el govern d'Espanya, si no vol fer perillar la seua existència
Estellés no parla d'un poble en abstracte, de qualsevol poble. Parla del nostre, i parla del nostre en el context d'intent d'aniquilació que representa la guerra de Franco i la posterior dictadura, perpetuada institucionalment pels borbons
Tot això que ha passat de dissabte ençà és una victòria amb tots els ets i uts de l'independentisme, que doblega el PSOE per primera vegada des del 2017
A l'exili se n’hi anà un xiquet que pràcticament no havia tingut temps ni d'entendre per què el perseguien amb tanta ferocitat. I ara ha tornat fet un autèntic líder, gran, enorme, amb el cap clar, amb les idees treballades
La seua millor opció és ser president ara. Ell deu saber per què l'engega a rodar...
Tot és pensat, de la Moncloa estant, per acabar deixant el mínim espai de maniobra al president Puigdemont i fer que tota la pressió recaiga sobre ell, per fer-li tan difícil com siga possible de dir que no, sense haver de concedir res
La independència és l'única garantia de normalitat, que ens tracten amb normalitat, de ser normals. I el recel de països com Letònia contra el català no fan sinó posar-ho en relleu
Ser nació és el fet substancial, del qual es deriva la condició provisional de minoria nacional
En les negociacions per a la investidura sembla que s'ha escolat una altra qüestió: alguna forma de reconeixement oficial per part d'Espanya de la minoria nacional catalana. Jurídicament, seria molt important, però també políticament podria marcar un abans i un després
Pagava la pena que el president Aragonès es prestàs a fer aquest anunci publicitari, sobretot veient que s'hi perdia tant i que s’hi podia guanyar tan poc?