Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
ERC és un partit partit, esquerdat, segurament de manera irremeiable. I la polèmica encetada per Joan Tardà sobre l’abandó de la independència com a objectiu no fa sinó certificar-ho
Ni els tres governs autonòmics ni els dos governs estatals no han pogut aprovar un pressupost enguany, i sembla que no en seran capaços. I això és una degradació molt perillosa del sistema democràtic
Vistes les noves maniobres contra el Barça, cal demanar-se per què el futbol ha de respectar unes fronteres estatals si cap més empresa europea ja no les respecta
Mazón, aquesta volta, no ha tingut cap més remei que empassar-se el seu programa electoral, la seua fòbia a la llengua i la seua ambició lingüicida, i ha hagut de fer la meitat important del missatge de Cap d'Any en català
Fa temps que ja no treballem únicament pensant en l'endemà sinó també en els trenta anys vinents d'aquest diari i en el paper que haurà de tenir com a mitjà, en un món tan canviant, i com a diari nacional dels Països Catalans
Ho sabem tots, però ens ho diem poc: si Catalunya, el Principat, avui és part d'Espanya (encara), tan sols es pot explicar per l'ús continuat de la violència política
El Consell de la República és una institució que es pot haver fet malbé i que passa moments molt difícils, però que té, per la seua constitució mateixa, aspectes crucials que encara juguen a favor seu
L'ambició i l'afany de poder dels polítics actuals ha fet que els "oportunistes, desesperats i incompetents" vagen arrossegant-se anys i panys a la recerca de nous càrrecs i pagues, sense gens de dignitat personal ni respecte a la dignitat de la responsabilitat política que havien ocupat
La reacció a aquest atemptat posa en relleu fins a quin punt la representació dels musulmans com una amenaça oculta recorda la pitjor història europea amb les teories de la conspiració contra els jueus
Hi ha moments en la vida política que, simplement, és impossible d'aguantar impertèrrit les provocacions
Amb la llei d'amnistia aprovada al parlament espanyol ja no hi ha cap causa judicial contra Puigdemont que puga ser adduïda com a explicació de l'anormal comportament dels socialistes envers ell
El català és l'única de totes les llengües sense estat d'Europa que guanya parlants. Perquè alguns països fabriquen fills d'una manera molt més nombrosa i eficaç que nosaltres, però cap no els adopta tan bé
Una part dels ciutadans ja no podem aguantar com si no passàs res els discursos previsibles i el control obsessiu que els partits polítics intenten d'exercir sobre la voluntat popular i les seues formes d'expressió
Junqueras és qui ha dirigit i qui identifica en la seua persona el canvi de política d'Esquerra després del 2017, que ha portat el partit al cul-de-sac en què es troba avui.
La batalla dels batlles per la llengua exemplifica que hi ha conflicte, un conflicte obert, irreductiblement nacional, entre França i Catalunya. Que continua
Paradoxalment, el sistema capitalista, evidentment descontrolat, es va convertint a una gran velocitat en un perill per al sistema mateix
Els rivals queden marcats per totes les nostres victòries passades, com ho certifica el sobtat tomb en relació amb la llengua executat ahir per la presidenta del govern balear
El procés d'independència no es pot fer si no es fa, també, contra el PSOE
Els socialistes, en la seua línia habitual, van arreplegar els vots que necessitaven de Junts i es van desentendre, un minut després d'haver-los obtingut, de la sort dels seus socis. Ara la situació és insostenible
La sorpresa de dimecres és que l'esquerra francesa ha dit prou a la pinça al nas i ha deixat despullat Macron, que, com Sánchez, malda per tenir el poder personal i únic, al preu que siga
Visc en primera persona els mateixos sentiments que, aquestes darreres dècades, les dones m'havien ensenyat que elles vivien i que jo, fins ara, tan sols havia pogut assumir intel·lectualment
La violència sistemàtica és una eina cabdal de desorganització, de destrucció fins als fonaments d'una societat, i això que passava al servei militar responia a aquest propòsit
Sánchez i Macron han descobert que tot és possible, però no tot és sostenible
Forma part de la bona educació respectar els grans i agrair-los la feina feta, però això no pot ser contradictori amb la crítica política
Ara la cosa és saber fins on voldran Mazón i el sistema de partits mantenir el torcebraç amb el poble valencià
El Parlament de Catalunya, per desgràcia, continua atrapat en un format adoptat en els principis de la transició, que no té en compte les especificitats pròpies de la societat catalana ni el pas dels anys, ni l'evolució de la política o d’aspectes com la capacitat de comunicació personal
Ja no són les dones que han de demostrar que hi van oposar resistència: ara és l'home que ha de demostrar que hi va haver consentiment
Veure actuar el PP amb el desenfrè, la desimboltura i la procacitat amb què actua al País Valencià o a les Illes provoca a qualsevol ànima civilitzada una profunda inquietud
Mentre mig món s'escandalitza amb el film de Ronan Farrow i descobreix el comportament antidemocràtic de l'estat espanyol, ERC i Junts sostenen a Madrid l'home i el partit que ha ordenat d'espiar-los
El PSOE ha manat 27 dels darrers anys a l'estat espanyol i no ha fet res per a resoldre el problema de l'habitatge. No calen solucions màgiques, perquè hi ha solucions polítiques per a aconseguir-ho
Considerar que les actuals fronteres autonòmiques equivalen a la nació catalana implica acceptar que Catalunya no és una nació, sinó tan sols allò que els espanyols i els francesos diuen que és Catalunya
Amb les dades que tenim ara, encara no es pot confirmar que siga cert, aquest llançament · Si es confirma, seria el pas més perillós cap a una guerra mundial nuclear que s'haja fet mai
Els catalanoparlants no necessitem igualtat sinó compensació. No necessitàvem la despenalització de la persecució contra la llengua, sinó el reconeixement de la persecució contra la llengua i, per tant, la reparació consistent del mal fet contra nosaltres. No necessitem ser iguals, sinó ser nosaltres
Illa sap que no serà mai un president normal i corrent, un més en la llarga llista de presidents de la Generalitat, tan ensopit i poc noticiable com els altres, mentre el president Puigdemont no ho vulga. Puigdemont és l'amo de la seua por
En un moment de desafecció cap a la democràcia tan gran com l'actual és extremadament irresponsable i perillós no fer tant com siga possible per descavalcar Mazón de la presidència. Perquè porta a preguntar-se, ni més ni menys, de què serveix el sistema
Recuperar la confiança dels electors independentistes és una missió impossible per a Esquerra si la persona que hi posen al capdavant és Oriol Junqueras
Si tres fets així d'extraordinaris passen pràcticament en el mateix temps i espai, a mi em sembla molt difícil no relacionar-los
Deixar un espai públic a les mans de l'extrema dreta perquè hi ha molta gent d'extrema dreta no sembla una manera molt eficaç de combatre la influència de l'extrema dreta
El problema de l'esquerra catalana és que la dissonància entre les revolucions que proclamen de paraula i el seu comportament quan la revolució truca a la porta és massa gran
Sense el suport sempre gratuït de Compromís, Més, ERC i Junts, sense que acudissen a besar-los la mà cada volta que els cridessen amb falses promeses, el PSOE no podria governar