L’etnocentrisme parisenc: una dura lliçó a aprendre
Una obra demolidora de l'historiador bretó Jean-Jacques Monnier explica fins a quin punt ha estat cruel i violenta la construcció dels estats centralitzats europeus
Ningú no té el dret d’opinar sobre una decisió que, en definitiva, tan sols pot ser personal o ha de ser presa d'acord amb l'organització a què pertany cadascú. Però sí que podem recordar, tots, que en política hi ha comportaments sensats i n’hi ha que no ho són
La mort de Catalunya, la mort dels Països Catalans, ha estat tan repetidament anunciada i assumida, li han cantat les absoltes tantes voltes, que ja no hauria de fer gens d’impressió i més aviat la gent s'ho hauria de prendre com una broma
Som iguals o no som iguals? I si som iguals podem fer igual que va fer Pedro Sánchez quan va perdre les eleccions espanyoles o aquesta gosadia és una actitud reservada als "superiors" i impròpia dels "inferiors"?
La guerra interna per l'hegemonia, que tant de mal ha fet a l'independentisme, és superada i Puigdemont pot encapçalar un rearmament amb vista a l'octubre, que li reclamarà molta generositat, però també molta ambició
Oliu va ser un dels puntals clau de la repressió civil contra el poble de Catalunya: es va endur la seu legal del banc de Sabadell a Alacant per fer por a la gent. Per posar la por al cos als ciutadans de Sabadell, a la gent del Principat. Per atemorir-nos per les conseqüències de la llibertat. No crec que això es puga oblidar
La cosa, ara, consisteix a burxar per no pensar. I atacar l'altre més que no defensar la teua posició. Fixeu-vos-hi, perquè fa feredat i si no som capaços de rectificar tot això tindrà conseqüències greus
En referència als records necessaris que fan la nació, el dol és millor que els triomfs, perquè acaba imposant deures i obliga a un esforç comú en el futur
La llei electoral impedeix de publicar més enquestes a partir d'aquesta mitjanit
A mesura que avança la campanya, la CUP, un espai fonamental de la pluralitat del moviment independentista, va entrant en una posició electoral com més va més perillosa
A diferència d'allò que passava fins ara, els vets encreuats al parlament fan pràcticament impossible cap majoria absoluta i forcen governs minoritaris, en què l'independentisme té més capacitat d'arribar a acords
El sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió, contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació
La gran pregunta és si els indecisos i abstencionistes independentistes s'espolsaran la son de les orelles i reaccionaran per evitar la Catalunya del president Illa
Només cal constatar, per exemple, com és de diferent poder fer actes públics a la ciutat que vulgues o anar a passejar per allà on vulgues o no; triar el cap de llista que vols o no
L'enquesta diària de VilaWeb mostra uns escons clau en disputa a cada circumscripció
La cosa més preocupant és saber si, en realitat, el president del govern espanyol no deu tornar a començar una de les seues conegudes ziga-zagues ideològiques, ara cap a la dreta
Ara cal una reacció de ràbia profunda contra el joc brut de Sánchez, que desferme una mobilització històrica de l'independentisme a les urnes. O tindrem Illa de president, amb totes les conseqüències
Els socialistes no tenen credibilitat per a parlar de regeneració i Pedro Sánchez encara menys, sobretot després d'aquest engany insòlit als ciutadans
Els votants socialistes no tenen el cap a Catalunya. Voten amb el cap a Madrid, amb la televisió connectada a Madrid i amb la referència de Madrid i de les coses que passen a Madrid com a única vàlida
El PP i Vox tenen la majoria dels escons a les Corts Valencianes, però no tenen la majoria política, i encara menys la majoria social, com es va demostrar ahir en la gran manifestació que es va fer a València
Us expliquem tots els detalls i aspectes que s'inclouen en el 'tracking' diari fet per EM Analytics i publicat per VilaWeb
Seria ridícul que els partits independentistes votassen a favor en una qüestió de confiança de Pedro Sánchez amb l'argument de salvar una llei d'amnistia que Pedro Sánchez ja es va cobrar abans, en el vot de la investidura
L'Espanya desestructurada, encrespada, intervinguda, sense democràcia que ara denuncia Pedro Sánchez és una gran oportunitat per a Catalunya, per a l'independentisme català
Només amb el moviment que ja ha fet, Pedro Sánchez projecta, en un moment especialment crític, una ombra gran sobre la seua figura, sobre el PSOE... i el PSC
De moment la campanya és ben encarrilada per a l'independentisme i les enquestes confirmen la tendència: la majoria absoluta és a l'abast i Salvador Illa no es desenganxa prou per a estar tranquil
Escoltant els discursos dels partits bascs, diumenge, feia tota la impressió que deixaven la independència per a d'ací a cent deu anys més
La capacitat demostrada per Xavier Trias i Ernest Maragall per a bastir un acord és la prova que és possible, tot i que serà molt i molt difícil
Això que li passa a Bildu ensenya que quan comences a renunciar mai no renuncies prou per als qui et volen derrotat, que sempre faran tant com convinga per humiliar-te
Per què, tractant-se de la mateixa llengua, el català pot ser defensat de manera eficaç per les institucions andorranes i no per les de la resta del país?
Us expliquem quines diferències hi ha entre els uns i els altres, i també us oferim uns quants mapes per a aprofundir en la qüestió
Per a una nació com la catalana tenir un ciutadà com Josep-Maria Terricabras ha estat una sort enorme, immensa
Un dels problemes de les nostres campanyes electorals és aquesta tendència dels polítics a mirar d’esgarrapar un parell de vots tocant sempre la ratlla del camp
L'extrema dreta, camaleònica i aprofitada sempre, ha trobat en la ràbia de l'independentista de peu el canal per a entrar en la nostra societat. Aquell canal que no havia existit mai per a ells en el nostre país. I això cal explicar-ho i denunciar-ho
L'Iran havia de respondre a l'atac israelià a la seua ambaixada a Damasc, però ha triat una forma d'atac moderada, gairebé simbòlica. Però és la primera vegada que l'Iran i Israel s'enfronten cara a cara i això marca un abans i un després.
Acusar un periodista de terrorisme perquè sap coses és com acusar un bomber d’apagar focs o un metge de salvar vides. Saber coses i explicar-les és la raó d’aquest ofici
Fa vergonya que l’independentisme, cada volta més fragmentat i malaltissament enfrontat, no puga estar unit ni en moments d'aquesta extrema gravetat, quan la repressió torna a colpejar el país
Explicant per endavant què farà si no pot formar govern, Puigdemont es comporta com un polític europeu normal, que parla obertament als electors i se sotmet, sense recança, al seu veredicte
L'independentisme ha fet moltes coses bé, i una ha estat eliminar del mapa aquella cosa del federalisme: ja no en queden i és bo de celebrar-ho, deu anys després de la visita de Turull, Rovira i Herrera al congrés espanyol
Una part del possible electorat de Puigdemont no crec que se senta còmoda amb la configuració d'unes llistes tant de Junts. Però caldrà veure què passa en la campanya, perquè la seua figura, per als espanyols, encarna la confrontació
Israel ha malbaratat el corrent de simpatia que va rebre després del brutal atac d’Hamàs amb una guerra desproporcionada a Gaza que és a punt de convertir-lo en un estat pària internacionalment
Els espanyols, i molt en particular els socialistes, tenen el costum estrany de ser estat quan els convé i no ser-ho quan no els ve de gust