Banc Sabadell? Doncs mira, jo no ho oblide

  • Oliu va ser un dels puntals clau de la repressió civil contra el poble de Catalunya: es va endur la seu legal del banc de Sabadell a Alacant per fer por a la gent. Per posar la por al cos als ciutadans de Sabadell, a la gent del Principat. Per atemorir-nos per les conseqüències de la llibertat. No crec que això es puga oblidar
  • Quines possibilitats de reeixir té l’OPA al Sabadell? La píndola de Jordi Goula

Vicent Partal
09.05.2024 - 21:40
Actualització: 10.05.2024 - 20:31
VilaWeb

L’intent d’OPA hostil del BBVA contra el Banc Sabadell ha alçat molta polseguera aquestes darreres hores. La coincidència amb el final de la campanya electoral ha ajudat a amplificar-la, perquè els candidats han hagut de prendre posició. Cosa que han fet la immensa majoria, amb un discurs sorprenentment homogeni –que m’ha desconcertat, especialment per part dels partits que es reclamen independentistes.

Perquè em sorprèn, sincerament, la poca memòria dels independentistes respecte d’allò que va fer el Banc de Sabadell, no tan sols el Primer d’Octubre –que ja va ser gros–, sinó abans. Que ens en recordem o no, que Josep Oliu es va dedicar a fer de bruixot alquimista, reclamant i promocionant un “Podem de dretes” que havia de ser Ciutadans i que ha acabat essent ni més ni menys que Vox?

Jordi Goula, que segueix la crisi tot aplicant-hi el seu gran mestratge periodístic, explicava en aquest article d’ahir per quines raons, objectivament, calia rebutjar aquesta operació contra el Banc Sabadell. Hi estic d’acord. Però de posar-hi seny a defensar, com volen alguns –no en Jordi–, un personatge com l’Oliu hauria d’haver-hi un tros llarg. I no és incompatible defensar-lo contra aquesta maniobra i, alhora, tirar-li a la cara tot allò que va fer la tardor del 2017.

Perquè Oliu va ser un dels puntals clau de la repressió civil contra el poble de Catalunya. Ell va maniobrar tant com va saber per impedir que el parlament proclamàs la independència després del Primer d’Octubre. I per això, entre més coses, es va endur la seu legal del banc de Sabadell a Alacant. Per fer por a la gent. Per posar la por al cos als ciutadans de Sabadell, a la gent del Principat. Per atemorir-nos per les conseqüències de la llibertat.

Algú dirà que això ara no toca, que retraure-li coses com aquestes al Banc Sabadell avui és ser massa primmirat. Supose que ja s’entén que no hi estic d’acord. Però vull afegir-hi una altra cosa: Josep Oliu com a gestor i el Banc Sabadell com a empresa van cometre un error estratègic monumental posant-se al servei de Felipe VI. Un error de governació que, si més no a parer meu, els desautoritzarà per sempre com a empresaris i els anul·la com a estrategs.

Perquè, abandonant els catalans, deixant de banda el país que el va crear i la seua gent, el Sabadell –com La Caixa– va perdre l’escut principal que el protegia: ser un banc català. El va perdre perquè va perdre tota la credibilitat com a institució. Però també perquè, deixant de ser un banc català, va passar a ser un banc qualsevol, un de tants, i va malmetre el plus de ser i de representar, d’alguna manera, Catalunya. I això, exactament això, ara ho paga, entre llàgrimes cíniques de cocodril.

 

PS1. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué La tertúlia proscrita. La podeu veure ací.

PS2. Avui, últim dia de la campanya electoral, publiquem la darrera entrevista que hem fet als candidats, en aquest cas a la cap de llista de la CUP, Laia Estrada: “Ens podem entendre amb Puigdemont si vol reprendre la independència i no restituir CiU”.

PS3. Durant aquesta campanya, i diumenge també, la redacció de VilaWeb ha fet un esforç extraordinari per a ajudar-vos a decidir. Estic especialment orgullós de les entrevistes, dels dossiers, de les enquestes, de la manera com hem seguit l’actualitat, de la portada d’eleccions i del compromís clar i contundent que hem demostrat amb el país, amb la democràcia i els drets humans, seguint la nostra declaració de principis. Seríem morts si mai VilaWeb no s’atrevís a jugar-s’ho tot per les raons que ens van dur a fundar aquest diari. I per mantenir-nos vius us demanem el vostre suport.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor