06.05.2024 - 21:40
|
Actualització: 06.05.2024 - 21:58
Ahir, dues hores abans d’acabar-se el termini legal de publicació d’enquestes electorals, VilaWeb va rematar la publicació diària d’un tracking electoral d’ençà del primer dia de la campanya.
Per desgràcia, a partir d’avui ja no és possible, de manera legal, de continuar-lo publicant i, per tant, no podrem continuar analitzant pas a pas el desenvolupament de la campanya a mesura que s’acosta el final.
Però si l’heu seguit tots aquests dies, deveu haver observat amb quina facilitat petites variacions en el tant per cent de votants poden causar moviments de pes, canvis importants.
Una de les raons que ens van fer decidir de publicar l’enquesta va ser precisament aquest factor: ensenyar com es mouen els processos electorals, que s’entenga que les eleccions no són una nit màgica, sinó el fruit de càlculs molt ajustats i de decisions molt meditades. Perquè, segons com es combinen, molt pocs vots poden ser decisius.
I en posaré un exemple concret, que em preocupa avui, i que reflecteix aquesta darrera enquesta: les dificultats de la CUP per a mantenir-se dins el parlament. Els anticapitalistes pateixen a mesura que avança la campanya i ahir van perdre els escons que tenien a Lleida i Tarragona, de manera que restaren en el mínim històric de 4 diputats –3 per Barcelona i un, dels dos que tenien, per Girona.
Allò que crida l’atenció –i que vosaltres mateixos podeu comprovar en la documentació que acompanya l’enquesta– és que en aquestes dues circumscripcions la CUP obté pràcticament el 5% dels vots i, malgrat això, podria acabar sense representació.
És evident que la CUP ha comès molts errors, que segurament els paga ara. Però també és evident que ocupa un espai imprescindible en la pluralitat del moviment independentista –moltes decisions seues han estat clau en el passat, però fins i tot avui dia ens n’ofereix exemples excel·lents: la manera de governar Girona n’és un, crec que indiscutible.
Dissortadament, vivim un moment de crispació molt elevat dins l’independentisme, de fa mesos i potser algun any i tot. I això alguns independentistes s’ho prenen com una batalla en què els fa més feliços guanyar l’altre que guanyar Espanya. Fins i tot n’hi ha que ni tan sols aspiren a guanyar ells i es conformen a celebrar la derrota d’altri, com si tot el sentit de la seua vida fos remugar i rebufar.
Estic segur que diumenge hi haurà qui s’alegrarà si aquest partit o aquell altre s’enfonsa. I per això m’agradaria recordar una cosa ben simple: el país ha estat més fort i audaç quan tothom ha caminat al mateix pas i ha sabut sumar. I un possible exemple d’això, molt important avui, quan ho passen malament, és l’encert que va tenir la CUP quan obligà el president Puigdemont a convocar el Primer d’Octubre. Res no hauria estat igual, sense ells.
PS1. En la llista d’entrevistes als candidats a les eleccions, avui és el torn d’Alhora i Clara Ponsatí, un altre partit necessari que en aquesta campanya és massa víctima de l’ostracisme dels mitjans.
PS2. Amb Alexandre Solano hem fet aquesta Pissarreta per a comentar l’experiència d’aquests dies de publicació de l’enquesta diària.
PS3. Una iniciativa de tant d’impacte com l’enquesta no seria possible sense el suport econòmic dels subscriptors. Per fer de VilaWeb aquell diari excepcional que somniem, ens cal més ajut. Penseu, per favor, si us en podeu fer subscriptors.
