L’hora de fer política: no és inevitable que governe el PSC

  • Som iguals o no som iguals? I si som iguals podem fer igual que va fer Pedro Sánchez quan va perdre les eleccions espanyoles o aquesta gosadia és una actitud reservada als "superiors" i impròpia dels "inferiors"?

Vicent Partal
13.05.2024 - 21:40
Actualització: 14.05.2024 - 12:53

Portrait du colonisé, précédé du portrait du colonisateur és un llibre especialment interessant d’Albert Memmi, un autor que va explorar la relació –a parer seu, indivisible– entre colonitzadors i colonitzats. Per a Memmi (jueu tunisià, educat a l’Algèria revolucionària, professor a França i home molt compromès amb la independència del Quebec), el colonitzador tan sols existeix si el colonitzat assumeix la seua condició d’ésser inferior “necessitat de guia i civilització”.

L’alliberament, per tant, segons Memmi, requereix primer de tot una reacció psicològica: cal entendre que som iguals i que, per tant, podem fer les mateixes coses, totes, que fan ells.

I avui tenim davant la prova del cotó-en-pèl. Salvador Illa ha guanyat les eleccions, però no té pràcticament opcions de ser president. La seua única possibilitat real és un pacte PSOE-Comuns-PP, que hauria de comptar, a més, amb l’abstenció activa de Vox. No sembla fàcil que ho aconseguesca. I tanmateix ja s’ha engegat tota la maquinària mediàtica i política per a donar per feta la seua victòria i la fi de l’independentisme. Com si això fos l’única cosa que pot passar. Inevitable.

Carles Puigdemont, tanmateix, ha contraatacat. Ahir va anunciar que presentaria la seua candidatura a la presidència. Tampoc no ho té a l’abast ni li serà fàcil. La seua opció és un acord amb Esquerra i la CUP, però també necessita l’abstenció d’un tercer, en aquest cas el Partit Socialista mateix. Ara, i això és important, Puigdemont proposa un acord clarament més coherent que el d’Illa, un que no necessita frankensteins parlamentaris ni acords impossibles que l’endemà deixaran de servir.

Les dues opcions són extremadament difícils i és possible que els dos fracassos obrin la porta a noves eleccions a l’octubre. Però, seguint Memmi, ara mateix el fet fonamental és que l’independentisme reaccione psicològicament. Que ens espolsem la submissió intel·lectual.

Escolteu: som iguals o no som iguals? I si som iguals podem fer allò que va fer Pedro Sánchez quan va perdre les eleccions espanyoles, o bé aquesta gosadia és una actitud reservada als “superiors” i impròpia dels “inferiors”?

A les últimes espanyoles Feijóo va obtenir 136 escons i Sánchez 122 (catorze menys). I tanmateix Sánchez va ser capaç, de manera legítima, de provocar una situació que el va fer president a ell i va evitar la presidència de Feijóo.

Ara el PSC n’ha obtingut 42 i Junts 35 (set per sota) i la pregunta aleshores és per quins set sous Puigdemont no ha de tenir el dret de “fer política” i provar de guanyar la presidència, fent servir sense pietat totes les armes que té a la mà? Ep! Exactament igual com Sánchez va fer servir tot el seu arsenal i més per a revalidar-se a la Moncloa.

Jo dic que no hi ha excuses possibles ni cap argument per a impedir-nos de fer política. Llevat que nosaltres –els independentistes– assumim voluntàriament i dòcil el paper de colonitzats. De febles. D’indignes de participar en la política.

PS1. Una nit electoral és més complicada que no sembla i la sort també hi juga. En aquest cas, la loteria ha tocat tota a can PSC. Tres escons dels quatre darrers, per una xifra ridícula de vots, van caure al sac del PSC i, altrament, el resultat hauria estat molt diferent. Llegiu-ho een aquesta notícia.

PS2. L’enquesta diària d’EM Analytics que ha publicat VilaWeb durant aquesta campanya electoral ha estat la segona de divuit a acostar-se més al nombre de vots i la tercera a acostar-se al nombre d’escons. VilaWeb ha fet un esforç enorme en aquesta campanya, que ha estat possible gràcies al finançament que rebem dels nostres subscriptors. Ara cal més que mai un diari independentista, professional, rigorós i compromès. Ajudeu-nos a créixer fent-vos-en subscriptors si encara no ho sou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor