28.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.04.2024 - 21:50
Aquest estranyíssim parèntesi de cinc dies encetat per Pedro Sánchez s’acaba avui. Parlant amb tot de gent de Barcelona, de València i Madrid –polítics, periodistes i gent de l’entorn–, tan solament puc dir que ningú no té ni idea de què passarà. És insòlit, jo diria que en la política europea i tot, però és així. Ni una filtració, ni un rumor ni res de res. Sánchez s’ha tancat en ell mateix i sembla que ni els seus col·laboradors més íntims no hi han tingut accés ni saben què pensa fer.
Però, ara com ara, i esperant a veure què passarà i com canviarà la campanya electoral catalana, la peculiar reflexió de Sánchez va molt bé al PSC. Ahir el segon lliurament de l’enquesta electoral diària de VilaWeb reflectia una pujada de dos escons dels socialistes, que n’arrabassaven un a Girona a ERC i un a Barcelona a la CUP, i augmentaven de gairebé un punt el total de vots. Això és molt. Moltíssim. I té una sola explicació: el xou de Sánchez i la crida tan melodramàtica organitzada ahir pels socialistes espanyols perquè es quede –recordeu que l’enquesta és diària i, per tant, la publicada ahir, diumenge, es féu dissabte, mentre al carrer de Ferraz de Madrid se succeïen els discursos i les manifestacions.
Però ja veurem què passa avui, amb què ens sorprèn aquest home i quin impacte té la decisió que prenga sobre la campanya electoral catalana –un impacte que es reflectirà prou bé en l’enquesta que publicarem demà i sobretot en la que publicarem despús-demà, dimecres. Igual que ara ha enfilat els seus al cim, Pedro Sánchez demà pot baixar-los a l’infern.
Ara com ara això que ha aconseguit el Partit Socialista és molt: espanyolitzar la campanya de les eleccions catalanes fins a un extrem mai vist. Però, alerta, que això no és tan sols pel xou: hi ha una tendència que ja ve de lluny.
En part, aquesta espanyolització de la campanya és conseqüència de la situació de fet que es va crear el 2015 i que s’ha afermat molt del 2017 ençà: el Parlament de Catalunya és una cambra binacional, on els catalans votem els nostres partits i els espanyols els seus, sense molta barreja entre els dos blocs, com si fossen dues conteses separades. Paral·leles. Dues conteses separades, però sobre el mateix cens electoral.
I d’ací ve també que els votants socialistes –ja arrenglerats definitivament i per sempre més en el bloc espanyolista– no pensen en el seu vot tenint en compte el mal funcionament dels trens de rodalia, l’espoliació fiscal, la situació de la sanitat i l’escola. Ni tan sols tenint en compte el perill que podria significar per a ells una victòria independentista, sinó pensant què passa a Madrid. Són –una bona part– uns votants que ja no tenen el cap a Catalunya. Voten amb el cap a Madrid, amb la televisió connectada a Madrid i amb la referència de Madrid i de les coses que passen a Madrid com a única vàlida. Per dir-ho de manera gràfica, no voten Illa sinó Pedro. Un sucursalisme electoral, que no s’enganye ningú, especialment perillós per al nostre país.
PS1. L’enquesta d’avui la publicarem al vespre, a les 20.00. Estigueu atents.
PS2. Hem començat les entrevistes electorals amb els principals caps de llista, fetes per Josep Casulleras. Avui publiquem la primera, amb el president Pere Aragonès. La podeu llegir o veure-la sencera en vídeo en aquesta pàgina.