El xou de Sánchez va bé als socialistes a Catalunya

Continuo pensant que és un xou molt ben estudiat, arriscat, però planificat. La política ja no es mou al voltant de propostes concretes sinó que apel·la bàsicament a les emocions. Les propostes haurien de fer veure als espanyols empadronats a Catalunya que el govern espanyol, qualsevol, els maltracta igual que als catalans. En canvi, aquesta espècie de declaració d’amor, aquest intent d’humanitzar-se d’en Sánchez i aquest teatret dels cinc dies de desaparició va directe al centre emocional del cervell per generar una reacció d’empatia. I, com sempre, qui hi perdrà serem els catalans.

A CASA, JA SOM INDEPENDENTS
Molts, ja som independents del regne d’Espanya instaurat pel dictador Franco perquè no volem dependre de les elits franquistes que des de Madrid (concepte) practiquen el genocidi econòmic, el genocidi jurídic i el genocidi cultural contra els Països Catalans, i no és d’ara, com diu Partal, hi ha una tendència que ja ve de lluny.
Diguin el que diguin els socialistes-republicans-sumar-populars-en común podemos, no votarem a ningú ni de dretes ni d’esquerres (concepte) que es conformi a suportar la dependència de les elits franquistes que sobreviuen gràcies a la pau autonòmica.
En aquesta campanya electoral, no llegirem entrevistes ni declaracions que es fan des del punt de vista de l’autonomia amb dependència de l’estat espanyol, perquè sigui quin sigui el resultat de les eleccions, a casa ja som independents.

A veure q passa demà, però si després d tot el q ens han fet, i el q ens fan, guanya Illa, potser estic molt equivocada, però també és necessari q tots aquests espanyols q voten psc perquè no creuen en la independència, tastin la degradació, q pujarà, no ho dubteu, i ara no podran culpabilitzar als indepes. En el fons creuen q la culpa d tot el q ens fa l’estat és culpa dels q ens varem voler anar d’aquest pais miserable, però en quan tot estigui “normal”, es notarà molt, i tot serà millor, perquè tots son espanyols i compatriotes. Han d tastar el seu error, nosaltres no els podem convencer, ells si, amb el seu actuar faxenda i la seva cobdicia.

Votar algú perquè et faci la independència només pot passar a un indret anomenat Catalunya.
Els catalans hem de votar qui diu que vol la independència i la va declarar, i ha passat 7 anys a Europa parlant de Catalunya, i qui catalans i forasters residents saben qui és, què vol i a qui respecten perquè persevera i no s’ha deixat doblegar.
Ja que no som capaços de prendre amb les pròpies mans la llibertat i ho fiem a un representant, cal triar aquell que inequívocament s’identifica amb el nostre objectiu.
Si ER llavors fa president l’Illa signarà la seva fi definitiva, perquè ja no tindrà cap raó per a existir.
Per ventura algun periodista ens podria explicar, canviant de tema, si en algun punt es perd la qustòdia de les paperetes, per tal que una colla de voluntaris ens poguéssim ocupar de vetllar perquè no hi hagi tupinada?

Com a valencià nacional tot allò que passa a la nació catalana m’és propi.
.
Hi veig que hi ha unes eleccions “presidencialistes” a la manera dels EUA.
.
En què els candidats presidenciables són el 130è M.H.P. Puigdemont d’una banda i de l’altra banda un castellà de nom Pedro Sánchez.
.
De moment, tota la maquinària propagamdística colonial espaÑola recolza el candidat castellano-españuelo.
.
El 26/03/2024 vaig donar uns resultats que les males arts de la propaganda ponentina que ens empudega poden desbaratar.
.
La situació em recorda poderosament les actuacions d’en Joan Lerma i Blasco en fulminar els seus amos de Màdrix els 2 presidents socialistes que creien en el País Valencià: el President en Josep-Lluís Albinyana i en Joan Pastor. DEP, qui gairebé no sabia expressar-se en castellà.
.
En això entrà en el poder el talp franquista que colà la penúltima dictadura (1939-75) en Felipe González desballestant el federalista valencià en Rodolf Llopis i Ferràndiz al congrés a Suresnes, prop de París.
.
Sembla ser que González i el seu chihuahua-escuder, un tal Guerra, arribaren d’amagat amb cotxe “oficial” però sense distintius que els delatassen.
.
Lerma, un home gris sense cap idea pròpia ni iniciativa que valguera un quinzet en més de 45 anys apoltronat va fer de la victòria en les urnes de 1982 dels membres de l’aparell dictatorial franquista una “pica en Flandes” de la què encara viu aparcat en aquell balneari de desqueferats que és el Senado españuelo.
.
Resumint i a la vista dels paral·lelismes històrics només ens queda concentrar el vot en el nostre connacional per a rompre eixa dinàmica ja sabuda entre ell i els forasters i col·laboracionistes com Lerma, Vicent Soler, Fernández Bielsa, Alejandro Soler, Salvador Illa, Lozano, Romero, Bramon, Parlon, i tota aqueixa fauna que vendrien als seus pares per la poltrona que escalfen des que anaven amb calcetins fins els genolls quan cursaven EGB.
.
I després de les “votades” muntar un Consell/Govern d’emergència “nacional” per a la Generalitat d’Amunt.
.
Després ja ens discutirem com anem a alçar la DUI proclamada en 2017.
.
Ens en calen 72 escons dels 135 ben bragats front els realmadridistes del bloc de “marejaors” i llepafils de SUMAR+PSOE+PP+VOX+COMUNS.
.
Josep Blesa (València)

A Catalunya, els espanyolistes, unionistes o constitucionalistes, no voten o voten a PSOE, PP i VOX.
Dic PSOE perquè el PSC deixà d’existir quan Pasqual Maragall deixà la política, essent engolit per la marca socialista estatal.
Aquesta gent bo entenen, o no volen entendre, que els qui governen España des de fa quasi bé 50 anys, PSOE i PP, són els qui mantenen Catalunya en la misèria any rere any, amb un espoli continuat de l’ordre de 20 mil milions d’eros l’any més un dèficit pressupostari d’inversió amb una mitjana de l’ordre del 40% anual. No entenen que aquest espoli afecta la totalitat de la ciutadania de Catalunya, també a ells.
Tots els partits polítics, inclosos els exclusivament catalans, no volen que la ciutadania s’informi prou i tingui criteri propi. Volen ninots poc informats, o totalment desinformats, que consumeixen les píndoles “informatives” que els fan arribar a través dels mitjans de comunicació públics o privats amb clara tendència i parcialitat ideològica.
Volen que consumim reality shows, esports, cinema i cultura en general. Això sí, molt poca informació política local i de país (la que vulguis però d’internacional). Si no disposem d’informació vàlida els partits tenen molta més llibertat per fer valer els seus discursos i plantejaments esbiaixats i parcials.
El senyor Sánchez és un mestre de l’efectivisme i un manipulador consumat i avui ja veurem quin conill es treu del barret de copa.
Quant a Catalunya, questes eleccions avançades han salvat Esquerra d’una desfeta històrica, doncs han desactiivat els moviments independentistes que s’estaven preparant per al febrer de 2025, la qual cosa, de retruc ha beneficiat Aliança Catalana i el seu discurs populista i xenòfob.
N’estic fart i fins els collons dels tres partits independentistes tradicionals, doncs els vaig a titllar, clarament, de mentiders i traïdors al mandat de l’1 d’octubre.
Ara bé, també tinc clar que si els socialistes guanyen i poden disposar d’una majoria absoluta unionista/espanyolista/constitucionalista, Catalunya caurà en una terrible involució quant a drets nacionals, educatius, culturals i lingüístics i trigarem molts anys a refer-nos’en, si és que ens en podem refer.
Aquestes eleccions són un veritable mal de cap per als qui tenim consciència nacional catalana, som fidels al mandat de l’1O i a la via unilateral.
Salut, Independència i República Catalana !!!

“[…] el Parlament de Catalunya és una cambra binacional, on els catalans votem els nostres partits i els espanyols els seus […]”. Aquesta realitat ha estat així des de les primeres eleccions autonòmiques, no hem hagut d’esperar al 2015 o al 2017 per tenir-ne evidències. Els immigrants castellans que hi anaven a votar no ho feien pas perquè tinguessin cap interès en participar-hi. Ho feien obeint les consignes que els enviaven des de Madrit. Per ells, les eleccions autonòmiques eren una cosa exclusiva dels catalans que no anava pas amb ells. Tampoc mai no les havien considerades unes eleccions de debò. Les menystenien al costat de les generals, de la mateixa manera que els candidats a la Presidència de la Generalitat mai no han estat els seus líders i ni tant sols s’han pres mai la molèstia de conéixer els seus noms, tret d’algun MHP odiat per ser català i no amagar-ho. Anaven als míting a veure i a escoltar en Felipe Gonzalez, en Guerra, l’Aznar o l’Anguita de torn. Al seu costat, els Iceta i els Illa, per molt que s’esforcin en cridar-los l’atenció, són uns personatges nimis, del tot insignificants. I quan ha arribat el dia de passar per les urnes, molts no se’n recorden, motiu pel qual, gràcies a la seva abstenció, sempre hi guanyaven folgadament els partits catalans. A les generals, en canvi, hi guanyava el psoe, amb les sigles psc, perquè tots aquests castellans empadronats a casa nostra sí que s’hi sentien motivats i hi anaven a complir el seu deure amb la democràcia. Malgrat dir el contrari, aquest comportament seu ha estat una manifestació obvia del seu nacionalisme. Són castellans i per a ells Catalunya és ñ, és a dir, quatre províncies sota jurisdicció i domini de Castella. I així és com volen que continuï tot. Veuen l’autonomia com una concesió que ens ha fet l’estat als indígenes de la colònia i tal com va ser restaurada, el dia que no els convingui ens la podràn tornar a treure en un pensat i fet. Mai la van lluitar ni ho faràn si ens la tornen a arrabassar. A la manifestació del 2010 per la retallada del nou Estatut no hi van ser (en Montilla una anècdota de l’efemèride). Els molesta la nostra existència, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història. Els hi molesta per una raó trivial: a fi que s’hi puguin sentir integrats, sense renunciar a ser el que són, nosaltres, els catalans, hem de deixar de ser el que som, ens hem de convertir en uns assimilats, en castellans, uniformats, en una gent sense cap tret de caràcter nacional que ens faci diferents a ells. Els poders de l’estat, comandats pel seu rei, han decidit anar a per totes, i sap que pot comptar amb els seus, amb els immigrants de la meseta que van venir perquè als seus pobles no hi tenien la mínima oportunitat per sobreviure. Ara, a diferència de les primeres eleccions, es veuen capaços de desbancar els partits catalans i col·locar-hi els seus amb l’objectiu de rematar la feina, per infringir-mos mal. Ara ja se senten motivats per anar a votar a les autonòmiques.

El què em temia, s’hi està caient de quatre potes. És un xou per a fer-se tant o més víctima que l’independentisme, però dient que aquest cop si que hi ha lawfare…passi el què passi, ja ha aconseguit el què volia: fer anar tothom a remolc seu. En escacs, política i guerra, s’ha de calcular per què fa cada moviment l’adversari, no pas pel que nosaltres voldríem que ho estigués fent. Els sociates tenen gent que pensa i se la sap llarga, en això de manipular. Pudim i ERC creuen que en saben més (els primers tenen un bon curriculum), però s’equivoquen…o ja en tenen prou amb engrunes.

ERC s’arreglarà amb el bloc espanyolista. La seva prioritat és fer un tripartit amb PSC i Comuns per, des d’aquesta posició de domini (institucions, mitjans de comunicació, càrrecs, subvencions…) anar silenciant i escombrant Junts per convertir-se en el partit hegemònic de l’independentisme.

Aquest és el somni i estan disposats a pagar el preu. L’error és que el preu, trair el país, significa la seva desfeta. Però clar, això de la desfeta, és fer-la massa llarga. Per alguns polítics quatre anys per davant tocant poder són l’eternitat. I amb l’eternitat per davant qualsevol mena d’infern és una simple quimera.

La jugada de Sánchez va adreçada als espanyols que viuen a Catalunya i que s’abstenen a les eleccions autonòmiques. Però la raó principal no pot ser tampoc aquesta (està clar que el tema de la dona no té res a veure) ja que penso que Sánchez està atrapat en una xarxa que no sap per on sortir: el primer vector son els serveis d’intel·ligència marroquins que tenen una quantitat ingent de informació i coneixent al personatge pot estar molt en fals. Ja ha pagat un preu amb la traició als saharauis. El segon vector és Puigdemont, que el té immobilitzat. Qualsevol passa que vulgui fer li representa un preu, que fins ara ha estat disposar a pagar però ara veu que se li en va de les mans. El tercer vector es el deep state qui el té al punt de mira per haver iniciat la llei d’anmistia i que volen aturat com sigui. En definitiva, està sobrepassat i podria voler marxar de tot plegat.
Ara les enquestes li son favorables perquè els espanyolistes estan amb la llàgrima als ulls per la seva dona però ja veurem quan es desvetlli les veritables raons.
Tota aquests subscriptors que posen a Puigdemont al nivell d’ERC demostren que no han entès res des de fa molt temps, i això ens perjudica a tots.

Que a les enquestes de moment guanyi el PSOE, és la resultant de l’embotiment d’immigració espanyola i sud-americana que ha fet el gobierno de Ehhhhpaña contra els catalans per a aigualir el nostre vot independentista. Espanya, amb els diners de l’espoli català paga i censa als que venen a viure a Catalunya, encara que no tinguin casa ni feina, ni futur excepte remenar escombraries. Una vegada acabades les eleccions, els enviarà cap a casa seva de la manera més inhumana possible, però els espanyols ja hauran pogut fer la seva trampa.

Millor que venir a Catalunya per obrir la campanya, P.Sanchez va tenir una idea millor. Fer.se la victima propiciatoria per tenir un bany de masses. De moment li ha donat resultat, fins i tot aupant l’intenció de vot del seu representant a Catalunya que ja deu veure que ho té molt magre.
Quants electors que votaràn a S.Illa el conèixen de veritat? El votaràn simplement perquè representa a P. Sanchez.
És un cas tant descarat de voler influir en les eleccions del 12/maig que s’hauria d’explicar a tots els mitjans.
No he cregut en cap moment que aquest cop d’efecte de P.Sanchez tingui res a veure amb ‘manos limpias’ ni amb el que se l’imputa a la seva dona.
No recordo cap altres eleccions en que un candidat necesitès tant el suport d’un President espanyol. Els propers passos que P,Sanchez façi ho acabaràn de confirmar.

Descrius bé la situació, Vicent, però hem de fer autocrítica. Aquí hi hem arribat perquè no hem sabut util.litzar la majoria del 52% . Ens hem dedicat a estúpides picabaralles de partit. En lloc de fer un govern fort d’ERC i Junts dedicant-nos a catalanitzar el país i fer passos endavant, deixant a Illa amb el seu ridícul govern a l’ombra, es varen barallar, varen trencar el govern i varen donar al PSC una centralitat i una capacitat de decissió que no tenia.
Els resultats els veiem ara. Ni tant sols hi hauria d’haver eleccions. Hauriem de continuar dominant el país mentre a Espanya es barallen.
N’hem d’aprendre molt de com fer les coses bé per anar endavant. A vegades no es pot fer tot en quinze dies i s’ha d’avançar a poc a poc però segur.

A bones hores ens preocupem de l’essencial. L’essencial és que, atesa la gran quantitat de conciutadans que no es senten connacionals nostres, calia una contínua gran campanya de comunicació per denunciar l’espoli fiscal i el baix % d’execució a Catalunya, ja que en aquest aspecte ens ho posen fàcil. Calia eixamplar la base independentista (a part de retenir els qui ja es van manifestar independentistes). Que tothom, sigui quina sigui la seva llengua, tingui clar que dependre de Madrid ens condemna a la pobresa.

Per exemple l’ANC hauria d’haver estat una gran màquina propagandística que fes això, en coordinació amb el CxR. Em vaig donar de baixa de l’ANC per aquesta absoluta i irresponsable deixadesa, i vaig començar a donar suport a Octuvre perquè ells sí que han comprès que la comunicació és vital. Però és clar, cal tenir també vies de fer arribar la propaganda, una “estructura de distribució”, i posar totes les forces disponibles al servei d’una estratègia global.

Llàstima apreciat Vicent que no fas esment lo que ha representat per la colònia catalana el fet que partits com ER i JxC hagin*netejat* l’imatge de servidors d’aquesta espaÑa que ens aplica l’espoliació, la reprèssio i el genocidi del català (Lerida) sobre aquest pajaro d’Illa i ja que dir la del seu partit PSO€, si Vicent, PSO€, malgrat que insisteixis en seguir enganyant en el subcriptor, per més que ho digui aquest botifler i mal nascut de catalanet d’Illa.
Aquest element no és RES, la mostra són les mobilitzacions a favor dels que el consideren el seu representant i el votant, el franquista Pedrito.
Ja veus Vicent, també aquesta ER amb el Lerroux d’en Rufián en front, també apuntant-se amb la brama dels votants del PSO€, quedate Pedro.
En fi Vicent, ja saps, la línia sanitària de l’extrema dreta, només són per partits minoritaris a la colònia catalana, com VOX, no per partits com el PSO€.
Cal recordar que l’any 2017 arran del procés es manifestaven conjuntament i es feien aplaudiment; cal recordar l’ entitat socidad civil catalana?

Veient com li va Illa a les enquestes, i com li rutlla a Pedro Sánchez a la talaia, des de tot ho veu. A mi em sembla que el més normal fora que avui ens digués que no s’ho ha pensat prou, i que ha de continuar pensant, i sospirant!
.
Que encara no s’ha rentat la cara del tot. I que no li és a ell prou just que cridin Dulcinea a declarar. Que l’honor d’ella encara vola pels aires, per Air Europa concretament. I que ell, «s’ha-Illa!» de la campanya 😉 Que li cal agafar uns quants dies més de vacances, per pensar i repensar, que en realitat això també és treballar.
.
És tan gros, i li fa tant de mal això de ser un màrtir de la justícia a Espanya. On al marge que sigui ell, el president d’Espanya, i qui podria canviar les lleis diferents de les del tarannà normal de Castella-Espanya. Les de Torquemada and cia.

És un drama nacional com una part molt significativa de Catalunya ha desconnectat del seu propi país i viu pendent del que passa a Madrid. Que si Sánchez, que si Ayuso, que si Feijóo o Abascal.

Per jo això és molt pitjor que qualsevol altra cosa ara mateix. Espanya ha conseguit dividir el país entre aquells que el consideren com a tal, i aquells que el consideren una regió més dins Espanya.

I d’això no tenen cap culpa els immigrants, i dins dels immigrants menys culpa tenen els d’origen magrebí.

Com a catalans només ens toca resistir el cop (serà molt fort si acaba governant PSC) i continuar lluitant per la nostra supervivència com a poble.

Votem pensant en això.

Voleu dir que anomenar Lérida a la capital de ponent ha estat una errada? O està en la línia constant unionista de castellanitzar-nos per la cara? Madrid té clar qui és l’enemic a batre. Més que molts “indepes” pasats de rosca que prefereixen abstenir-se o llançar el seu vot directament a la paperera. La vespra electoral, quan es veja clara tal possibilitat en algunes de les massa propostes de vot català, què farà gent intel·ligent i patriota que les proposa? Mantenir-se en la inòpia o aconsellar el vot més útil i proper?

Sóc molt pessimista. La democràcia a Europa ja només és una aparença, que continuarà, mentre la gent voti bé. Aquí el franquisme, que ho impregna tot, boicoteja tot el que pugui retirar la més petita engruna del poder que han acumulat.

L’error dels partits que no votaré es haver donar suport a un partit clarament franquista, com es pot veure smb González, guerra, Borrell, I la resta de lladres.

A tots els nivells, inclòs Europa, es veu que l’únic objectiu és robar, transferir riquesa als plutocrates.

Continueu em votant bé i al menys tindrem el miratge d’un democràcia.

Adéu llibertat d’expressió.

Em trobo amb la necessita de fer memòria per localitzar l’origen d’aquest sucursalisme. Un fet important i que està en la voluntat mateixa del centralisme borbònic des dels seus inicis. Perquè el centralisme sempre té la mateixa formulació: restringir i controlar l’ús del poder en uns pocs, de manera que el mateix poder construeixi les seves cadenes de replicació, estructura i jerarquia. És per això que es podria formular una llei que vinculés centralisme amb resistència a la democratització. Suposo que ha de ser en aquesta raó el perquè els imperis no són mai federals ni confederals.
Dit això mateix, anirem tenint més pistes dels plans del PSOE i d’aquesta estrafolària maniobra a la que estem sotmesos. La primera impressió, que avui s’expressa amb claredat, és que la maniobra de fallida de poder espanta prou com per fer reaccionar als seus. Deuen pensar que si a la dreta són dos, ells només en són un. Atenció de no haver d’assistir a veure com el moviment dels comuns s’autoinfligís una dissolució daurada un cop ha fet la feina.
Com per fiar-se de l’espanyolisme!
Davant de tot plegat, els catalans hem d’aprendre com es juga al fer i desfer de les propostes electorals. Mentrestant discutim si Aragonés o Puigdemont, haurem de veure com el carallot de l’Illa s’eixuga el “pompis” amb el Parlament, la voluntat del poble català i les nostres necessitats de diari.