[MAPA] Caiguda generalitzada d’ERC que s’accentua al nord-est, les terres de l’Ebre i la plana de Lleida

VilaWeb
Alexandre Solano Marc Belzunces
13.05.2024 - 21:40
Actualització: 13.05.2024 - 22:14

ERC ha sofert una caiguda sense pal·liatius. Ha passat d’un empat en el primer lloc al Parlament de Catalunya i tenir la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb Pere Aragonès al capdavant, a ser tercera força, més a prop del PP que no pas de Junts i el PSC. El partit presidit per Oriol Junqueras ha perdut 13 diputats dels 33 i s’ha quedat amb 20; en nombre de vots, tot i haver-hi un augment de la participació, ha passat de 605.581 (21,29%) a 427.135 (13,68%), és a dir, n’ha perdut 178.446, tot i que ja es partia d’una participació mínima ara fa tres anys, per la pandèmia.

El partit ja va tenir un enfonsament semblant a les eleccions anteriors, ara fa menys d’un any. A les espanyoles, del 23 de juliol, va passar de 874.859 vots (22,56%) a 462.883 (13,16%), un fet que justificar per les dinàmiques d’unes eleccions espanyoles, que havien concentrat el vot en el PSC en un context de màxima polarització a l’estat espanyol. Però trobem que, tot i ser un partit d’àmbit català, va aconseguir més vots en les eleccions al congrés espanyol que no pas en les de diumenge al parlament. A les municipals també va perdre centenars de milers de vots, de 822.107 a 519.833. De manera que, en vots, ha tocat fons en aquestes eleccions.

Tot i la caiguda generalitzada a tot el territori, sobre el mapa veiem que ha estat especialment intensa en tres indrets. El primer és les terres de l’Ebre, que havia esdevingut un feu d’ERC en eleccions anteriors. L’enfonsament ha anat acompanyat de manera molt clara d’un augment especialment pronunciat del PSC. Es destaquen municipis com ara Sant Jaume d’Enveja (Montsià), on ERC passa del 33,71% dels vots al 20,47% (-13,24 punts); a Alcanar (Montsià), on passa del 40,16% i primera força al tercer lloc amb el 21,81% (-18,35). En canvi, el PSC ha pujat 8,57 punts i 10,60, respectivament, en aquestes dues localitats. Al Baix Ebre, trobem que a l’Aldea, ERC passa del 39,01% dels vots al 20,72% i, a Camarles, del 44,69% al 24,91%. En comparació, a Catalunya, ERC ha baixat de 7,61% punts. Aquests resultats han tingut efectes evidents en el repartiment d’escons a la demarcació de Tarragona, on ha passat de ser la força més votada, amb 5 escons, a ser tercera i 3 diputats.

A la circumscripció de Lleida la caiguda ha estat de deu punts, del 26,57% al 16,35% (-10,22), i de 5 escons a 3. Especialment pronunciat ha estat a la plana de Lleida i la rodalia, amb un enfonsament de 20 punts en municipis com Savallà del Comtat (Conca de Barberà), del 30,56% al 9,37%; Puiggròs (les Garrigues), del 26,87% al 6,06%; o, a la vora, Gratallops (Priorat), del 40,31% al 20,32%.

El tercer indret és el nord-est del Principat, a comarques com l’Alt Empordà, Ripollès, Osona i Berguedà. En municipis petits de l’Alt Empordà és on més ha caigut: Cabanelles (-22,89), Rabós (-21,78) i Cantallops (-20,93). Al Berguedà, en un dels municipis més petits del país, a Sant Jaume de Frontanyà, ha passat d’un 50% dels vots al 6,25%; a la mateixa comarca, a Fígols, del 37,04% a l’11,11%; i a Borredà, del 31,3% al 12,27%. És a dir, de ser una força destacada a la tercera, quarta o cinquena posició.

En canvi, on menys ha caigut, percentualment, ha estat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el nord del Maresme i l’Alt Pirineu. A Barcelona, la pèrdua ha estat de 6,16 punts, per sota de la mitjana. A l’Hospitalet de Llobregat, de 4,91 punts i a Badalona, de 6,63. Fins i tot hi ha 27 localitats de les 947 on la formació independentista millora resultats, sense haver-hi un patró clar, més enllà d’uns quants municipis de l’Alt Urgell aplegats. Tot i ser l’excepció, ERC, a Bausen (Vall d’Aran) passa de 12,5% al 35,71%; a Guixers (Solsonès), del 15,71% a 29,57%; a Vallclara (Conca de Barberà), del 16% al 27,65%; i a Sobremunt (Lluçanès), de l’11,11% a 21,27%.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any