23.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.04.2024 - 22:50
Les enquestes electorals són una arma de doble tall, sempre. Són subjectes a un nivell de manipulació –en el sentit més etimològic i neutral de la paraula– que les pot acabar condicionant, però al mateix temps són molt útils per a copsar el batec de la campanya i fer-se una idea de què pensen els ciutadans. Especialment quan totes, tal com passa ara, coincideixen i, per tant, ensenyen les tendències de fons.
La fotografia pot anar canviant els dies vinents i hi ha un percentatge alt d’indecisos que no decidiran fins al darrer moment qui votar, però les dues que es van publicar ahir s’afegeixen a la idea que encarem el començament de la campanya electoral amb una espècie de fotografia fixa molt ben definida, sobretot dels llocs de dalt. El PSC va primer amb una majoria més folgada que no va tenir ara fa quatre anys –i que no havia tingut abans Ciutadans– i Junts se separa d’Esquerra, però no sembla capaç d’acostar-se a Illa. Però, i això, al cap i a la fi, serà el més important, l’independentisme o és ben a prop de la majoria absoluta d’escons o la supera.
Les enquestes, totes, cal llegir-les sempre com un apunt aproximat de la realitat i no posar-se mai nerviós. Certament, aquests darrers anys n’han millorat molt la tècnica i cada vegada s’acosten més als resultats reals, tot i la dificultat d’encertar-los matemàticament. Però, així i tot, hi ha uns imponderables que en unes eleccions normals poden tenir poca importància, però que en unes de tan renyides com aquestes són molt difícils de salvar.
Per una banda, hi ha la dificultat objectiva d’afinar respecte dels grups minoritaris. Per entendre’ns: és més fàcil saber qui guanya i de quant que no pas saber qui traurà un sol escó. Perquè les mostres sempre són limitades i tanta precisió és massa complicada. És el que va passar el 2021, quan 10 enquestes donaven diputats al PDECat, uns diputats que no van arribar a existir mai. La del CIS d’aquell febrer en concret –que sol ser la més polèmica–, els donava 2 diputats o 3 segurs. En algun cas, és cert, pot haver-hi molta intencionalitat per a desgastar políticament, però en general tot és molt més simple: amb mil respostes és molt complicat de detectar el vot dels partits més petits.
I després vull cridar l’atenció especialment sobre el darrer escó, que és purament i simplement una loteria. Tal com ho sentiu.
Pel sistema electoral que fem servir en aquestes eleccions, el darrer escó de cada circumscripció s’adjudica a partir de restes i pot ballar amb una facilitat esfereïdora per només quatre vots mal comptats. Cosa que no hi ha cap enquesta al món que puga detectar.
Per exemple, fa quatre anys si el PDECat hagués aconseguit solament 674 vots més a Lleida hauria entrat al parlament i el PSC hauria perdut un diputat, amb la qual cosa hauria acabat per darrere d’Esquerra. Però, a Barcelona, si hagués aconseguit tan sols 3.004 vots més, la CUP n’hi hauria tret un a ERC, que hauria tornat a empatar així amb el PSC i, de rebot, amb Junts. Imagineu-vos com hauria canviat tot només que 3.678 votants dels 2.884.845 haguessen canviat d’idea.
Paciència i prudència, doncs. Amb les enquestes que tenim ara, és clar que hi ha dues tendències que semblen consolidades, i això és el que és important: que la majoria absoluta de l’independentisme és a l’abast una vegada més i que fins i tot aquesta distància de 5 escons que es dibuixa entre Illa i Puigdemont encara no significa gran cosa. No solament perquè 4 escons d’aquests 5 poden acabar depenent d’una loteria, sinó també perquè la campanya encara no ha començat i molts vots, moltíssims, es decidiran durant aquests dies, i sobretot els darrers. De manera que per a l’independentisme, en general, per al catalanisme, la cosa, d’entrada, sembla ben encarrilada.
PS1. Avui, precisament, expliquem que VilaWeb publicarà una enquesta diària entre dissabte vinent i el 6 de maig, darrer dia en què és legal de publicar-ne. És un nou pas endavant d’aquest diari, que oferirà als lectors un model d’enquesta, l’anomenat tracking diari, poc habitual al nostre país. En teniu més informació ací.
PS2. Tots aquests esforços, com ara la publicació del tracking, els podem fer gràcies als subscriptors que ens donen suport, però en necessitem més. Si podeu, i voleu, apunteu-vos ací.
