Bettino Sánchez
Ja és gros que l'independentisme done un suport tan acrític a aquest personal i, sobretot, és simplement incomprensible que tinga tanta por de trencar-hi la relació
Rosario Palomino ens va ensenyar que tothom, absolutament tothom, mereix l'oportunitat de parlar en català, de sentir-se català, de ser català
Ara mateix Junts i Podem personifiquen al parlament espanyol les dues impugnacions serioses que el règim del 78 va haver d'afrontar la dècada passada: l'independentisme català i el 15-M
Potser al Principat hi ha gent que encara pensa que la independència serien unes ratlles noves a Alcanar i Portbou, però a la resta del país els que se saben, tots els que ens sabem, catalans no pensem mai on caurà la ratlla
Les anomenades "democràcies ètniques", com és el cas d'Espanya, són en realitat una font permanent d'inestabilitat i, per tant, encara que semble contradictori, un perill immens per al grup ètnic dominant
L’encausament del fiscal general, el reconeixement que el cas Koldo és un afer de corrupció i la votació per la mala gestió de Rodalia –en què Podem també s'ha desmarcat del PSOE– posen en relleu fins a quin punt les coses es posen difícils al líder del Partit Socialista
Encara no hem estat capaços de bastir una explicació històrica convincent i coherent per a entendre com és que Catalunya ha passat d'un autonomisme que arrossegava de feia dos segles a la revolució independentista
Algú sabrà aprofitar les circumstàncies per a sembrar el caos a Espanya, per a canviar d'una vegada per totes aquesta dinàmica estúpida de subordinació de l'independentisme català?
La capacitat catalana de destruir els líders propis, de negar-los el pa i la sal, de no voler reconèixer el paper que la història els ha atorgat és simplement sobrenatural
La hispanitat, curt i ras, va ser l'arma ideològica contra la Segona República i la referència mítica i legitimadora de la dictadura, quan Franco va guanyar la guerra. Celebrar-la és emblanquir el feixisme
El que vam viure ahir al parc de la Ciutadella va ser una distorsió ostensible del funcionament democràtic. I això cal dir-ho en veu alta.
Si bé Oriol Junqueras no és la causa de tots els problemes que hi ha hagut aquests anys a l'independentisme, ell ha estat un problema fonamental. Potser el principal i tot
Cal una reforma del Parlament de Catalunya amb dos objectius clars: facilitar més la representativitat real de la cambra i llevar força als aparells dels partits
És tan simple la cosa, i tan aguda, que en el projecte nacional espanyol no hi cap una Barcelona, i encara menys una València o un Alacant, que tinguen l'aspiració de competir (internament) amb Madrid
Aquesta setmana s'ha mort el periodista Lluís Reales, director del suplement de ciència de La Vanguardia, fundador del Grup de Periodistes Digitals i presentador de diversos programes de Betevé · Vicent Partal el recorda i li ret homenatge amb aquest article
No es pot anar a Madrid a jurar el càrrec d'eurodiputat sense engegar a rodar tots els principis defensats amb tanta valentia i coherència per l'exili durant tots aquests anys
El PSOE fa dècades que legisla contra el català i sense fer res que es puga considerar, no pas favorable, sinó equànime amb la nostra llengua. Que ara li interessa fer veure que ha canviat? Molt bé, però que ningú no s'enganye
Hamàs encara té 101 ciutadans israelians segrestats dins Gaza –malgrat l'enormitat de l'atac militar israelià–, la franja ha estat literalment arrasada i 60.000 israelians han estat desplaçats del nord. La realitat no és una passejada militar
La clau és si Israel es conforma a ocupar el sud del Líban, entre la frontera i el riu Litani, o si prova d'anar més enllà i dirigir-se cap a Beirut
Fundador de l'Innovation International Media Consulting Group i professor a Navarra, Columbia i Harvard, Giner recull ara en un llibre un conjunt de retrats de grans periodistes que li serveixen per a reflexionar sobre el futur de la professió i la societat
Després del Primer d'Octubre, tot allò substancial que passa en aquest país té relació amb aquell dia. I traure a passejar Duran i Lleida un primer d'octubre no és sinó una manera de mostrar en públic la por que tenen de la Catalunya que ja no entenen
No hi ha cap manera més segura de practicar l'aversió als fets inclassificables que adorar les etiquetes, en aquest cas creure's que el PSOE representa l'esquerra i el progrés i tot això i allò...
Les coses val més guanyar-les fora de l'àmbit judicial. En la política, en aquest cas, guanyant la independència i deixant de dependre de les excentricitats espanyoles
El pecat original de la transició espanyola –la vinculació amb el franquisme i l'origen franquista de la monarquia– li continua passant factura dècades després
Esquerra, Junts i Compromís ens haurien d'explicar per què van pactar la introducció del castellà a l'escola si el Consell d'Europa diu que aquest és el camí contrari del que cal seguir. I haurien de fer alguna cosa per revocar el mal que han fet amb les seues decisions porugues
Els uns volen continuar el junquerisme i els altres volen fer junquerisme sense Junqueras. Però no és de política que discuteixen
El complex mosaic ètnic libanès i les apetències dels seus veïns poderosos fan d'aquest país del Llevant un dels més inestables del planeta · Ara, una altra vegada, amb l'amenaça de la invasió israeliana
L’ANC es manifesta disposada a assumir el lideratge independentista per trobar la manera de “canalitzar l’energia desfermada de les masses”
Amb independència del surrealisme de Llarena, la demanda que s'investigue el paper dels Mossos ens recorda una cosa ben elemental: que en una situació d'opressió i domini no serveix de res fer el covard ni llepar les botes de qui mana
El problema és d'una gravetat extrema i exigeix mesures radicals i no pas pegats. Però no pot ser discutit com si no hi hagués en joc la dansa del poder i els interessos del PSOE no hi tinguessen res a veure
Els errors, la maduresa adquirida, la consolidació de la ruptura emocional amb Anglaterra... Els escocesos debaten sobre deu anys d'oportunitat perduda i per als catalans és molt interessant d’escoltar què diuen
És molt probable que haja estat una intervenció de la cadena de distribució dels aparells i no un ciberatac. Però la idea que tots portem una bomba a la butxaca ja s’ha escampat i obligarà a fer canvis, ben segur, en la indústria dels mòbils i en la societat
Fer passar la imposició per damunt de la cohesió, per damunt de la normalitat assentada –tal com fa també el president Illa–, si es tracta de construir una nació, és sempre un mal negoci
Provar d’amagar la gravetat dels fets darrere denominacions equívoques o neutres és una maniobra que no es pot tolerar, perquè manipular la informació per desacreditar els altres és un atac al fonament de la democràcia
Els sondatges indiquen que seran les eleccions més disputades de la història recent dels Estats Units · Cap dels dos candidats no té un avantatge clar sobre l'altre
Encara hi ha, entre nosaltres, massa gent que no sap despullar-se de l'espanyolisme banal, de la reverència per allò que diuen a Madrid i allò que diu el dependentisme. I si no hem guanyat encara –també, en part, no substancialment, però en part també– és per això
Una quantitat enorme de persones ens vam trobar ahir al carrer disposades a desmentir i tapar la boca a tots aquells que ens volen fer creure que el país ha canviat
Ara no es tracta de convèncer ningú més que la separació és el millor i l'únic camí possible. Això la gent ja ho sap; ho sap de sobres. Ara la gent necessita un pla
Entre Marta Rovira i Oriol Junqueras no hi ha cap discrepància política ni de comportament. No hi ha projectes diferents. No hi ha idees que entren en competència. No hi ha camins diferents a recórrer. Perquè en tot això que és substancial, Rovira i Junqueras estaven i estan d'acord en tot
Les pràctiques amb què proven d’asfixiar el periodisme han estat denunciades als Estats Units en un article extraordinari de l'editor del New York Times, publicat al Washington Post. Dissortadament, són maneres de fer que al nostre país fa anys que la classe política practica
La llengua, el català, és la mateixa a Andorra la Vella que a Alacant, a Sant Cugat, a Elna i a Palma. Allò que no és igual és el poder polític. I és això, tan sols això, que marca la diferència