Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
Aquesta Barcelona dels cotxes de quatre conductors milionaris cremant rodes al passeig de Gràcia no és la meua Barcelona ni vull que ho siga de cap manera
La violència expressada pel president del parlament balear no es pot entendre sinó com un reflex –per sort, pàl·lid encara– de la violència criminal que els seus van desencadenar a Mallorca després de la victòria de la insurrecció franquista
Quan els polítics juguen a vendre grans titulars d'uns pactes que el pas del temps aigualeix i difumina fan un gran mal a la democràcia
El fet més sorprenent del manifest presentat ahir és que no hi ha ni una sola autocrítica, ni s'hi expressa cap discrepància ideològica amb el junquerisme que puga justificar el clam per la retirada de Junqueras
Hi ha una pressió intensa, una tenalla des del PSOE i des dels càrrecs de confiança d'ERC que treballen a la Generalitat, per a tancar un acord i investir Illa
Una part, important, del desencís i la mala maror dels ciutadans envers el funcionament de la política té a veure amb el comportament tirànic i la impunitat de les grans empreses
Perquè aquella antiga idea orteguiana de la 'conllevancia' amb Catalunya, tot allò que no hi havia solució i el problema s'havia d'aguantar com fos, ja ho han superat al país veí
A Europa es comença a fer molt visible un enfrontament entre les grans metròpolis i el rerepaís, que és a la base de forts moviments polítics. Hi ha res d'això en el cas de l'independentisme català?
Junts, ERC i CUP han estat capaços de negociar seriosament i d'actuar de manera efectiva. ERC i CUP han estat generosos i Junts ha assumit eficaçment el paper de lideratge. Són bones notícies
L'abstenció independentista s'ha convertit en un fenomen estructural que reclama una catarsi: algú ha d'asseure Junts, ERC i la CUP i fer-los entrar en raó
Primer es fan la foto i llancen l'eslògan, fan propaganda fent veure que planten cara. Però després no cal que Espanya faça la feina bruta, que ja la fan els nostres
No tindria perdó que acceptàssem de malmetre els frens de la nostra consciència, de la nostra moralitat, per lliurar-nos a l'ànima més deforme que pot tenir l'ésser humà
The end of the judicial journey allows us to say that no one has managed to find anything, not the slightest connection, not the slightest evidence, not even the slightest hint.
Se sabia que tot era una gran mentida, però així i tot polítics, periodistes i presumptes experts i investigadors han fet servir la "trama russa" per desprestigiar l'independentisme. Perquè tot era, en realitat, guerra bruta i prou
L'entrada a la presó d'aquest jove és solament l'aperitiu de la rebel·lió judicial que veurem aquestes setmanes vinents, una rebel·lió molt dura i molt violenta que durà tensió a Catalunya, però també a Espanya
Simplement la unitat, novament, en la forma que siga, entre Junts i ERC ja tombaria completament i en un minut la truita d'aquesta Catalunya que els socialistes espanyols consideren dominada i pacificada per a sempre més, i faria tornar el pitjor malson a Madrid
Aprovada l'amnistia, els jutges i el PSOE mateix n’allargaran l’entrada en vigor i l’efectivitat. Però, fent-ho, per pressionar el president Puigdemont, fan perillar tot allò que ells mateixos han construït del retrobament i la normalització. A banda d'ofegar Illa
Després de cinquanta-vuit anys de vida pública i testimoniable, jo m'hauria de creure ara que Lluís Llach no és capaç de pensar per ell mateix i que és tan sols un titella en mans d'altri? De debò?
Us expliquem per què aquestes eleccions són certament insòlites
No us crida l'atenció que, per fer la seua jugada, Sánchez s'haja vist obligat a anar amb els països més favorables a l'autodeterminació i més comprensius amb el procés d'independència de Catalunya?
Hi ha una inconsistència difícil d'evitar, una incoherència que costa de resoldre: tenir el govern autonòmic no serveix de gran cosa si no hi ha una voluntat d'avançar, però no tenir-lo pot ser pitjor
La manifestació de Palma contra el turisme o els enfrontaments amb la policia al Parc Güell de Barcelona per la desfilada de Louis Vuitton responen a una indignació, més que justificada, que recorre les nostres societats en silenci
Quin extrem més gran de sucursalisme, que siga el president del govern espanyol qui faça l'oferta en nom de qui vol ser president de la Generalitat. Han de venir de Madrid a explicar-ne les condicions als polítics catalans?
L'èxit de la vaga de l'educació valenciana ens hauria de recordar a tots que la defensa conjunta, ferma i intransigent, de la llengua catalana és l'obligació més gran que tenim
Espanya trenca, finalment, la seua obsessió diplomàtica i reconeix una independència unilateral d'un estat que, a més, no té control del territori
Juristes i historiadors com Antoni Simon analitzen el catalanisme post-155 en obres clau com ara 'La construcció de l'enemic interior'
L'episodi de megalomania presidencial i de confusió de les institucions amb la persona, protagonitzat per Pedro Sánchez, és més que preocupant
L'ANC ha resistit aquests anys, amb Elisenda Paluzie i Dolors Feliu, els intents de submissió dels partits i la via autonomista. Ara que aquesta via ha fracassat electoralment, una ANC amb gent com Lluís Llach, Josep Costa i Julià de Jòdar és un projecte il·lusionador
No és comprensible que un independentista trie perquè el defense un advocat obertament contrari, activista contra la independència, com Xavier Melero
Ningú no té el dret d’opinar sobre una decisió que, en definitiva, tan sols pot ser personal o ha de ser presa d'acord amb l'organització a què pertany cadascú. Però sí que podem recordar, tots, que en política hi ha comportaments sensats i n’hi ha que no ho són
La mort de Catalunya, la mort dels Països Catalans, ha estat tan repetidament anunciada i assumida, li han cantat les absoltes tantes voltes, que ja no hauria de fer gens d’impressió i més aviat la gent s'ho hauria de prendre com una broma
Som iguals o no som iguals? I si som iguals podem fer igual que va fer Pedro Sánchez quan va perdre les eleccions espanyoles o aquesta gosadia és una actitud reservada als "superiors" i impròpia dels "inferiors"?
La guerra interna per l'hegemonia, que tant de mal ha fet a l'independentisme, és superada i Puigdemont pot encapçalar un rearmament amb vista a l'octubre, que li reclamarà molta generositat, però també molta ambició
Oliu va ser un dels puntals clau de la repressió civil contra el poble de Catalunya: es va endur la seu legal del banc de Sabadell a Alacant per fer por a la gent. Per posar la por al cos als ciutadans de Sabadell, a la gent del Principat. Per atemorir-nos per les conseqüències de la llibertat. No crec que això es puga oblidar
La cosa, ara, consisteix a burxar per no pensar. I atacar l'altre més que no defensar la teua posició. Fixeu-vos-hi, perquè fa feredat i si no som capaços de rectificar tot això tindrà conseqüències greus
En referència als records necessaris que fan la nació, el dol és millor que els triomfs, perquè acaba imposant deures i obliga a un esforç comú en el futur
La llei electoral impedeix de publicar més enquestes a partir d'aquesta mitjanit
A mesura que avança la campanya, la CUP, un espai fonamental de la pluralitat del moviment independentista, va entrant en una posició electoral com més va més perillosa
A diferència d'allò que passava fins ara, els vets encreuats al parlament fan pràcticament impossible cap majoria absoluta i forcen governs minoritaris, en què l'independentisme té més capacitat d'arribar a acords
El sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió, contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació