Eleccions europees: una UE tocada de mort i una Catalunya trista i trencada que necessita una catarsi

Vicent Partal
09.06.2024 - 23:43
Actualització: 10.06.2024 - 15:48

Una Catalunya trista i trencada

En aquestes eleccions s’ha tornat a comprovar l’existència d’una Catalunya trencada i trista, decebuda, una Catalunya en què els electors independentistes s’aboquen d’una manera ja persistent i no circumstancial a l’abstenció. Ahir les xifres de participació a les comarques més independentistes van ser espectacularment baixes i els resultats, tant d’Esquerra com de Junts, decebedors.

Si ho volen, una vegada més, els nostres polítics sempre podran conformar-s’hi explicant que les eleccions anteriors van ser excepcionals per la presència de Puigdemont i Junqueras com a caps de llista. O per la coincidència amb les eleccions municipals. Però són ganes de no mirar la realitat de cara. Poblacions on l’independentisme guanya sempre han vist caigudes fins a un increïble 40% de la participació. Cosa que ha permès al PSC d’enfilar-se a la primera posició i vantar-se’n, malgrat que els socialistes han perdut 23.869 vots respecte de les eleccions anteriors. Simplement, l’independentisme n’ha perdut molts més.

La realitat és que l’abstenció que tenim al davant és multitudinària i conscient. ERC perd vots, encara que els socis de Més, Bildu i BNG aguanten la coalició i mantenen el mateix nombre de diputats. I Junts en perd moltíssims, sense el carisma del president Puigdemont, per més que aconseguesca ser la segona força al Principat. Junts –que el 2019 va ser primer i ara és segon– passa del 28% dels vots al 18%. I ERC cau del 21% al 14%. Dèsset punts hi han deixat, entre tots dos. Prop d’un milió de vots.

Això, raonablement, hauria de fer reaccionar tothom, començant pels partits, ERC i Junts, que són els qui hi tenen més responsabilitat. Però fins ara la seua reacció s’ha limitat a queixar-se de l’abstencionisme, denigrar els abstencionistes i culpar de la situació els ciutadans, Twitter o conspiracions diverses. Quan tots sabem que aquests mal resultats tenen l’origen en la frustració de la població per la seua incapacitat de fer res positiu.

El moviment independentista necessita, per tant, una catarsi urgent

Demà, dilluns, es constituirà el Parlament de Catalunya i començarem a saber si la perspectiva immediata és que haurem de fer unes noves eleccions a l’octubre. Sembla que sí. Potser l’independentisme fins i tot mantindrà la mesa del parlament –per bé que no deixaria de ser curiós que mantinga la majoria en la mesa d’un parlament on ja no la té. Però la qüestió ja no s’arregla fent malabarismes. I les eleccions de l’octubre poden ser un autèntic desastre si no hi ha una reacció important i un canvi d’actitud.

Per això algú, i pense sobretot en la nova ANC de Lluís Llach, els ha de fer seure en una taula –Junts, Esquerra i la CUP si es deixa– i obligar-los a parlar seriosament. Que deixen de barallar-se ara mateix, que deixen de fer el ridícul furgant l’ull de l’altre i, sobretot, que fixen una ruta creïble cap a la independència. Perquè és o això o que el país continue dessagnant-se, trist i trencat.

A la resta del país tampoc no hem tingut bones notícies aquesta nit

És especialment terrible i preocupant la situació a Catalunya Nord, on la suma dels partits d’extrema dreta s’enfila tan amunt que arriba a la meitat de l’electorat. És evident que la situació té a veure amb la tendència generalitzada a l’estat francès, però no és una explicació, ni un consol, suficients.

I al País Valencià i les Illes, un any just després de l’arribada al poder de les dretes, aquestes eleccions han reforçat la posició del PP i de Vox, sense cap reacció significativa de les esquerres ni del nacionalisme sobiranista.

Compromís s’ha amagat dins Sumar (que és probablement la gran perdedora de la nit) i ha fet una campanya tan grisa com ho ha estat el resultat. És significatiu que els valencianistes obtingueren més vots fa cinc anys sols que ara anant del bracet de l’esquerra espanyola. Quaranta mil vots, concretament, que no són poca cosa.

A Més les coses li han anat millor, havent-se integrat dins Ara Repúbliques, però ni en l’un cas ni en l’altre no es pot destacar gran cosa d’aquesta nit. Res de molt positiu. Res que il·lusione.

És significatiu en aquest sentit que Bloc i País haja aprofitat l’inici del recompte per anunciar que plantarà cara a la direcció…

Una Europa tocada de mort

Amb tot, la situació és molt pitjor encara al conjunt de la Unió Europea, on l’extrema dreta ha viscut una autèntica nit de somni. Amb les dades encara incompletes, els ultres han guanyat a l’estat francès, a Itàlia i a Àustria i han estat segons a Alemanya –atenció a aquesta dada–, a Polònia, a Romania i als Països Baixos.

I tot això, a més, amb repercussions molt importants en política interior, sobretot la dimissió del primer ministre belga i la convocatòria d’eleccions legislatives a França.

I alerta, sobretot, a un detall sobre el qual cal reflexionar: l’extrema dreta ja no és un fenomen dels marges sinó del centre. Si abans era un fenomen propi de l’est o dels països escandinaus, ara ha arrelat al cor mateix de la Unió, als països fundadors, al centre mateix: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos… Preocupant. Enormement preocupant. Perquè sembla que tenim davant nostre una Europa tocada de mort.

 

PS. A VilaWeb treballem per oferir-vos en obert la millor informació possible i en nits com aquesta això significa un gran esforç. Que només podem fer gràcies als subscriptors que ens ajuden voluntàriament. Però en necessitem més. Voleu ajudar-nos?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any