El jutge Aguirre delira, però perquè se’ls va ordenar d’abandonar la raó

  • Per combatre la independència de Catalunya, Espanya va deixar de banda qualsevol raó i es va agafar només a la violència i la intimidació. Ara no poden queixar-se dels desvaris dels seus

VilaWeb
Fotografia d'arxiu del rei dels espanyols

El jutge Aguirre ha reaccionat a la rebolcada que va sofrir a mans de l’Audiència espanyola fent un doble salt mortal i inventant-se una nova causa delirant per alta traïció embolcallada en una (mala) novel·la d’acció sobre espies russos, independentistes catalans i –alerta a la novetat– Pedro Sánchez i, fins i tot, els seus col·legues que van condemnar el PP per la trama Gürtel.

Podríem reaccionar a aquesta nova astracanada rient, però hi ha moltes persones que veuen la seua llibertat condicionada pels rampells malaltissos d’aquest home. I no únicament els habituals, com ara el president Puigdemont, Artur Mas o Josep Lluís Alay. Aquesta vegada, fins i tot, dos periodistes –dos bons periodistes–, Carles Porta i Natàlia Boronat, s’han vist involucrats en una història que els ha agafats per sorpresa.

No hauríem de riure per això, i perquè l’actuació d’Aguirre ja arriba a extrems irritants. Però hauríem de fer, i explicar, una reflexió política que, en un dia tan trist com avui, no hauria de passar per alt: la culpa del deliri no és seua i prou.

Si un jutge és capaç d’escriure una novel·la de ciència-ficció com aquesta sense que la raó pròpia li diga que pixa fora de test, és precisament perquè li van donar l’ordre explícita que oblidés la raó, que la deixés de banda. Potser ell l’ha deixada més de banda que uns altres, però que es desentengués de la raó li ho va dir el seu rei en el famós discurs del tres d’octubre, li ho ha dit sempre el PP i li ho va dir mentre li va convenir el camaleònic i amoral Pedro Sánchez.

Per combatre la independència del Principat, la raó jurídica –i la raó tout court– va ser apartada; va haver de ser apartada perquè, si no, la repressió no era possible ni eficaç. I d’aquelles noces, aquests confits.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor