El jutge Aguirre delira, però perquè se’ls va ordenar d’abandonar la raó

  • Per combatre la independència de Catalunya, Espanya va deixar de banda qualsevol raó i es va agafar només a la violència i la intimidació. Ara no poden queixar-se dels desvaris dels seus

VilaWeb
Fotografia d'arxiu del rei dels espanyols

El jutge Aguirre ha reaccionat a la rebolcada que va sofrir a mans de l’Audiència espanyola fent un doble salt mortal i inventant-se una nova causa delirant per alta traïció embolcallada en una (mala) novel·la d’acció sobre espies russos, independentistes catalans i –alerta a la novetat– Pedro Sánchez i, fins i tot, els seus col·legues que van condemnar el PP per la trama Gürtel.

Podríem reaccionar a aquesta nova astracanada rient, però hi ha moltes persones que veuen la seua llibertat condicionada pels rampells malaltissos d’aquest home. I no únicament els habituals, com ara el president Puigdemont, Artur Mas o Josep Lluís Alay. Aquesta vegada, fins i tot, dos periodistes –dos bons periodistes–, Carles Porta i Natàlia Boronat, s’han vist involucrats en una història que els ha agafats per sorpresa.

No hauríem de riure per això, i perquè l’actuació d’Aguirre ja arriba a extrems irritants. Però hauríem de fer, i explicar, una reflexió política que, en un dia tan trist com avui, no hauria de passar per alt: la culpa del deliri no és seua i prou.

Si un jutge és capaç d’escriure una novel·la de ciència-ficció com aquesta sense que la raó pròpia li diga que pixa fora de test, és precisament perquè li van donar l’ordre explícita que oblidés la raó, que la deixés de banda. Potser ell l’ha deixada més de banda que uns altres, però que es desentengués de la raó li ho va dir el seu rei en el famós discurs del tres d’octubre, li ho ha dit sempre el PP i li ho va dir mentre li va convenir el camaleònic i amoral Pedro Sánchez.

Per combatre la independència del Principat, la raó jurídica –i la raó tout court– va ser apartada; va haver de ser apartada perquè, si no, la repressió no era possible ni eficaç. I d’aquelles noces, aquests confits.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor