22.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 23.04.2026 - 00:25
Sándor Márai, que va ser un dels grans novel·listes hongaresos d’entreguerres, va passar els últims decennis de la vida exiliat als Estats Units. Vivia a San Diego, enfront del Pacífic, una mar d’onades poderoses, ben allunyat del passar calmat del Danubi. Llegint els seus diaris, vaig topar un dia amb una anotació que, des d’aleshores, m’ha acompanyat sempre: hi explicava que ell cada dia llegia unes pàgines en hongarès abans d’anar a dormir. Cada dia. No pas per obligació, sinó perquè –deia– un escriptor a l’exili que no llegeix en la seua llengua acaba oblidant com hi sonen els matisos, com hi respiren les subordinades, com s’hi fa servir una paraula antiga sense que semble antiga. I llegia tot sol. Perquè no tenia ningú amb qui parlar hongarès. Simplement llegia.
Jo pense sovint en aquest home solitari llegint paraules en hongarès en veu baixa davant el Pacífic. I hi pense especialment el dia de Sant Jordi, perquè –per més atzagaiades que vulguen proferir– ha estat, és i serà el gran dia del llibre en català.
Aquesta és la qüestió, i convé dir-la clara: Sant Jordi no és un dia del llibre en general. Per al llibre en general ja hi ha tots els altres dies de l’any, i totes les literatures del món que tenen al darrere estats que els paguen traductors, acadèmies, premis i subvencions. Sant Jordi és una altra cosa. Sant Jordi és el dia en què una llengua que en la majoria del territori –tret d’Andorra– no té estat, ix esplèndida al carrer a fer-se mirar: amb els seus llibres a les mans. Sant Jordi –i supose que per això molesta tant els espanyolistes– és una festa política en el sentit més net i més antic de la paraula: és una festa de la ciutat, de la polis, de la cultura, de la comunitat que es reconeix a si mateixa en una llengua.
Llegir en català, comprar llibres en català, regalar-ne, tenir-ne per casa, són gests petits. Tan petits que de vegades fa vergonya expressar-los en veu alta, que no semble que exagerem. Però Márai, que havia vist caure imperis i havia perdut la seua ciutat dues vegades, sabia una cosa que nosaltres –que no hem perdut la nostra– de vegades oblidem: una llengua viu en els llibres d’una manera diferent de com viu en la conversa. La conversa passa i es dissol. El llibre roman. El llibre és la memòria llarga d’una llengua, el lloc on es guarden les paraules que encara no fem servir i les que ja no sabem que havíem fet servir. Una llengua sense llibres és una llengua que es fa petita. Una llengua amb llibres és una llengua gran.
I el català té llibres. En té molts, i bons, i variats, i de totes les èpoques i de tots els estils i registres. Té novel·la contemporània i té poesia medieval, té assaig i té pamflet, té ciència i té cuina, té Rodoreda i té Ausiàs Marc i té Fuster, Isabel-Clara Simó i el senyor Pla. I té Biel Mesquida i Maria Barbal, Quim Monzó i Maria Antònia Oliver. I tants i tants més. Té aquells que ara mateix escriuen el llibre que llegirem d’ací a dos anys. Té traduccions esplèndides dels clàssics grecs i llatins, dels grans autors russos, de la millor novel·la americana i dels millors poemes xinesos o japonesos. Té, en suma, una biblioteca digna de qualsevol país del món, feta a pols, dia a dia, amb l’esforç de milers i milers de lectors, sovint contra la pluja i el vent, sempre amb menys mitjans dels que caldrien i dels que tindrem quan siguem un país independent.
Un dia com avui, doncs, el gest de comprar un llibre en català no és un gest de mercat: És un gest de continuïtat. És afegir una baula a una cadena que ve de molt lluny i que voldríem que anàs molt lluny. Cada llibre venut és un vot, silenciós però eficaç, a favor que demà encara hi haja editorials, traductors, correctors, llibreters, escriptors i lectors en català. A favor que d’ací a trenta anys, cinquanta o cent un xiquet de Benicarló o de Felanitx, de Mequinensa o l’Alguer puga entrar en una llibreria –en la forma que les llibreries adopten aleshores– i trobar-hi un prestatge amb llibres escrits en la seua llengua per a triar i remenar.
Però deixeu-me dir també que llegir en català també és un gran plaer. Aquesta part no se sol dir prou i ens l’hauríem de repetir sovint. Llegir en la llengua pròpia té una qualitat que no té llegir en cap altra, per més bé que la dominem. És com caminar descalç per casa. Les paraules fan el soroll just, cauen al lloc just, tenen el pes just. No cal traduir res mentalment ni esforçar-se a entendre cap doble sentit. El llibre et parla directament, sense intermediaris. I aquesta intimitat és un dels luxes més grans que ofereix la literatura.
Llegiu, doncs, en català. Compreu llibres en català. Avui, perquè és la festa. I demà, perquè és la vida. Compreu llibres a les parades d’avui amb les roses per a la gent estimada i compreu-ne també a la llibreria del barri o del poble un dimarts qualsevol, un dimecres com els altres, el dijous i el dissabte i tots els dies de la setmana, que allí és on els llibreters es juguen els diners. Tingueu-ne per casa, deixeu-ne damunt la taula, regaleu-ne als fills i als amics. Si teniu fills, llegiu-los en veu alta, que aquesta és la manera com una llengua entra en el cos d’una persona i ja no n’ix mai.
I si mai us toca estar lluny, com Márai davant el Pacífic, alehores proveu senzillament de llegir unes quantes pàgines cada dia. Que no cal gran cosa més. Uns quants paràgrafs, una estona abans de dormir, quatre pàgines a l’atzar. Ell ho sabia: una llengua es manté viva a força de lectura callada, dia rere dia, fins i tot si no tens ningú amb qui parlar-la. Nosaltres, que encara ens en sobren, d’interlocutors, no tenim cap excusa, doncs.
PS1. Trieu per Sant Jordi qualsevol parada o llibreria, qualsevol llibre de qualsevol editorial i qualsevol autor. Però si voleu compartir, a Barcelona, la diada amb VilaWeb us proposem dues alternatives. A la seu de la redacció (carrer de Ferlandina, 43) la Botiga farà un horari especial, de deu del matí a vuit del vespre, que inclou tres actes públics de contacte amb la redacció del diari. I, a més, els Llibres de VilaWeb seran presents amb una parada pròpia al carrer de Mallorca, entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya. En aquesta pàgina trobareu també els horaris de signatura dels nostres llibres.
PS2. Arreu del país, triar i remenar és la millor activitat –i la més divertida– d’aquest dia. Per això us hem anat preparant una completíssima guia per capítols:
- Els 30 llibres d’autors catalans per a regalar aquest Sant Jordi: de novel·les a relats;
- Deu llibres clàssics catalans per a redescobrir i regalar aquest Sant Jordi 2026;
- Vint-i-cinc llibres per a entendre el país i regalar aquest Sant Jordi;
- Quinze llibres per a regalar aquest Sant Jordi i ajudar a entendre el món;
- Llibres d’escriptors i periodistes que col·laboren amb VilaWeb per a regalar aquest Sant Jordi;
- Llibres d’autoria catalana per a regalar aquest Sant Jordi a infants i adolescents;
- Quinze novel·les negres per a regalar aquest Sant Jordi 2026;
- Deu llibres per a regalar aquest Sant Jordi als amants de la cuina i la gastronomia;
- Deu llibres per a regalar aquest Sant Jordi als amants de l’esport.
PS3. Sant Jordi, a més, va esdevenint de mica en mica la gran festa que la catalanitat exporta al món sencer. Per això us oferim aquesta guia de les celebracions del Sant Jordi en uns quants països del món.
