Els llibres sempre ens ajuden a entendre el món. El món actual i el passat. Per això a VilaWeb us proposem una llista d’una quinzena de llibres per a entendre el món, que poden ser una idea molt bona per a regalar aquest Sant Jordi. Hi trobareu històries per a entendre conflictes actuals, com el de Palestina i Israel, o l’extrema dreta. I també hi podreu recuperar històries oblidades, i que cal recuperar per no repetir-les.

Si he de morir

Refaat Alareer

Traducció: Neil Sabatés Crowley

Sembra Llibres

Si hem d’entendre el món actual, és important de saber què passa al Llevant. Us proposem aquest llibre per entendre millor el dia a dia a Palestina. El Dr. Refaat Alareer va ser un narrador, poeta, traductor, professor universitari i activista palestí de Gaza. El 6 de desembre de 2023 va ser assassinat en un bombardament israelià, juntament amb el seu germà, la seva germana i els seus fills. Tenia tan sols quaranta-quatre anys, però ja s’havia forjat una reputació mundial que va créixer quan el poema que dóna títol a aquest llibre es va convertir en un símbol de la capacitat de resistència cultural del poble palestí: “Si he de morir, tu hauràs d’explicar la meva història.” El llibre va sorgir gràcies a un dels seus amics i col·laboradors més acostats. Ell fou l’encarregat de seleccionar-ne uns quants texts, que són un bon testimoni de què ha passat a Gaza aquests últims anys.

Kolkhoz

Emmanuel Carrère

Traducció: Ferran Ràfols Gesa

Anagrama

Kolkhoz és el llibre més íntim d’Emmanuel Carrère: un retrat familiar apassionat que arrenca amb el funeral d’estat de la seva mare, Hélène Carrère d’Encausse, gran figura de la intel·lectualitat francesa, primera dona al capdavant de l’Acadèmia i una reconeguda autoritat en l’estudi de la història russa. La seva mort, el 2023, impulsà l’autor a revisar una col·lecció d’arxius, cartes i fotografies del pare i que constitueixen el punt de partida d’aquesta investigació: una genealogia entrellaçada per on desfilen els grans conflictes del segle XX, de la Rússia pre-revolucionària a la Ucraïna actual. Si en voleu saber més, en aquest article de Xavier Montanyà trobareu més informació sobre el llibre.

Els irresponsables

Johann Chapoutot

Traducció: Andreu Gomila

Angle

“Qui va portar Hitler al poder?”, demana Johann Chapoutot, professor d’història contemporània de la Universitat de París-Sorbona, als seus autors. L’autor d’Els irresponsables adverteix i ens recorda que qui va dur Hitler al poder no podia intuir què passaria. Nosaltres ara sabem que va ser el pitjor moment de la història d’Europa. Per això l’autor ha fet aquest llibre, que és un advertiment urgent sobre els perills que assetgen les nostres democràcies. Vicent Partal va recomanar aquest llibre en un editorial.

Tecnofeixisme

Donatella Di Cesare

Traducció: Coral Romà

Arcàdia

Donatella Di Cesare és una filòsofa italiana que en aquest assaig analitza un nou paradigma de poder, el tecnofeixisme, que combina la governança dels experts amb l’exclusió per dominar la societat. A parer seu, les democràcies modernes ja no són com eren: la participació ciutadana s’ha substituït per la gestió tècnica, la llibertat individual es confon amb irresponsabilitat i la por s’ha convertit en una eina de control. L’autora, a més, ofereix les claus per a comprendre com la tecnocràcia i les dinàmiques d’exclusió remodelen la democràcia i quines estratègies poden defensar la cohabitació, la responsabilitat i un futur més just.

La Terra no és el teu planeta

Andreu Escrivà

Traducció: Roger Sarrià

Sembra

Esperança Camps deia això sobre aquest llibre en l’entrevista que va fer a Andreu Escrivà: “Quan acabes de llegir La Terra no és el teu planeta sents la necessitat d’anar de puntetes, com evitant de xafar les rajoles acabades de fregar, i de restar en silenci i a les fosques. I de no moure’t gaire per evitar de deixar una empremta profunda sobre el planeta.” En aquest llibre, Escrivà fa un pas més com a divulgador climàtic i ens ofereix una visió més global. La tesi del llibre és que els humans no som ni podem ser el centre d’allò que passa al planeta, sinó que hi ha tota una biodiversitat que cal preservar.

Imaginar la fi

Eudald Espluga

Raig Verd

El filòsof Eudald Espluga exposa que vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns quants. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i ens explica que aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. Gràcies a la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa de pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva, en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible. Podeu saber-ne més en aquesta conversa que Eudald Espluga va tenir en un capítol de La crisi dels 30.

Desmemòria letal

Erik Hauck

Folch

El llibre Desmemòria letal és una reflexió sobre els conflictes armats i una crònica en primera persona del setge de Sarajevo de l’any 1992 i la mort del fotògraf Jordi Pujol Puente. Eric Hauck, autor del llibre, era a Sarajevo l’abril del 1992, quan començà el setge a la ciutat. Hi era com a enviat del diari Avui, juntament amb el seu amic fotògraf Jordi Pujol Puente. Sense telèfons mòbils, sense armilles antibales i amb pocs diners a la butxaca. Vint-i-cinc dies després, Hauck surt de Sarajevo conduint un cotxe atrotinat, amb el seu amic dins un senzill taüt de fusta al costat. Aquest llibre és d’aquells que ens recorden per què és important la memòria històrica. La gran importància de no oblidar el passat. Si voleu saber-ne més podeu recuperar l’entrevista de Martí Estruch a Erik Hauck per a VilaWeb. 

Metamorfosi: Una revolució antropològica

Yayo Herrero

Traducció: Cesca Castellví Llavina

Arcàdia

Yayo Herrero proposa una revolució antropològica. Arran de les múltiples crisis del nostre present i les respostes derrotistes que imposen l’extrema dreta i més forces devastadores de la vida a la Terra, Herrero creu que cal promoure una transformació radical de la nostra societat. Proposa que, amb processos comunitaris participatius d’aprenentatge, de diàleg i de polítiques que abastin tots els àmbits de la vida, s’impulsi una metamorfosi social que garanteixi un futur just per a tothom a escala planetària. Yayo Herrero defensa que és possible un món diferent.

A la natura les coses simplement creixen

Yiyun Li

Traducció: Marc Rubió Rodon

L’Altra

Yiyun Li va perdre els dos fills: en Vincent tenia setze anys, el 2017, i en James dinou, el 2024; tots dos germans es van suïcidar amb pocs anys de diferència i no gaire lluny de la casa familiar. Instal·lada al caire d’un abisme emocional, Li es refugia en la raó i la lògica, escriu, reflexiona, analitza, i cerca les paraules per expressar allò que és inexpressable, no únicament amb l’escriptura sinó també amb la lectura, la natura i la música: feineja al jardí, llegeix Camus i Wittgenstein, toca el piano i, en definitiva, mira de comprendre les decisions dels fills i enfrontar-se a una pèrdua duríssima. Però lluny de caure en el melodrama, el text agafa una volada extraordinària gràcies a un llenguatge cru, despullat i contundent, d’una honestedat fonda i d’una mirada insòlita sobre la mort. Si voleu saber més sobre el llibre, us recomanem aquest Mail Obert que en va escriure Tina Vallès. 

Lleó XIV, ombres sota la cúpula

Vicenç Lozano

Pòrtic

La figura del papa Lleó XIV continua essent una incògnita un any després d’haver estat nomenat cap de l’Església Catòlica. S’envolta d’una imatge de misteri alimentada pel seu tarannà discret i reservat. Tanmateix, el periodista i expert en afers vaticans Vicenç Lozano defensa que, més enllà de l’aparença, serà un papa continuista que aprofundirà les reformes de Francesc. En aquest llibre, Lozano explica les interioritats de l’elecció del papa i dóna informacions fins ara inèdites. Si voleu saber més sobre aquest llibre podeu recuperar l’entrevista que Oriol Bäbler va fer a l’autor.

Amada

Toni Morrison

Traducció: Esther Tallada

Segona Perifèria

Toni Morrison és una de les grans escriptores d’Amèrica. No és casual que hagi guanyat el premi Nobel de literatura i tingui un Pulitzer. Aquest llibre és una mostra de reconeixement, reparació i respecte vers els homes i dones negres –sobretot elles– que van patir i van morir sota el jou de l’esclavisme als Estats Units d’Amèrica.

El capital sexual. Tot el que arribem a fer per amor i una mica de sexe

Na Pai

Tigre de Paper

Tot el que arribem a fer per amor i una mica de sexe. Aquest llibre analitza com el capital sexual condiciona totes les parcel·les de la nostra vida. Examina microgests, automatismes, sacrificis, enveges o pressions econòmiques i estètiques que vertebren la nostra sexualitat i, així i tot, ens passen desapercebuts perquè constitueixen la nostra realitat més ordinària. 

Un himne a la vida

Gisèle Pelicot

Traducció: Imma Falcó

Ara Llibres

“Vull explicar la meva història amb les meves paraules. Espero transmetre un missatge de fortalesa i valentia”, va dir Gisèle Pelicot. I el fet cert és que fa exactament això en aquest llibre; això sí, sense victimitzar-se i mostrant també la part més fosca del procés, fins i tot aquella que no la deixa tan bé. Tanmateix, si hi ha res que traspuï el llibre és esperança. Si voleu saber-ne més, podeu llegir l’entrevista que Clara Ardèvol va fer a Gisèle Pelicot.

Un gra de blat

Ngũgĩ wa Thiong’o

Traducció: Josefina Caball

Raig Verd

Un gra de blat segueix un grup de vilatans marcats per la rebel·lió del Mau Mau a les portes de la independència de Kenya. Una novel·la intensa sobre la llibertat i el preu que té, que explora la culpa, la traïció i les fractures íntimes d’una comunitat. En aquest article, Xavier Montanyà ens explica una mica més sobre el llibre.

Indignitat

Lea Ypi

Traducció: Míriam Cano

Angle Editorial

Quan Lea Ypi descobreix a les xarxes socials una fotografia dels seus avis, de lluna de mel als Alps el 1941, s’enfronta a moltes preguntes. Li havien dit que la documentació de la família s’havia destruït, però allà els tenia: l’àvia Leman i el seu marit, Asllan Ypi, glamurosos i somrients, mentre la Segona Guerra Mundial arrasava Europa. Gràcies a reports de la policia secreta, de declaracions judicials i dels seus records familiars, Lea Ypi ens submergeix en el món desaparegut de l’aristocràcia otomana, la formació de la Grècia i l’Albània modernes, els horrors de les guerres i l’arrelament del comunisme als Balcans. Si voleu saber més sobre aquest llibre, podeu llegir l’article que en va fer Xavier Montanyà.