16.04.2026 - 21:21
|
Actualització: 16.04.2026 - 21:45
Amb la diada de Sant Jordi a tocar, les llibreries s’omplen de novetats i noms destacats del panorama literari català. Aquesta selecció aplega trenta llibres d’autors catalans publicats aquest curs editorial, una collita que es destaca tant per la diversitat de veus com pel pes dels principals guardons literaris del país –com el premi Sant Jordi, el Ramon Llull, l’Anagrama i el Ciutat de Palma. De la novel·la als relats curts, la llista –ordenada alfabèticament– ofereix una guia per a orientar-se entre les novetats més destacades i encertar-la amb el regal de Sant Jordi.
Com tota selecció, aquesta també és necessàriament incompleta i en deixa fora molts títols que mereixerien ser-hi. Per això, més enllà de qualsevol llista, la millor recomanació és sortir al carrer el 23 d’abril, passejar per les parades, tafanejar sense pressa, deixar-se sorprendre i conversar amb llibreters i autors.
Novel·les
Passeig de Gràcia
Autor: Roger Bastida
Premi Santa Eulàlia 2026
Editorial: Comanegra
Entrevista: “Els barcelonins podem passejar pel passeig de Gràcia, però no comprar-hi”
L’escriptor Roger Bastida va guanyar el premi de novel·la històrica Santa Eulàlia 2025, coorganitzat per l’Editorial Comanegra i Àfora Focus, amb Passeig de Gràcia. Història d’una família, que recrea la història amb minúscula de l’emblemàtica avinguda barcelonina. En l’aventura de tres nissagues catalanes descobrirem l’essència d’un gran estendard de Barcelona, escenari de tensions històriques entre bellesa, riquesa i desigualtat social. Nobles, burgesos i obrers s’entrellacen en un relat marcat per amors impossibles, ascensos fulgurants i caigudes estrepitoses.
Peixos
Autor: Eva Baltasar
Editorial: Club Editor
Entrevista: “M’he passat anys al costat de gent que no em feia bé”
Eva Baltasar acaba de publicar la cinquena novel·la, Peixos (Club Editor). És una obra que fàcilment es podria classificar de novel·la d’amor. Però, en realitat, tal com diu l’escriptora, “és una història monstruosa” que ens explica l’enamorament entre la narradora, sense nom, i la Victòria, una dona corpulenta i grandiosa que, tot i ser captivadora i magnètica, acaba essent perillosa i repulsiva.
Dos anys després d’haver publicat Ocàs i fascinació, Baltasar ens presenta una història senzilla, però atractiva, sobre aquells amors que, tot i ser tòxics, també poden arribar a ser addictius.
La bassa
Autor: Meritxell Benedí Altés
Editorial: Més Llibres
Davant la Mireia s’obre un paisatge nou. L’estiu s’acaba al cap de Creus i al costat d’en Sergi té la sensació que potser també s’acaba la mala sort. Sembla que només hi hagi futur. La promesa d’una relació estable i feliç impulsa les decisions, però alhora crea una teranyina difícil de veure, però que ho atrapa tot.
A La bassa, Meritxell Benedí narra amb sensibilitat el viatge d’una dona que busca reconèixer-se enmig de l’amor, la rutina i els límits difusos d’allò que anomenem felicitat. La bassa captura el batec d’un amor que esdevé opac i la lluita d’una dona per a entendre què en queda, d’aquell somni inicial.
L’espasa del rei
Autor: Jaume Clotet
Editorial: Columna
Entrevista: “Els espanyols ens coneixen millor que nosaltres mateixos”
En només tres anys, Jaume Clotet ha escrit La Germandat de l’Àngel Caigut, La calavera de l’apòstol i L’espasa del rei, el lliurament que tanca les aventures del monjo de Montserrat Bernat Balaguer i la mossa d’esquadra Berta Bosch, que sempre barregen, a manera de thriller, mites nacionals amb religió i història.
Aquesta vegada, la història aprofundeix en l’origen del captiveri de Satanàs i en part es trasllada al segle XIII, on el passat mític de Catalunya s’uneix en una aventura a Terra Santa amb els fills de Jaume I i el cavaller Galceran de Pinós.
La caçadora dels cossos
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Entrevista: “La llibertat sexual és una de les millors conquestes de la humanitat”
Najat El Hachmi va escriure La caçadora de cossos el 2011 i creu que va ser força incompresa en aquell moment. Quinze anys després, l’ha reescrita amb canvis substancials per acostar-la als lectors actuals. És una novel·la més curta i amb més reflexió, que indaga sobre el desig femení amb una protagonista que col·lecciona amants, com més estrangers i com més dominadors millor. Prosa de sexe explícit, entra als terrenys insondables del món desenfrenat del sexe pel sexe, primer, i de reflexions al seu voltant, després.
Què en diré del dia d’avui
Autor: Youssef El Maimoumi
Editorial: Jande
Tres amics, tres escriptors sense nom i una dona misteriosa que els espera. Un restaurant antic amb les taules reservades i un cambrer enlluernat. Una ciutat vella i familiar que els acull amb els carrers buits i un vent ferotge. Un dinar que s’allarga, un temps present que roda cap enrere en un dia que no s’acaba.
Youssef El Maimouni ens obre la porta d’un restaurant de Tànger que va ser freqüentat per generacions d’escriptors i que revisitem en un ambient que traspua realisme màgic. Qui són els tres escriptors, qui és la dona, en què s’han convertit? I la qüestió de fons que ens acompanya durant tota la narració: podem separar l’obra de l’autor? Podem separar l’obra del context que l’envolta? Com ens aproximem a la història que impregna els espais i la colonitza des de la literatura?
La gata
Autor: Joan Esculies
Editorial: Edicions 1984
Un segle després, Joan Esculies capgira la història clàssica de Jack London, La crida del bosc, i substitueix un gos a la muntanya per una gata enfrontada a un entorn urbà. La vida de la protagonista ens situa en el gran dilema dels nostres dies. Què ens poden dir les aventures d’una gata sobre la nostra recerca de seguretat i els desigs de llibertat?
Terres bàrbares
Autor: Vicent Flor
Editorial: Edicions 62
Entrevista: “Moltes vegades les famílies són clans d’ocultació”
El sociòleg i assagista Vicent Flor torna a la novel·la amb Terres bàrbares, una història de silencis intrafamiliars, de periodistes, de delators, de torturadors i de perdedors. La trama transcorre en l’actualitat, però retrata de manera duríssima alguns episodis de repressió ocorreguts a València durant la postguerra i el franquisme. A l’obra, que també s’interroga sobre la veritat, s’hi intercalen situacions i personatges reals amb uns altres de ficticis.
Relíquia
Autor: Pol Guasch
Editorial: Anagrama
Entrevista: “Quan tornes a llegir-te a tu mateix, res no et consola. No hi ha res més cruel i cru“
Pol Guasch publica Relíquia, dos anys després d’Ofert a les mans, el paradís crema. El suïcidi del seu pare és el punt de partida del llibre, escrit deu anys després, però la història que s’hi explica és plena de vida. En forma de crònica familiar, hi escriu sobre qüestions com els vincles familiars, l’amistat, el dol, l’absència i el procés de fer-se gran.
En la forma, és molt diferent de les seves dues darreres novel·les, Napalm al cor i Paradís, però en el contingut, no tant.
Els Erms
Autor: Carlota Gurt
Premi Anagrama 2026
Editorial: Anagrama
Entrevista: “A vegades no em sento capaç de res, ni d’escriure”
La darrera novel·la de Carlota Gurt, Els erms, es va publicar a final de març. Ha estat guardonada amb l’onzè premi Anagrama de novel·la i ens situa al parador de Sau un 24 de desembre, dia en què la Ramona i en Faust, els protagonistes, tenen una trobada fortuïta plena de boira i amb la sequera de fons. Ella hi ha arribat per a passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys de feina.
Qui porta de veritat la vida que li agradaria? Com ens podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família i nosaltres mateixos? Com s’inventen les il·lusions, quan ja no ens queda imaginació?
Alicia Kopf és el nom artístic d’Imma Ávalos. Escriptora i artista visual, es va formar en belles arts i també va estudiar teoria de la literatura i literatura comparada. Fa deu anys va publicar Germà de gel (L’Altra Editorial, 2016). El llibre s’inscrivia en un projecte de recerca més ampli i ambiciós, Àrticantartic.
En aquests deu anys de silenci literari ha engegat i desenvolupat un nou projecte, Speculative Intimacy (intimitat especulativa), que com el primer s’ha materialitzat també en el camp de les arts visuals, amb una exposició a la Galeria Joan Prats el 2019 i a Culturgest Lisboa i Porto el 2020, i s’ha tancat amb una segona novel·la, Memòria d’Eco, que acaba d’arribar a les llibreries.
La segona vida de Ginebra Vern
Autor: Agnès Marquès
Premi Ramon Llull 2026
Editorial: Columna
Entrevista: “L’amor és un lloc de conflicte des d’on prenem decisions qüestionables”
Agnès Marquès i Pujolar ha guanyat el premi Ramon Llull de novel·la amb l’obra La segona vida de Ginebra Vern (Grup 62). Marquès, codirectora del programa de ràdio Catalunya nit, es basa en un cas real. L’any 2014, en un poblet de Texas, Hemphill, una dona va posar un anunci en un diari local celebrant el naixement del fill del seu marit amb una amant. La notícia es va fer viral. A la novel·la, la protagonista és Ginebra Vern, una periodista de Barcelona que segueix el cas en plena davallada de la qualitat periodística del diari on treballa. A la vida real, Agnès Marquès va anar fins a Hemphill a provar de conèixer-ne els protagonistes i aprofundir en una història que el periodisme pescaclics i d’escàndol no tenia temps de gratar.
Amèlia de les Camèlies
Autor: Etna Miró
Editorial: Cap de Brot
Entrevista: “No hauria publicat aquest llibre si no hagués trobat un llenguatge propi”
Etna Miró és graduada en estudis literaris i doctoranda en Marcel Proust. També és escriptora. Ara acaba de publicar l’opera prima, Amèlia de les Camèlies (Cap de Brot), una sàtira sobre el món cultural i intel·lectual barceloní des de la perspectiva de l’Amèlia, una noia que és a punt d’acabar la carrera de “literatura estudiada” quan té una “crisi espiritual” que li fa trontollar el món. Així i tot, Miró ha escrit tota la vida i ha estat guardonada amb més d’un centenar de premis literaris.
Amèlia de les Camèlies és un llibre escrit amb un humor intel·ligent que retrata la Barcelona “cultureta”: de la Filmoteca a la Beckett, passant per les llibreries de l’Eixample i el glamur del carrer d’Enric Granados. Una cartografia que passa del pla Cerdà a un rusc, en què cadascun dels personatges es relaciona i actua amb la jerarquització i l’astúcia de les abelles.
Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro
Autor: Jaume Oliver
Premi Ciutat de Palma 2026
Editorial: Pagès Editors
Roma Vidal Silverstone té una cita amb el vell escriptor. Ella és una neuròloga amb un encàrrec de l’Estat Circular i ell, un pacient amb un pseudònim i una història increïbles. Sosté que entre el 1941 i el 1946 va viure en una república que els llibres d’història diuen que va ser derrotada el 1939. Les dates no quadren, però el seu relat és narcòtic, estranyament coherent, dibuixa el mapa d’una ciutat que no va existir. Ella en sap els perills. Els resilients crònics tenen la capacitat d’habitar els nostres records més íntims i sembrar la llavor de les idees prohibides. I si tot va ser real? En la seva nova novel·la, Jaume Oliver Ripoll ha construït la maquinària d’un rellotge suís on cada peça, real i inventada, balla una dansa en què tot és possible, fins i tot guanyar una guerra perduda. Un manual de resistència contra l’amenaça persistent del totalitarisme.
Aquesta nit passarà la guilla
Autor: Antoni Pladevall
Editorial: Proa
Orgullosos, dolguts, atrevits o enamorats, els personatges d’Aquesta nit passarà la guilla, la nova novel·la d’Antoni Pladevall, viuen atrapats entre el desig i una realitat que els desconcerta. La revolta d’un ramader fastiguejat de les curses de cotxes, el revés amorós d’una noia molt decidida, l’estratègia d’un llibreter per a avortar els robatoris i la humiliació d’un nen que ha de voltar de casa en casa amb una pell de guilla penjada a l’espatlla són algunes de les històries que animen un món rural en transformació, retratat amb un humor que esquinça la imatge habitual que en solem tenir.
Prometeu de mil maneres
Autor: Carles Rebassa
Premi Sant Jordi 2026
Editorial: Univers
Carles Rebassa és poeta i escriptor i una de les veus destacades de la literatura catalana actual. Enguany ha guanyat el premi Sant Jordi de novel·la amb Prometeu de mil maneres (Univers), una obra gestada durant anys que parteix d’experiències personals i que presenta una reflexió sobre la identitat, les relacions i les desigualtats socials.
Prometeu de mil maneres és una novel·la de relacions humanes, però sobretot de lluita de classes, en què tots dos protagonistes estan marcats per l’amor. Prometeu Dolors és cambrer en una cafeteria del centre de Palma. La seva vida experimenta un sotrac quan coneix en Carles.
Crispetes de matinada
Autor: Regina Rodríguez
Editorial: La Campana
Entrevista: “Quan vaig acabar la novel·la, em vaig posar a plorar sense parar”
Amb una veu desacomplexada i arrelada a l’experiència personal, Regina Rodríguez s’ha consolidat com una de les narradores més llegides d’aquests darrers anys en català. Després de l’èxit inesperat de Les calces al sol (2022), una novel·la que va créixer a partir del boca-orella i que ha travessat fronteres amb traduccions i lectors internacionals, ara torna amb Crispetes de matinada, un relat que amplia el mateix univers literari.
Amb el personatge de Rita Racons, alter ego literari i fil conductor d’aquestes històries, l’autora reflexiona sobre el procés de trobar una veu narrativa pròpia, la vergonya i el fracàs, el pes de les expectatives i la importància de les amistats i dels vincles. La història ens situa a Barcelona el 2014, tot just quan la ciutat es començava a transformar en espais de coworking i cafeteries de te matxa i per on encara es podia passejar sense pensar en conceptes com ara la gentrificació, els expats i la massificació turística.
Els jardins de la Nora
Autor: Benet Salellas
Editorial: Univers
Aquesta novel·la de Benet Salellas ens situa l’any 1949. Europa encara es mira de refer de la desfeta física i moral del nazisme i de la Segona Guerra Mundial. Un tren de fusta atrotinat travessa el Vell Continent de Viena a Girona, passant per Portbou. En un dels vagons hi ha la Nora, una nena austríaca de sis anys que viatja com a refugiada a la Girona de postguerra, on acaba essent adoptada pels Figueras Xifra, una de les famílies més preeminents del règim. Basada en la vida de Nora Pichler Herz, més tard Eleonora Figueras Xifra, la novel·la il·lustra la difícil relació familiar que s’estableix entre els Figueras Xifra i la Nora: una relació travessada per la incomunicació, la insensibilitat i la dominació, que transcorre al llarg de la joventut i maduresa de la Nora amb la ciutat com a escenari vital.
Després del naufragi
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: Univers
Entrevista: “Els catalans són gent d’ordre que volen fer la revolució”
L’escriptor Albert Sánchez Piñol creu que ens hem de pensar a nosaltres mateixos i que hem de pensar el nostre Primer d’Octubre, i evitar que siguin els altres els qui ens versionin. Som nosaltres qui ens hem de mirar al mirall. Això ha fet amb la seva darrera novel·la, Després del naufragi, editada per Univers, la seva nova editorial després de molts anys a la Campana. Aquesta novel·la d’aventures és una faula política sobre el procés català i, a la vegada, una continuació de Moby Dick, el clàssic nord-americà que enguany celebra el 175è aniversari.
La nova novel·la de Màrius Serra, El mal entès, és una història sobre el pes de l’atzar en la nostra vida. El protagonista és Joan Ferrer, un traductor de vida tranquil·la que veu com se li ensorra el món quan la dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després que hagués descobert la infidelitat d’en Joan amb la cangur. La nena sobreviu, però ben aviat en Joan descobrirà que no n’és el pare biològic. Aquest descobriment desencadena una cascada de revelacions, traïcions i malentesos que afectaran totes les esferes de la seva existència.
El joc del mentider
Autor: Lluís Maria Todó
Editorial: La Breu
Ambientada en la Barcelona de la transició, El joc del mentider és la novel·la d’una generació que va voler creure en la llibertat, en la modernitat i en una nova moral possible. Per mitjà de la veu d’Oriol Valls, narrador i protagonista, Lluís Maria Todó construeix el relat d’un grup d’amics units pel desig i la paraula, però també per la necessitat constant de dissimular, d’adaptar-se i de mentir.
La novel·la avança mitjançant cartes, confessions i relats encreuats que posen en qüestió la sinceritat de qualsevol text. Què vol dir narrar? Quina identitat es pot construir en un món que es transforma? Quines mentides cal assumir per a poder viure, estimar o pertànyer a un col·lectiu?
Meravelles tan breus
Autor: Josep Torelló
Editorial: Cràter
Meravelles tan breus és una novel·la lírica i fragmentària sobre la joventut, la creació i la pèrdua. Mitjançant un joc de veus, el llibre de Josep Torelló recorre la memòria d’una generació que va creure que tocava la plenitud: l’art, la nit, l’amor, la ciutat i la sensació d’haver viscut, ni que fos efímerament, una forma d’eternitat. Meravelles tan breus reflexiona sobre la bellesa fugaç, el preu de la lucidesa i la ferida d’haver estimat i viscut amb excés.
Hortoneda
Autor: Roger Vilà
Premi novel·la curta Just M. Casero 2025
Editorial: Univers
Si una cosa sap en Bernat és que estima la Bàrbara i que ella el correspon. El seu amor s’allarga durant dècades. Però arriba un dia que a la Bàrbara el món se li comença a fer feixuc: aleshores tots dos emprenen un viatge amb la intenció de trobar un racó per perdre-s’hi.
La novel·la de Roger Vilà va rebre el premi novel·la curta Just M. Casero 2025, un guardó literari creat el 1981 per la Llibreria 22 de Girona en homenatge a Just Manuel Casero, periodista i polític gironí vinculat a la cultura local.
Els moixons
Autor: Montse Virgili
Editorial: La Magrana
Montse Virgili (Tarragona, 1976) ha retratat amb tendresa l’estol de moixons que ha volat al seu voltant al llarg dels anys. Són les dones de la seva vida, no tan sols la mare i les àvies, sinó també la peixatera, la dependenta, la veïna; un conjunt de referents femenins que no pretenien de ser-ho, dones de classe treballadora que no consideraven prou digne el seu saber, que anotaven les receptes al revers de cartes del banc o en calendaris vells.
La mare
Autor: Emma Zafón
Editorial: Empúries
La periodista Emma Zafón (Llucena, Alcalatén, 1987) publica la segona novel·la, La mare. Malgrat que és diferent de la primera, Casada i callada, totes dues tenen uns quants punts en comú, com ara que les protagonistes són dones i que la història passa en un entorn rural del País Valencià. Aquesta volta, l’escenari és Borriol, un poble molt a prop de Castelló conegut per les pedreres, on treballen alguns homes del municipi.
El llibre és protagonitzat per la Lorena, la dona de l’Enrique i la germana d’en Roberto i l’Àlex. El dia que la seva mare té un accident, s’ha de fer càrrec de tota la família.
Relats
Aquest serà el nostre pou
Autor: Marc Artigau i Queralt
Premi Mercè Rodoreda 2026
Editorial: Empúries
Aquest serà el nostre pou és un llibre de dotze contes extraordinaris de l’escriptor Marc Artigau i Queralt, guanyador del 28è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2025. Publicat per l’Editorial Empúries (Grup 62), l’obra explora la por, els monstres quotidians i el mal per mitjà de relats narratius.
Sales d’espera
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Empúries
Neus Canyelles té una predilecció pels fets quotidians. A Sales d’espera trobem el refugi familiar i els personatges inadaptats, però també les rutines socials incomprensibles, el món atzarós de psicòlegs i psiquiatres, la crueltat gratuïta i l’absurditat. Les sales d’espera abasten tot un món: poden ser habitacions tancades o espais oberts, però també situacions i moments en què les coses que no entenem o que no ens agraden poden canviar i millorar.
Els arbres no s’ho mereixen
Autor: Pol Estrada
Editorial: Ela Geminada
Entrevista: “Triomfen tota mena de gurus tronats perquè no hi ha cap projecte espiritual”
Pol Estrada ha escrit Els arbres no s’ho mereixen (Ela Geminada), un recull de contes molt recomanable pensat per a adults on trobem sexe, droga i rock and roll i que, sense ser autoficció, ens porta a un món narrat de manera molt intensa i viscuda. Els arbres no s’ho mereixen és una col·lecció de contes que sacsen el seny i l’etiqueta. Les narracions transiten entre l’absurditat i la lucidesa, la caricatura i la tragèdia, el joc i la ferida.
Jo això ja no ho veuré
Autor: Jordi Masó
Editorial: Males Herbes
A Jo això ja no ho veuré, Jordi Masó reuneix nou relats especulatius ambientats en un futur pròxim, amb societats amorals controlades per estats repressors que promouen lleis malèvoles; un món a les acaballes en què les innovacions tecnològiques no sempre afavoreixen el progrés. Com és habitual als seus llibres, Masó utilitza cadascuna de les històries per a jugar amb les maneres de narrar: de teixir la peculiar història d’un donant d’òrgans a partir del dramatis personae a convertir els agraïments finals del llibre en un conte sobre una secta apocalíptica.
Després d’haver guanyat el premi Llibreter amb la novel·la Xacona, Masó torna als contes.
Sembla mentida
Autor: Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordí Puntí
Editorial: Quaderns Crema
Els relats d’aquest llibre, sorgits de les col·laboracions de Miqui Otero, Irene Pujadas i Jordi Puntí a El suplement de Catalunya Ràdio i basats en les vivències dels oients, s’endinsen amb veritable ofici en el terreny de la ficció, “l’única manifestació honrada i divertida de la mentida”. A partir d’aquests fils reals, els autors teixeixen trames que es perden en el territori de la imaginació i que transporten els lectors a realitats tant familiars com inesperades, les quals semblen suggerir tot allò que la quotidianitat ens convida a llegir entre línies. El resultat és un mosaic de veus que plasma la vida tal com és: tant tendra com imprevisible, amarga i espaterrant, però sempre divertida.
