15.04.2026 - 21:40
|
Actualització: 15.04.2026 - 23:03
Ahir al vespre el diari Avui va celebrar els cinquanta anys d’existència. Tal com ja us vaig explicar ahir, era molt més que la celebració de cinc dècades de vida d’un diari. Era, ni més ni menys, la celebració del retorn de la llengua catalana als quioscs, després de quaranta anys de supressió per la força armada. I també la celebració del retorn de la premsa democràtica, després de quatre decennis de pressions i dificultats.
L’acte va ser magnífic, però va sorprendre l’absència incomprensible i injustificable de l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa, vista la unanimitat de la presència institucional. Perquè dalt l’escenari, juntament amb personatges representatius de la història del diari, hi seien tots els presidents vius del Parlament de Catalunya i tots els presidents vius de la Generalitat, llevat del president Pujol, que es va disculpar per motius de salut i, òbviament, del president Maragall. El president Puigdemont hi era present gràcies a una pantalla i els organitzadors van tenir el detall de convidar la seua esposa, Marcela Topor, a lliurar un dels rams de flors que els altres dirigents van lliurar als qui representaven els iniciadors del diari, en nom del seu marit.
El president Montilla hi era. I va aplaudir Marcela Topor respectant la dignitat institucional que correspon. I les dues vegades que la sala va cridar “independència” ell no ho va fer –com era lògic–, però va saber estar en el lloc. La pregunta és: on era el president Illa?
La resposta oficial era que no podia assistir-hi per motius d’agenda. No consta –a la mateixa hora– cap acte de la dimensió d’aquest homenatge als qui ens retornaren la premsa en català. Les prioritats, si de cas, les seues, devien ser unes altres.
I ací és on jo percep la gravetat del seu gest. Sobre l’escenari hi havia una representació institucional que evidenciava la continuïtat dels principis fonamentals que han fet de Catalunya el país que és. Amb la diversitat en gairebé tot, però també amb la complicitat per les coses més bàsiques i fonamentals. I el president Illa no hi era.
Fa temps que observe en petits gests i detalls una realitat que em sembla que comença a ser incontestable i que l’episodi ahir posa en evidència: que Salvador Illa és un tall; marca un abans i un després, perquè no és capaç de sentir com a pròpia la continuïtat que va del president Macià a ell. La continuïtat dels qui en la República, en l’exili primer i en el d’ara, en la transició i després van decidir que la Generalitat era la institució representativa de tots els catalans, precisament per aquesta continuïtat que representa magníficament el detall que és avui l’única institució legalment provinent de la República del 1931, reinstaurada a l’interior abans que es proclamàs la constitució espanyola postfranquista.
La qüestió és que es nota massa la incomoditat amb què Salvador Illa es troba forçat a interpretar un càrrec en què sembla que no creu. Ell deu pensar que això es pot dissimular amb eslògans o amb alguna concessió a la galeria, però sempre arriba el moment en què el subconscient el traeix i el deixa despullat. No acudir a la celebració dels cinquanta anys de l’Avui, ser l’únic absent en una diada tan important –i tant hi fa l’excusa o la raó– ha estat un d’aquests moments. Ell volia, segurament, demostrar que no és el president de tothom i ho ha aconseguit.
PS1. Una investigació de VilaWeb posa en relleu avui que entitats vinculades a CCOO, UGT, Foment i PIMEC han rebut 70 milions d’euros en quatre anys per a formacions, procedents d’un organisme públic que aquestes mateixes entitats dirigeixen. Arnau Lleonart explica el cas en aquest article.
PS2. Cinc empresaris tecnològics espiats en el Catalangate comencen a declarar al jutjat i lliuraran els mòbils i un disc dur als Mossos. Josep Nualart Casulleras ens n’explica els detalls: “Un fiscal massa neguitós amb la querella contra la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus”.
PS3. El Centre d’Història Contemporània de Catalunya és un organisme essencial per a configurar una història catalana, però les accions del govern l’han deixat en una situació límit. Alexandre Solano ens ho explica en aquest article.
PS4. A VilaWeb Televisió ahir fou el dia de La taca d’oli. Ot Bou hi aborda la complexa situació que es viu amb Donald Trump als Estats Units, tot parlant-ne amb Mònica Clua Losada, professora de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i ex-catedràtica de la Universitat de Texas. Clua no combrega amb les caricatures que infantilitzen els impulsos de Trump i, en canvi, el considera la imatge d’una reconfiguració del poder. Durant l’entrevista, explica les divisions a la base trumpista, el paper d’Israel i de la Fundació Heritage en el disseny del programa del president i les possibilitats de l’oposició. Vegeu-ne el vídeo.
