28.05.2026 - 19:29
Al barri del Poblenou de Barcelona, la gentrificació no es nota tan sols en el preu dels lloguers, en la desaparició del comerç de proximitat o en l’arribada de nous residents amb més poder adquisitiu. També es nota en la llengua. El català perd presència en l’atenció comercial i en els usos quotidians del barri, el castellà es consolida com a llengua majoritària de relació i l’anglès guanya espai com a llengua associada al nou consum. Aquesta és la conclusió principal de l’informe que la Plataforma per la Llengua ha presentat sobre els efectes de la gentrificació al barri.
L’estudi, titulat Llengua, torna a casa, posa xifres a aquesta transformació a partir de l’anàlisi de seixanta-set establiments de la rambla del Poblenou. La dada més significativa és la de l’atenció oral: menys de la meitat dels comerços responen en català quan el client s’hi adreça en aquesta llengua.
Segons l’informe, quan el client s’adreça en català al comerç, la resposta en aquesta mateixa llengua ha passat del 69% dels casos el 2012 al 48% el 2026. El castellà, en canvi, ha crescut del 29% al 52% i ja és majoritari fins i tot quan la conversa ha començat en català.
El canvi també es veu en la primera interacció. El català cau com a llengua de salutació del 34% al 21% i el castellà puja del 61% al 79%.
L’anglès guanya terreny en la projecció comercial dels establiments. En els cartells informatius dels aparadors o de l’exterior, és a dir, horaris, promocions, menús o avisos, ha passat del 0% el 2012 i del 2% el 2022 al 26% el 2026. En els rètols identificatius, és a dir, el nom comercial o el rètol principal de l’establiment, les llengües diferents del català i el castellà, sobretot l’anglès, han passat del 6% el 2012 al 22% el 2026.
Això dibuixa un canvi de funcions. El català encara conserva presència en molts rètols principals, però l’entitat alerta que es pot anar reduint a una funció més simbòlica; en canvi, el castellà i l’anglès guanyen pes com a llengües d’ús pràctic, d’atenció, de venda i de competitivitat.
El Poblenou com a producte global
La Plataforma per la Llengua vincula aquest retrocés amb la transformació urbana i social del Poblenou. El barri ha estat un dels grans laboratoris del nou model de Barcelona, especialment arran del 22@ i de la conversió d’antics espais industrials en oficines, hotels, habitatges cars, espais de cotreball, estudis creatius i negocis orientats a un públic internacional.
Segons l’entitat, el Poblenou ha estat venut institucionalment com un espai innovador, creatiu, cosmopolita i atractiu per al talent mundial. Aquesta idea ha tingut efectes econòmics i demogràfics, però també lingüístics. El barri ja no és tan sols un espai de nova activitat econòmica, sinó també un producte de consum per a residents temporals, professionals internacionals i inversors.
L’informe constata una correlació entre l’encariment de l’habitatge, la substitució de població, l’arribada d’expatriats i el retrocés del català. Aquests darrers deu anys, els residents australians i neozelandesos al Poblenou han augmentat d’un 165%, i els nord-americans, d’un 144%. Són perfils que l’estudi associa sovint a residents estrangers amb rendes superiors a la mitjana local i amb poca necessitat d’aprendre català per viure i consumir al barri.
Aquest canvi demogràfic coincideix amb una pressió immobiliària molt intensa. El preu del lloguer per metre quadrat hi ha crescut d’un 70,5% entre el 2014 i el 2025, per sobre de la mitjana de Barcelona. El preu de compra també ha augmentat: d’un 84%. Aquesta dinàmica expulsa part del veïnat tradicional. La conseqüència és que es debiliten els espais d’ús natural del català, hi ha menys veïnat estable, menys comerç de proximitat arrelat, menys continuïtat comunitària i més establiments orientats a un públic que no necessita el català per a viure el barri.
Un fenomen que va més enllà del Poblenou
L’entitat exposa el cas del Poblenou com un cas paradigmàtic, però no pas únic. Processos semblants es poden observar en més barris i territoris sotmesos a una forta pressió turística, immobiliària o residencial, com ara la Vila de Gràcia, el Barri Vell de Girona, Russafa a València, la Marina Alta o Santa Catalina a Palma.
La idea de fons és que la política lingüística no es pot desconnectar de l’urbanisme, l’habitatge i el model econòmic. Si un barri perd població arrelada, comerç local i vida comunitària, el català també en surt afeblit. Per això la Plataforma per la Llengua reclama que les administracions incorporin estudis d’impacte lingüístic en els grans projectes urbanístics, de la mateixa manera que s’avaluen impactes ambientals, de mobilitat o d’habitatge.
L’estudi també demana mesures correctives en comerços, empreses i noves promocions residencials. Una de les propostes és de reforçar el compliment de la normativa de retolació en català, incorporar clàusules lingüístiques en les llicències i ajuts públics, exigir plans d’acollida lingüística a empreses i espais de cotreball, ampliar els cursos de català al barri i protegir el comerç de proximitat lingüísticament responsable.
La Plataforma per la Llengua recull experiències del País Basc, Gal·les, Irlanda, Dinamarca i els Països Baixos, on la pressió turística, immobiliària o de l’anglès han obligat a vincular llengua, arrelament i política territorial. La idea és que les llengües minoritzades necessiten espais de densitat social per a continuar essent llengües d’ús quotidià, no tan sols llengües apreses o reconegudes institucionalment.
El català, llengua simbòlica o llengua d’ús?
El punt més delicat de l’informe és que troba una escletxa creixent entre la presència visible del català i l’ús efectiu de la llengua. El català pot continuar apareixent en rètols principals, en campanyes institucionals o en discursos sobre la identitat del barri. Però si recula en la salutació, en l’atenció oral, en la informació pràctica i en les relacions comercials quotidianes, en perilla la vitalitat.
Això és especialment important al Poblenou, que històricament havia mantingut una forta vida veïnal, obrera, associativa i catalanoparlant. Ara una part creixent del barri respon a unes altres lògiques: consum internacional, temporalitat residencial, anglès com a marca i castellà com a llengua automàtica d’interacció.
Per a la Plataforma per la Llengua, aquest procés mostra que la defensa del català no es pot limitar a l’escola, l’administració o els mitjans. Quan una llengua deixa de ser necessària per a comprar, treballar, saludar o viure en un barri, deixa de ser una llengua plenament normalitzada. El diagnòstic del report és precisament aquest: la gentrificació també erosiona la vitalitat lingüística.
