Un fiscal massa neguitós amb la querella contra la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus

Els cinc empresaris i desenvolupadors tecnològics espiats amb Pegasus i Candiru per vincles amb l’independentisme han declarat avui a la titular del jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona per ratificar la querella que van presentar contra els fabricants d’aquests programaris i contra el CNI i la Guàrdia Civil. Dos d’ells, Joan Arús i Jordi Baylina, han declarat avui, i els tres restants, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives, declararan dilluns. El laboratori Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto, va documentar els casos d’espionatge entre el 2019 i el 2021, però avui han comprovat que la fiscalia, a més de l’advocacia de l’estat (que defensa els interessos de l’ex-directora del CNI Paz Esteban), en menysté la investigació i les proves. En l’interrogatori, ha qüestionat constantment les dates d’infecció dels querellants i el fet que la Guàrdia Civil pogués tenir-hi res a veure. Les preguntes en l’interrogatori no anaven pas adreçades a mirar d’obtenir més informació sobre aquests casos d’espionatge per a dirimir-ne les responsabilitats, ans per a qüestionar les dades que fa anys que hi ha damunt la taula i que han motivat la querella. En tot cas, els cinc espiats aportaran els seus dispositius mòbils i discs durs perquè els Mossos d’Esquadra en facin un informe forense i corroborin (o ampliïn, si escau) les dates i els mètodes d’infecció que ja va revelar Citizen Lab.

És una de les novetats en aquesta causa en què, per primera vegada, s’investiga l’espionatge amb el programari espia Candiru, a més de Pegasus, i també per primera vegada hi ha investigada una ex-directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, que va ocupar el càrrec del 2020 al 2023. El predecessor, Félix Vicente Azcón, també fou inclòs en aquesta investigació, però la jutgessa l’ha acabat deixant fora del cas perquè, com a magistrat actualment de la sala social del Tribunal Suprem, disposa d’aforament.

El cas és que, d’acord amb fonts pròximes als querellants consultades per VilaWeb, el fiscal ha insistit a demanar tant a Joan Arús com a Jordi Baylina com sabien les dates en què els seus dispositius van ser infectats. En el cas d’Arús, no es disposa del telèfon mòbil perquè el va perdre l’estiu del 2019, però hi ha indicis que fou un dels espiats, tenint en compte que, quan l’ex-directora del CNI va ensenyar la documentació amb els noms dels espiats per ordre d’aquest organisme a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol, hi havia quatre noms de desenvolupadors tecnològics en un document que havien estat guixats i que no es podien identificar; més tard, alguns diaris espanyols en van difondre el nom.

Jordi Baylina, en canvi, aportarà dos dispositius mòbils que van ser infectats amb Pegasus. De fet, Baylina, resident a Suïssa, és una de les persones que va rebre més atacs, segons la investigació de Citizen Lab. I la causa judicial que va obrir el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón per terrorisme contra el Tsunami Democràtic permet de constatar la participació de la Guàrdia Civil en aquest espionatge. En aquesta documentació, tal com va avançar VilaWeb a final del 2023, es comprova l’interès de la Guàrdia Civil per a instal·lar un programari espia al mòbil de Baylina, a qui consideraven responsable del disseny informàtic del Tsunami Democràtic. Però Citizen Lab indica que Baylina va rebre més infeccions en aquelles dates, de final del 2019, que no les que la Guàrdia Civil va sol·licitar formalment al magistrat.

Qui espiava qui? Quan? I sempre amb autorització judicial? Són algunes de les qüestions que planen en aquesta querella. La vinculació de la Guàrdia Civil amb l’espionatge, el fet d’haver estat objecte de la querella, semblava que inquietava el fiscal, que demanava als querellants si disposaven d’aquesta documentació judicial. I ells responien que l’havien llegida referenciada en mitjans de comunicació. De manera que la jutgessa instructora ha demanat a l’Audiència espanyola que li traslladi els documents del sumari de la causa contra el Tsunami Democràtic, per poder-ho comprovar.

Perquè els querellants, tot i que eren objecte de seguiments físics de guàrdies civils, tot i que tenien els telèfons infectats i la informació sobre la seva activitat i la de les seves empreses constava al sumari del Tsunami Democràtic, mai no van ser formalment investigats i no van poder tenir accés a tots aquests documents.

Citizen Lab va documentar més d’una setantena d’atacs contra els querellants i el seu entorn, incloent-hi familiars. Entre les persones del seu entorn directe que van ser espiades hi ha Elies Campo, que els assessora, ex-directiu de Telegram i de Whatsapp, a més d’autor de l’informe de Citizen Lab sobre el Catalangate. Tots ells comparteixen un perfil professional comú: són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a la governança descentralitzada, la votació digital anònima i la identitat digital sobirana. S’apleguen en l’organització Sentinel Alliance.