Closcadelletra (CCCLXXXI): Tenc totes les edats en cada instant

23.07.2023

Closcadelletra

Closcadelletra (CCCLXXXI): Tenc totes les edats en cada instant

15.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXX): Superfície de la miniatura

"Nedes per davall aigua i encara que volguessis dir quatre mots de la veritat no et seria possible"

08.07.2023

Closcadelletra (CCCLXXIX): L'arrel de l'aigua són paraules

Voldria que els meus textos fossin susceptibles de produir nous plers i noves coneixences: missatgers d'epifanies

01.07.2023

Closcadelletra: (CCCLXXVIII): Tenc l’infinit a la palma de la mà

No em suquis. No em treguis les espines. No em prenguis per un enfollit

24.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXVII): Acumul per a aquest temps de gana

Brod un llençol de fil amb paraules alades: tot el que és pensat i sentit no és res més que l’aparició de l’invisible

17.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXVI): Tan lluny de tot i tan a prop de mi

Per què ador l’inefable, l’impalpable, la tenuïtat de l’instant, aquest moment amarat d’evanescència en el centre de la temporalitat?

10.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXV): Ditades a la fosca

Em pos a perdre capes, a perdre tremps, a perdre històries: som una pelleringa dins la polseguera

03.06.2023

Closcadelletra (CCCLXXIV): Pols tendra

M’agradaria que algú digués: aquest text m’agrada perquè està pastat de vacil·lacions

27.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXIII): Regenerar els alens fa visquera

Obr la finestra i em trob un joiós pessimista

20.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXII): Niu de butzetes

He après que totes les coses efímeres ens concerneixen eminentment a nosaltres, més efímers que res

13.05.2023

Closcadelletra (CCCLXXI): Només hi ha dues castes d’escrits: els que són vius i els que són morts

Tot, en aquesta societat necrocapitalista, ens obliga a sofrir les idees dominants, a pintar amb els colors dominants, a moure’ns entre grans mots dominants

06.05.2023

Closcadelletra (CCCLXX): Llegir tots els horitzons

M’és igual si caic en recurrències, si m’ofeg en repeticions, si malson en cacofonies, si cal·ligrafii gargots, si m’embull una cosa de no-dir

29.04.2023

Closcadelletra (CCCLXIX): Descobrir els essers vius no humans

Quan un mot en troba un altre per primera vegada hi ha un esclat poètic, no ho sabies? / La vida entre dos és la cosa més fràgil del món

24.04.2023

Closcadelletra (CCCLXVIII): Armes de tendror

Quan pas per devora un camp de blat, molt verd, sent només l’alè del vent a les espigues, tan suau com una carícia a frec de pell

15.04.2023

Closcadelletra (CCCLXVII): Intensitat del murmuri

Aquests no-resos dels rumors ens conten amb una paraula muda, amenaçada i ben precària com un foc covat davall les cendres, reserves de tendresa, detritus de joia, residus tremolosos de calidesa

08.04.2023

Closcadelletra (CCCLXVI): En el principi fou l’emoció

La solidaritat i la fraternitat, són antídots contra la manipulació de les emocions?

01.04.2023

Closcadelletra (CCCLXV): Com entrenar la percepció?

Cada dia hem de practicar un nou meravellament: la recerca de la gràcia, la tensió de tot l’ésser sencer cap a ella

25.03.2023

Closcadelletra (CCCLXIV): Porfídia

Cal nuar i desnuar, cal desfer i refer, cal parir, cal enterrar. Cal fer salts mortals sense xarxa

18.03.2023

Closcadelletra (CCCLXIII): Inventor d’instants

Sent la ploma, la tinta, el paper, la mà que escriu, els seus avenços, les seves reculades, els seus subterfugis, la seva energia, els seus bloqueigs, el seu tempo, la seva música

11.03.2023

Closcadelletra (CCCLXII): ‘Dead line’: lletra encara fresca

Vaig cap a la gènesi, vaig cap a l’origen, vaig cap a l’original, no ho sabies?

04.03.2023

Closcadelletra (CCCLXI): Caçar la neu: aventures de la fragilitat

L’amor a la natura no és inofensiu. Cap amor no és inofensiu, no ho sabies? L’amor compromet tota l’existència, tota la vida

26.02.2023

Closcadelletra (CCCLX): Mir el refilar de les aranyes

I no queda res travat, no hi ha cap paret mestra, ni cap traç segur, tot s’esfilagassa i s’esclarissa, tot és fragmentari i ple de buits, d’escletxes

19.02.2023

Closcadelletra (CCCLIX): Dins la boira

Actuar vol dir preveure, però d’una manera que no deixi de banda estimar l’imprevist, saber-lo acollir

12.02.2023

Closcadelletra (CCCLVIII): Com un calfred nou

Caminam damunt el foc, és la nostra vida, no ho sabies?

04.02.2023

Closcadelletra (CCCLVII): Cambra d’ecos infinits

Qui em demana, un altre cop, què és la literatura? Per què?

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any