Article de Marta Rojals

Avui, sí a la llengua, a la plaça Major de Palma

  • Tots els ciutadans sensibles amadors de la llengua catalana ens veurem a la plaça Major de Palma avui a les 18.00. Sí a la llengua catalana!

VilaWeb

Aprendre de ser qui som. Això aconsellava el poeta Píndar als grecs. I també ens ho podria aconsellar a nosaltres en aquest temps de confusions i de desastres quan els actuals governants de les Illes Balears ens volen dur a la idea nacional jacobina que des de Felip V s’imposa a tot Espanya: una nació, un rei, una bandera i una llengua: l’espanyol. Des de l’arribada del procés democràtic, el PP no havia actuat mai (amb l’excepció del govern de José Ramón Bauzá) contra el català. Recordem que quan es va fer l’Estatut d’Autonomia ja declararen tots els partits que la llengua catalana era la llengua pròpia de les Illes Balears. Ara, per comandar, ha de seguir les idees catalanòfobes de Vox, que voldrien que les Illes Balears fossin una societat monolingüe en espanyol. Que el català no sigui un requisit a la sanitat pública fa que no hi hagi un tracte igualitari a tots els pacients. També hi ha la possibilitat que s’elimini el català com a requisit a l’administració. El curs pròxim volen segregar a l’escola pública els estudiants segons la llengua. I Vox podria crear una oficina, amb 750.000 euros, per a afavorir l’espanyol. Tot això ens duu a una societat sense cultura, sense cohesió, sense dignitat moral. Una societat deixada, empobrida, inhòspita, amorfa, intoxicada i hostil. Una societat que volen homogeneïtzada i robotitzada sense cap consciència ni de ser el que és, ni de ser el que voldria ser.

Les institucions polítiques de les Illes Balears, que haurien de tenir pel català un esment continu, una cura constant i una estimació noble, perquè encara és una llengua minoritzada en nombrosos sectors socials, actuen com si volguessin que retrocedís i que es provincianitzàs, amenaces que pengen com espases de Dàmocles damunt una llengua d’àmbit reduït que va sofrir la prohibició terrible i castradora durant el franquisme, i per la qual els que la parlam, l’escrivim i la pensam no ens hem aturat de lluitar perquè puguem viure-la les vint-i-quatre hores del dia. Sabem ben a les clares que una llengua no és sinó expressió d’una determinada manera de trobar-nos en el món, d’orientar-nos. I amb aquests atacs a la llengua catalana, fets amb el “bilingüisme cordial” per un cantó i la nocturnitat i traïdoria per l’altre, fem passes enrere. I cada passa enrere és una passa de dignitat moral perduda. No oblidem tampoc que certs ajuntaments com els de Palma i Calvià fan camí contra el català per satisfer les fòbies de l’extrema dreta.

Sembla mentida. Sembla mentida que el maig del 2024 em trobi escrivint aquestes paraules quan em pensava que la “normalitat” començava a formar part quotidiana de la nostra cultura catalana actual. Sembla mentida que l’Obra Cultural Balear (OCB) faci una nova crida per a defensar la llengua catalana al carrer en un acte que tindrà lloc avui, a les 18.00, a la plaça Major de Palma. Antoni Llabrés, president de l’OCB, em va dir fa uns dies: “És ben hora de sortir al carrer per proclamar que estimam la nostra llengua catalana amb un amor infinitament més fort que l’odi que li professen alguns. Ens manifestarem per evidenciar el nostre compromís, com a ciutadans i com a societat civil organitzada, amb una llengua que anhelam ben viva. Perquè hi volem viure i conviure i aspiram que sigui present a tots els àmbits de la vida pública. Per tot això i molt més, omplirem el centre de Palma per cridar ben fort ‘Sí a la llengua’, a més de reivindicar que els poders públics posin en marxa polítiques valentes de promoció del català.” D’ençà que ens comanda aquest govern del PP amb la complicitat de Vox, sembla que les autoritats tenen amnèsia sobre les normes sobre l’ús i el foment del català per les quals hem lluitat sense descans: l’Estatut d’Autonomia, la llei de normalització lingüística, la llei d’educació i els decrets que desenvolupen aquestes normes. Cal que es garanteixi el dret de viure en català i d’exercir els drets lingüístics. Aquesta mobilització d’avui és una crida, m’han subratllat juristes com l’amic Lluís Segura, a tots els partits polítics perquè siguin coherents amb el mandat que deriva de la constitució espanyola i de l’estatut, un vertader mandat de potenciació i foment del català. I també és una crida per a preservar el patrimoni lingüístic que ens identifica, i es fa des de l’estimació no només de la llengua catalana sinó de totes les llengües. Tenim un marc jurídic que va per un cantó i les polítiques de determinades forces van per un altre. Es pensen que interpreten bé la normativa, quan el que fan és incomplir-la.

També aquesta manifestació és una crida per a l’autoestima, que quan som agredits i discriminats per raó de llengua minva molt. La manca d’autoestima fa que no tenguem la força i la valentia per enfrontar-nos a l’hora de defensar els nostres drets lingüístics. Les agressions lingüístiques volen la desaparició del català, i per això sempre ens hi hem de rebel·lar en qualsevulla circumstància que sigui, perquè ens denigren com a persones i com a poble. Així em parlen mestres i professors que en sofreixen a la seva feina: “Nosaltres treballam perquè el català sigui una llengua d’integració i si es comença a separar els alumnes, hi haurà una escletxa social molt gran”, em deia un mestre, que assegurava: “La llengua no es toca.” Tots els ciutadans sensibles amadors de la llengua catalana ens veurem a la plaça Major de Palma avui a les 18.00. Sí a la llengua catalana!

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any