Biel Mesquida
Closcadelletra (CCLXXV): La permanència retiniana del record
"Dic: si tan sols algú fos capaç de pensar d’una manera tan immediata com Cézanne pintava!"

Closcadelletra (CCLXXIV): Hi ha moltes més coses que allò que veig
"Un dia em vaig quedar cec, un horabaixa em vaig quedar sord, un vespre tornarem muts. L’alba resplendeix un instant i, tot d’una, la nit"

Closcadelletra (CCLXXIII): Delicadament
"Hi ha alguna cosa de molt íntima en aquest gest quasi banal que fa la dama quan es torca una llàgrima que no li acaba de caure mai"

Closcadelletra (CCXII): Auciu paor ab amor e no amor ab paor
«Connexions incessants em deixen un poc estormeiat per una llançada de sol que ha travessat el cotó fluix de gotes d'aigua»

Closcadelletra (CCXIII): Anomenera en punt
«Voldria posar bondat, amor, atenció, tacte, fragilitat, inquietud i compassió a la meva cal·ligrafia perquè ningú no resti insensible»

Closcadelletra (CCXV): L'única llum que compta: el detall infinit
«Han esclatat de cop com una sorpresa, avançades, primerenques, les margalides grogues i les blanques i grogues»

Closcadelletra (CCXXV): Cant l'ànima, l'alè vital
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»

Closcadelletra (CCXXVI): Vibrar amb totes les coses
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»

Closcadelletra (CCXXVII): Som allò que donam
«Quan sovint em manquen la resistència activa i l'energia vital com si el ressort que les accionava s’hagués romput»

Closcadelletra (CCXXVIII): Renesc tots els matins, com innocent
«En una gota d’aigua podré veure un abisme o la distància curta entre la nit i el sol»

Closcadelletra (CCXXX): Cada instant conté tots els instants
Per què només els dits de la poesia saben tocar amb el gust dels contactes vers?

Closcadelletra (CCXXXI): 'Tenir cura del feble em fa fort'
Vols estar immergit en el sistema nerviós de l’època: aquesta seria la teva joia, però no arribes a ser la mar famosa en naufragis on tot hi està amagat.

Closcadelletra (CCXXXII): Vinclaré les ombres dels mots
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques noves i me les cantarà quan torni al meu costat.

Closcadelletra (CCL): Una dissipació lleu i bella
"El sol passa entre les copes de cinc lliris blancs. Això és una dissipació"

Closcadelletra (CCXXXV): No vull lluitar amb la còlera sinó amb el riure
«No es veia ni un arbre, ni un nigul, ni una flor, ni un crit, ni una arrel, ni una tórtora, ni una foto d’un personatge vorera de mar»

Closcadelletra (CCXXXVI): Vida, vitenc envit
«Te’n tems, que volen que caiguem dins l’esmorteïment més ramader, el conformisme més estúpid?»

Closcadelletra (CCXLVI): Mira la llum que colpeix la teva vida
«La llum és la font del color, el riu del color, la cambra del color, la pintura del color»

Closcadelletra (CCXLVIII): És la forma que fa la cosa
«Max Ernst deia que hi ha dues castes d’artistes, els inventors i els descobridors. Si com aprenent de poeta m’hagués de col·locar en una de les dues classes sé on m’aficaria»

Closcadelletra (CCXLIX): Visc en els començaments
«L’inici és una obertura, obrir portes del llenguatge, obrir detalls, obrir intuïcions, obrir bocins, obrir presses, obrir-me»

Closcadelletra (CCLIII): Levit damunt un riu d'aigua i de foc
"És com si em trobàs en el temps sense temps, instant etern, intemporal, consciència i testimoni del que és esser viu en el món"

Closcadelletra (CCLXXII): Cal viure de veres fins a la mort
"Vivim la major part del temps com si l’aire no existís"

Closcadelletra (CCLXVI): Saps que l'instant conté l'eternitat?
"I la pluja als camps esdevé invenció benèfica de verdors novelles que les ovelles devoren amb fruïció"

Closcadelletra (CCLXVIII): M'atur, call, escolt i mir amorosament
Avui he obert la finestra i he vist que l’arbre de l’amor estava estibat de floretineues liles

Closcadelletra (CCLV) Ornithologica multiplicata
"Hi havia flames en l’aigua, un cel encès, tot en el meu entorn era una pira: hi veig pels ulls de les flames"

Closcadelletra (CCLXX): Vides minúscules
"Torn a les vides minúscules, als avantpassats que feien feina dura, eren humils, vivien en condicions precàries, eren abnegats i molt humans"
