Què en podem aprendre, de la sorprenent revolta israeliana?
El manteniment forçós d’una ocupació damunt un altre poble inevitablement podreix l’estat que la porta a terme
Biel Mesquida
Arxiu
02.02.2020
Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones
«Dic en veu alta una frase que no sé d'on m’arriba: tota la vida és un mar»
26.01.2020
Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement
«Em buid de mi a l’interior per omplir-me del món sensible en un estat de nuesa i de receptivitat»
19.01.2020
Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura
«Obsés de les sensacions crid mots alliberadors: Obri els sentits i deixa que passi el pensament!»
12.01.2020
Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l'extensió de la bondat
«Cal absorbir com si fóssim una pila en la qual es concentren els sofriments parlats que no volem escoltar»
05.01.2020
Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d'expressar desig, la solitud i la tendresa
«L’espera activa i la solitud atenta són bones conductores de la il·luminació»
29.12.2019
Closcadelletra (CCV): El sentit en el so
«Trobes, amic, que em faig massa propòsits en un temps de misèries a balquena, de violències cegues, de catàstrofes ecològiques, d’ignoràncies creixents i d’un antihumanisme generalitzat?»
22.12.2019
Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat
«Aquesta follia pacífica i ferma és la capacitat de frescor que en queda dins el present, és el 'reset' de la sensibilitat, és la renovació de l’entendre»
15.12.2019
Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla
«Vull ressentir allò que em passa en el meu cos! Vull entendre que ningú entra en la nit per la claredat! Vull saber que al profund li cal el profund! Vull que la carn i els sentits es despullin sencers dins el silenci»
08.12.2019
Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l'estimes
'Vida: combinació complexa entre matèria i esperit, situada dins un joc de forces continu'
01.12.2019
Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç
«I saber que tenim segles darrere on d’altres humans ens han deixat obres bellíssimes fetes a mà, fetes amb intel·ligència, fetes amb l’energia de l’esperit»
24.11.2019
Closcadelletra (CC): Com una llum antiga de fons
«La lucidesa m’amara com una feta, com el consentiment d’una llum de dedins»
17.11.2019
Closcadelletra (CXCIX): La fragilitat de la condició humana
«Els grops multipliquen les gotineues i broden una música silenciosa que entendreix l’amargor de l’hora present amb sabors de revetla»
10.11.2019
Closcadelletra (CXCVIII): La malenconia dels pailebots
«L'aire és lívid i no s'atura la respiració del mar darrere els pins de la forest»
03.11.2019
Closcadelletra (CXCVII): Les invencions del desconegut reclamen formes noves
«Cal escriure com el vent fa moure la natura, com la paraula canta, com la cançó diu, com la música pinta, com la pintura musica, com la lletra dansa»
27.10.2019
Closcadelletra (CXCVI): Allò que ve del fons, l'Eros que fa parlar
«Dic: vull penetrar allò que tenc davant i preservar a expressar-lo el més senzillament possible»
20.10.2019
Closcadelletra (CXCV): Les palpitacions del temps són dures i entremaliades
«Per què no puc sentir aquesta altra vida més enllà de les peces gastades del llenguatge, que no és feta de maons ni de renous, sinó de buit, d’interval, de silenci?»
13.10.2019
Closcadelletra (CXCIV): Coneixement en forma de carícia
«Sí, no practic el platonisme: no veig idees en el lloc dels gests, ni qüestions morals en el lloc de les respostes físiques»
06.10.2019
Closcadelletra (CXCIII): Res no és definitiu, tot és sempre altre
«Fuig de la parcialitat obsessiva, la discussió inútil, el punt de vista endurit, la por de la perspectiva i el rendiment»
29.09.2019
Closcadelletra (CXCII): Les coses més humils són claus que obren espais profunds
«Dispòs els anys al meu voltant per tenir més força. Me'n cal molta per a no fer res. Els poders ens volen sempre molt ocupats.»
22.09.2019
Closcadelletra (CXCI): Perspectiva amb llum d’ombres
«La lengua que estimam més i coneixem més bé ens resulta algunes vegades estranyament estrangera perquè tot hi flueix, tot s'hi modifica i no hi ha certeses»
15.09.2019
Closcadelletra (CXC): Jardí d'ecos
«Volem sens falta un lirisme novell i humanista que farà esclatar els fonaments armats d’immobilisme que aixequen les forces del mal seguit seguit»
08.09.2019
Closcadelletra (CLXXXIX): La llum no es mustia mai
«Cal fundar una resistència radical, una afirmació repetida i sense il·lusions»
01.09.2019
Closcadelletra (CLXXXVIII): Cadascú és una obra oberta
'Les veig com es passegen, suradores, dins el cel del meus pensaments com si fossin cicatrius damunt l’aigua'
28.07.2019
Closcadelletra (CLXXXVI): Esculpir el temps
«Alta forma d’esculpir el temps fugisser per transformar-lo en record, saber i vida perdurable»
21.07.2019
Closcadelletra (CLXXXV): La respiració de la mar
«El temps que escriu ràpid, microscòpic, sobirà, lentíssim, els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns en els altres per arribar allà»