Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»

Closcadelletra (LXXIX): Concentra't en el que compta!

«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d'espigues

«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»

Closcadelletra (LXIX): L'experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»

Closcadelletra (LXVII): L'art de caminar

«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»

Closcadelletra (LXV): Un pobre, un esperit senzill, no és mai vulgar

«L’odi d’un mateix és molt vulgar»

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

Closcadelletra (LXIII): El present absolut

Closcadelletra (LXII): Saba frisosa del batec novell

«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

L'ànima és la forma del cos

Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida