Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»

Closcadelletra (LXIX): L'experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»

Closcadelletra (LXVII): L'art de caminar

«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»

Closcadelletra (LXV): Un pobre, un esperit senzill, no és mai vulgar

«L’odi d’un mateix és molt vulgar»

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

Closcadelletra (LXIII): El present absolut

Closcadelletra (LXII): Saba frisosa del batec novell

«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

L'ànima és la forma del cos

Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida

Closcadelletra (LIX): Un món infinitament misteriós i calm

«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»

Closcalletra (LVIII): El vent del món

Closcadelletra (LVII): Cal ser donadors

«Calen donadors en temps d'indiferència dels uns amb els altres, temps d'abandó dels anònims, dels desconeguts, dels estrangers, dels desheretats, dels miserables, dels estranys, dels refugiats i dels no refugiats, dels forasters, dels externs»

Closcadelletra (LVI): Els miralls no dormen mai

«La colonització dels cervells està és marxa? Sí, però els contraverins es produeixen dins la fosca, dins la clandestinitat»

Closcadelletra (LV): El combat humanal

«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»

Closcadelletra (LIV): El pols del ritme

«Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!»

Closcadelletra (LIII): Eau de joie

«Mir el lledoner, que només conserva a les branques nues algunes fullineues grogoses que encara no s’han desprès de l’arbre»

Closcadelletra (LII): Viure la fragilitat dels instants

«El fet de meditar, de pensar, de representar amb constància la mort, m’ha fet donar un màxim preu a cada instant de la meva vida»

La veu de la Bonet

«No aclarireu mai com arriben i des d'on vénen els sons de la veu de Maria del Mar Bonet, que eixamora com un encanteri»

Closcadelletra (LI): 'Acaronem els detalls'

«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»