La magnífica catarsi de Núñez Feijóo
Qui vulga ser president del govern espanyol no té cap més remei que doblegar-se a les exigències de l'independentisme
«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»
«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»
«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»
«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»
«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»
«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»
«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida
«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»
«Calen donadors en temps d'indiferència dels uns amb els altres, temps d'abandó dels anònims, dels desconeguts, dels estrangers, dels desheretats, dels miserables, dels estranys, dels refugiats i dels no refugiats, dels forasters, dels externs»
«La colonització dels cervells està és marxa? Sí, però els contraverins es produeixen dins la fosca, dins la clandestinitat»
«L’escriptura és aquesta veu que jutja la vida des d’una consciència sempre present de la mort»
«Vull cantar els mots amarats de l’energia de viure i els mots que ens ajuden a viure, ai las!»
«Mir el lledoner, que només conserva a les branques nues algunes fullineues grogoses que encara no s’han desprès de l’arbre»
«El fet de meditar, de pensar, de representar amb constància la mort, m’ha fet donar un màxim preu a cada instant de la meva vida»
«No aclarireu mai com arriben i des d'on vénen els sons de la veu de Maria del Mar Bonet, que eixamora com un encanteri»
«Acaron amb el pensament detalls d’un no-res que esdevenen els instants d’una vida que s’escapa per les escletxes del temps»