L’escola és ficada en un clot molt profund, d’on només pot eixir gràcies als llibres
El valor de les proves PISA és que esgarren la cortina del mite i ens diuen que no, que no tenim un sistema escolar modèlic ni ens en podem sentir orgullosos
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»
«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»
«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»
«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»
«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»
«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»
«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»
«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»
«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»
«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»
«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»
«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»
«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»
«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»
«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»
«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»
«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida