Pedro Sánchez: la trencadissa del funàmbul aclaparat
Només amb el moviment que ja ha fet, Pedro Sánchez projecta, en un moment especialment crític, una ombra gran sobre la seua figura, sobre el PSOE... i el PSC
«Alta forma d’esculpir el temps fugisser per transformar-lo en record, saber i vida perdurable»
«El temps que escriu ràpid, microscòpic, sobirà, lentíssim, els petits esdeveniments encadenats i arrossegats els uns en els altres per arribar allà»
«No fixaré un horitzó a la mirada, una essència a la veritat, restaré atent i sabré que la unitat és un teixit comú a totes les coses»
«La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement»
«Duc un esqueix que em cou com una mala cosa, però que esdevé matèria de curació per a tothom que escolti les notes d’aquest concert»
«Els ulls es tornen mans, la boca esdevé mirada, el cervell es fa bardissa, el cos pol·len de fosca»
«M’arriba un xiuxiueig. És el refilet d’un ocell desconegut? És una conversa que passa darrere unes mates i vora unes estepes blanques sense cap flor lila?»
«Per ventura hem de besar més, fregar-nos més, saber-nos més, sentir-nos més»
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
«I té la seva ètica: és menys una manera grandiloqüent de veure la vida que una forma de comportar-se amb humilitat en la vida»
«Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències»
«Com puc aturar aquest bla-bla-bla immens ple de rutines, d’inautenticitats i de llocs comuns»
«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»
«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»
«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»
«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»
«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»
«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»
«Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents»
«I sent com sabia mestre Flaubert: el seu ús de la gramàtica ha renovat molt més la nostra visió del món que les categories de Kant»
«Som el pol·len, som el romaní, som la cadernera, som l’aire assolellat, som la drecera, som el ginebró, som el coval, som l’ullastre, som el cloquejar de les gallines, som el capvespre, som l’obert, som el temps»
«El desig era un ca salvatge que ens mossegava l’entrecuix dins el llit amb el matalàs de cli i les fortors rabioses»
«L'escrit és un centre de vida tan més actiu quan més pot pretendre la insignificança»
«La bellesa de l’estil es basa en la invenció d’una nova llengua o en el domini de la llengua comuna?»
«Ens volen fer viure en el desig de mort per xuclar-nos la vida»