L’‘aporellos’, ara pel Barça
Madrid no aguanta res que contradiga el seu disseny d’Espanya, que és un centre a Madrid, on tot comença i acaba, i un desert perifèric i radial que servesca per a alimentar la capital. Barcelona fa massa nosa
CRÒNICA DES DE MADRID
Biel Mesquida
Arxiu
07.07.2019
Closcadelletra (CLXXXIII): Sempre estam tot sols quan s'acaba el dia
«La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement»
30.06.2019
Closcadelletra (CLXXXII): No crec el que em dius, crec en la manera com ho dius
«Duc un esqueix que em cou com una mala cosa, però que esdevé matèria de curació per a tothom que escolti les notes d’aquest concert»
23.06.2019
Closcadelletra (CLXXXI): Acaron la pols que queda dels mots dits, desdits
«Els ulls es tornen mans, la boca esdevé mirada, el cervell es fa bardissa, el cos pol·len de fosca»
16.06.2019
Closcadelletra (CLXXX): Aprendre a veure-hi de tots els costats alhora
«M’arriba un xiuxiueig. És el refilet d’un ocell desconegut? És una conversa que passa darrere unes mates i vora unes estepes blanques sense cap flor lila?»
09.06.2019
Closcadelletra (CLXXIX): Damunt la serenitat dels turons
«Per ventura hem de besar més, fregar-nos més, saber-nos més, sentir-nos més»
02.06.2019
Closcadelletra (CLXXVIII): Entre la bellesa i la veritat
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
26.05.2019
Closcadelletra (CLXXVII): Confins, esperançadors confins de la lentitud
«I té la seva ètica: és menys una manera grandiloqüent de veure la vida que una forma de comportar-se amb humilitat en la vida»
19.05.2019
Closcadelletra (CLXXVI): Tocar la pell de l’aire
«Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències»
12.05.2019
Closcadelletra (CLXXV): En una gota d’aigua de pluja puc veure un abisme
«Com puc aturar aquest bla-bla-bla immens ple de rutines, d’inautenticitats i de llocs comuns»
05.05.2019
Closcadelletra (CLXXIV): Enlloc i per totes bandes és la poesia
«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»
28.04.2019
Closcadelletra (CLXXIII): Aigua en flames
«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»
21.04.2019
Closcadelletra (CLXXII): No sentis res o sent fins al final
«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»
14.04.2019
Closcadelletra (CLXXI): Paper que vol beure tinta
«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»
07.04.2019
Closcadelletra (CLXX): Les paraules amb taques de saladina tenen gust de mar
«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»
31.03.2019
Closcadelletra (CLXIX): Som i no som
«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»
24.03.2019
Closcadelletra (CLXVIII): No us oblidàssiu mai els uns dels altres, amics
«Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents»
17.03.2019
Closcadelletra (CLXVII): No sé si he fet llarg amb aquesta conversa o la música de la voluptuositat
«I sent com sabia mestre Flaubert: el seu ús de la gramàtica ha renovat molt més la nostra visió del món que les categories de Kant»
10.03.2019
Closcadelletra (CLXVI): La ressonància va més enllà que la paraula
«Som el pol·len, som el romaní, som la cadernera, som l’aire assolellat, som la drecera, som el ginebró, som el coval, som l’ullastre, som el cloquejar de les gallines, som el capvespre, som l’obert, som el temps»
03.03.2019
Closcadelletra (CLXV): Vull escriure amb tinta de bondat en un món malèfic
«El desig era un ca salvatge que ens mossegava l’entrecuix dins el llit amb el matalàs de cli i les fortors rabioses»
24.02.2019
Closcadelletra (CLXIV): El vent pastura els boscatges
«L'escrit és un centre de vida tan més actiu quan més pot pretendre la insignificança»
17.02.2019
Closcadelletra (CLXIII): L’ombra de l’arbre i altres dites que amaguen el bosc
«La bellesa de l’estil es basa en la invenció d’una nova llengua o en el domini de la llengua comuna?»
10.02.2019
Closcadelletra (CLXII): Vivim dins una societat delirant, cal no oblidar-ho mai
«Ens volen fer viure en el desig de mort per xuclar-nos la vida»
03.02.2019
Closcadelletra (CLXI): Miniatura gegant per transformar l'existència
«Saquejar l’univers, definir l'amor, trobar mots que deixin de servir al pensament, fabricar llum negra»
27.01.2019
Closcadelletra (CLX): Esperar, guardar, posar atenció: treballs d'amor perduts
«Faig, fins i tot, com si no em temés d'aquella esperera que em domina, que em fa, que som»
20.01.2019
Closcadelletra (CLIX): Descarregar tots els sons i començar una harmonia novella
«Creus que hi ha alguna cosa patètica i hilarant en aquest patir per la respiració dels mots? Creus que els mots morts puden per les reaccions bioverbals d'una cadaverina pròpia?»