«La gran dificultat no és escriure, sinó viure de tal manera que l’escrit aparegui com un naixement»
«Duc un esqueix que em cou com una mala cosa, però que esdevé matèria de curació per a tothom que escolti les notes d’aquest concert»
«Els ulls es tornen mans, la boca esdevé mirada, el cervell es fa bardissa, el cos pol·len de fosca»
«M’arriba un xiuxiueig. És el refilet d’un ocell desconegut? És una conversa que passa darrere unes mates i vora unes estepes blanques sense cap flor lila?»
«Per ventura hem de besar més, fregar-nos més, saber-nos més, sentir-nos més»
«La poesia només té efectes benèfics, fins i tot els secundaris, i és font de curació i de salut»
«I té la seva ètica: és menys una manera grandiloqüent de veure la vida que una forma de comportar-se amb humilitat en la vida»
«Passejar per camins quasi esborrats que no duien enlloc entre mates llentrisqueres i esbarzers plens de pues esdevenia una de les fetes més clares per aprendre les absències»
«Com puc aturar aquest bla-bla-bla immens ple de rutines, d’inautenticitats i de llocs comuns»
«La poesia es gira, es regira, té mutacions, es metamorfosa, i la seva transformació embolica la transformació universal i ens descobreix una altra dimensió del temps»
«Et duré a un jardí tancat on la saba puja, la flor s'obre, el perfum s'evaporitza, l'ocell refila principis de llum»
«No he vist la creixença amb cap aparell enregistrador de la matèria sinó solsament amb el llamp de l'esperit»
«Els ulls dels arbres encenen l'aire d’una claror que sembla que arriba d’un espai més llunyà»
«Quin dolorós estar tot sol dins el silenci de les profunditats marines respirant la foscor abissal de la nit i plorant l'humanicidi que no s'atura»
«Cerc un espai de divagació: lliure, ample, atemporal, desorientat, salvatge…»
«Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents»
«I sent com sabia mestre Flaubert: el seu ús de la gramàtica ha renovat molt més la nostra visió del món que les categories de Kant»
«Som el pol·len, som el romaní, som la cadernera, som l’aire assolellat, som la drecera, som el ginebró, som el coval, som l’ullastre, som el cloquejar de les gallines, som el capvespre, som l’obert, som el temps»
«El desig era un ca salvatge que ens mossegava l’entrecuix dins el llit amb el matalàs de cli i les fortors rabioses»
«L'escrit és un centre de vida tan més actiu quan més pot pretendre la insignificança»
«La bellesa de l’estil es basa en la invenció d’una nova llengua o en el domini de la llengua comuna?»
«Ens volen fer viure en el desig de mort per xuclar-nos la vida»
«Saquejar l’univers, definir l'amor, trobar mots que deixin de servir al pensament, fabricar llum negra»
«Faig, fins i tot, com si no em temés d'aquella esperera que em domina, que em fa, que som»
«Creus que hi ha alguna cosa patètica i hilarant en aquest patir per la respiració dels mots? Creus que els mots morts puden per les reaccions bioverbals d'una cadaverina pròpia?»
«Cal escriure de tot i intervenir pertot: cartes, articles, vídeos, novel·les, poemes, assatjos, libels, piulades, etc.»
«El temps, el nostre gran tresor, serveix per a pagar cara l’adquisició»
«Estim el joc, l'amor, els llibres, l'amistat, la música, la ciutat i el camp. No hi ha cap d'aquestes coses que no em faci bé»
«Lleuger tremolor a l'esquena: el primer calfred és com la imminència d'una prova o d'una revelació»
«Estim de cada vegada més la pell que s'asseca i ateny el misteri d’allò que som»
«Un somni, un llibre és com una finestra que ens enquadra un bocí de la realitat i ens l’ofereix separada del caos de l’ambient com una meravella efímera, mentre que el somniador i el lector està com entre parèntesis.»
«Llegesc sempre seguit per eixamplar el meu lèxic i tenir a la meva disposició per a un mateix sentit una desena de mots de llargària diferent»
«Estar a l'exterior d'alguna cosa de la qual pretens conèixer l'interior sense haver-hi tengut mai accés, això és vulgar»
«Pobres ulls entelats pels verins mercaders, sistematitzadors, conformistes, uniformitzadors que ens tiren arreu arreu»
«Cantaré l’escriptura i la llibertat que són una mateixa substància · Cantaré escriure sense tutela per dir la nova grenyal i creixedora, la bona nova»
«Per què el camí de les coses pròximes ha estat sempre pels humans el camí més llarg i més difícil?»
«Aprendre és un pler intens i aquell que no sent joia quan aprèn és un pobre d’esperit a qui cal ensenyar amb compassió i paciència»
«Escric tot amarat de veus que he amollat, que he sabut, que he creat, que he inventat, que he sofert, que he cantat, que he gaudit»
«Percepció! Sentiment! (Sense excessos.) Misteri! Simplicitat! (Molta.) Audàcia! Fervor! (Sempre.)»
«Quina manera més justa d'anomenar l'òrbita en què s'inscriuen el lector i l'obra en la jubilació còmplice i el silenci ombrejat!»
